Fora màscares

Després d'una primera setmana de tempteig, de contactes preliminars i de trobades més de cortesia que no pas de contingut polític, ha arribat l'hora d'arromangar-se i de negociar per formar el futur govern municipal de Tarragona, que podria quedar configurat a finals de setmana. A excepció d'un pacte explícit entre el PSC i el PP, a hores d'ara, la majoria dels escenaris són possibles. Hi ha la premissa que les gestions només es facin en clau tarragonina, encara que, com calia esperar, tot grinyola i el que avui és blanc, demà comença a enfosquir-se depenent dels partits i dels actors i actrius polítics que les portin a terme. Des del PSC, el seu candidat i alcalde en funcions, Josep Fèlix Ballesteros, continua obert al diàleg amb tothom, però amb la prioritat que el seu partit ha de mantenir-se a l'alcaldia perquè ha estat la força més votada. Aquest concepte, però, tampoc no està gens clar després que ahir mateix la presidenta del Partit Popular, Alícia Sánchez Camacho, va apostar perquè aquesta pràctica sí que se segueixi a Badalona, on els populars han estat la força més votada, però a Tarragona, en canvi, ha passat de puntetes. Entre avui i demà, els representants dels tres partits que aspiren a manar a la plaça de la Font –el PSC, CiU i el PP– es veuran les cares en trobades de molta més envergadura i amb les carpetes més plenes. Tothom començarà a mostrar les seves cartes.

A diferència dels socialistes i del PP –els negociadors són directament Ballesteros i Alejandro Fernández–, l'equip de CiU el formen els exregidors Joan Aregio –de Convergència– i segons va fer públic ahir el regidor Albert Vallvé, qui també negociarà serà Carles Sala, d'Unió. Tot i que actualment treballin a Barcelona, els dos portaran el pes de les converses amb la resta de forces polítiques. Respecte de si cal tenir respecte a la llista més votada, Vallvé va afirmar que “no, i ho dic amb certa vehemència perquè hi ha certes afinitats entre els partits”, en una al·lusió implícita a una possible entesa entre CiU i el PP, la qual deixaria fora el partit amb més suport popular, el PSC, malgrat que sembla l'acord menys probable. En els darrers dies, la candidata nacionalista va expressar la seva disconformitat amb “la deriva personalista” després dels primers contactes entre els líders, en una crítica cap a les declaracions de Ballesteros.

Des del PP, la posició que sempre s'ha defensat és que l'increment del nombre de vots els legitima per demanar l'alcaldia, tot i que, a diferència de la primera setmana, potser ja no es veuria amb mals ulls compartir el bastó de comandament amb Victòria Forns. Aquesta també el podria compartir, com a sòcia minoritària, amb el PSC, en la reedició del pacte del 95. O que els més votats decideixin engegar un projecte en solitari sabent que rebran suports puntuals en els moments clau. En uns dies, les incògnites quedaran resoltes.