Política

Divideix... i perdràs

Tot i que es manté en nombre de vots, l'independentisme perd vint regidors a la demarcació, tots al Camp

Si ERC, SI i la CUP haguessin anat juntes, haurien aconseguit 11 edils més, que serien decisius a Tarragona i el Vendrell

“Divi­deix per vèncer”, diu el refrany, una tàctica ele­men­tal per poder debi­li­tar l'ene­mic a la qual sem­bla aliè el món inde­pen­den­tista, tal com han tor­nat a demos­trar les elec­ci­ons del 22-M, en què va par­ti­ci­par amb tres sigles dife­ren­ci­a­des. I això que Rea­gru­pa­ment hi va desis­tir. Només una dada per il·lus­trar la dava­llada –al Camp de Tar­ra­gona, perquè a les Ter­res de l'Ebre s'han man­tin­gut els 98 regi­dors, tots d'ERC–: si als 12 muni­ci­pis –a Salou, SI es va reti­rar a última hora– on es pre­sen­ta­ven dues o més llis­tes sobi­ra­nis­tes (és a dir, ERC, Soli­da­ri­tat i la CUP), hagues­sin anat jun­tes, sumant els vots i apli­cant-hi la llei d'Hondt en un exer­cici de política-ficció, hau­rien asso­lit fins a onze regi­dors més repar­tits en vuit con­sis­to­ris, en alguns dels quals podrien for­mar ara majo­ries alter­na­ti­ves de govern.

És el cas de Tar­ra­gona, on ERC i SI hau­rien pres un regi­dor al PP, grup al qual hau­rien impe­dit pac­tar amb CiU. Si, a més, la CUP s'hagués unit a la llista –tot i que, de fet, al 2007 ja es va pre­sen­tar sola–, hau­rien acon­se­guit dos edils, a costa del PP i CiU, els grans afa­vo­rits per la divisió sobi­ra­nista. Si fa no fa, el mateix hau­ria pas­sat al Ven­drell, la ter­cera ciu­tat de la demar­cació, on, tot i que ERC ha con­ser­vat el seu regi­dor, si s'hagués pre­sen­tat amb SI n'hau­ria pres un a PxC (que no hau­ria obtin­gut prou vots per ofe­rir el govern a CiU, tal com ha fet). I, si s'hi hagués afe­git la CUP, encara hau­rien arre­ple­gat un ter­cer regi­dor, aquest al PSC. La suma de for­ces hau­ria ator­gat als sobi­ra­nis­tes un ter­cer regi­dor també a Ull­de­cona, en detri­ment de CiU, que ara seria bàsic per poder for­mar govern. I el mateix hau­ria pas­sat al Cat­llar, on hau­rien pogut entrar al con­sis­tori, a costa d'un inde­pen­dent, amb un regi­dor que podria haver estat deci­siu.

A Reus, on la CUP ha obtin­gut un regi­dor (però no pas ERC), l'asso­ci­ació de repu­bli­cans i soli­da­ris hau­ria fet que pogues­sin entrar amb dos edils (jun­ta­ment amb la CUP, no hau­rien pas­sat de tres), a costa del PSC i d'Ara Reus. En canvi, no hau­rien pogut inci­dir en el govern de CiU i el PP que s'ha for­mat. Una entesa també hau­ria donat més regi­dors sobi­ra­nis­tes, igual­ment sense incidència en el govern, a Valls (a costa de CiU), Cam­brils (del PSC) i l'Espluga (d'inde­pen­dents).

Els onze edils inde­pen­den­tis­tes més, això sí, no hau­rien com­pen­sat els 20 que, en total, s'han per­dut al ter­ri­tori: els 34 que ha cedit ERC –ha pas­sat de 278 a 234– només han estat com­pen­sats pels deu que ha obtin­gut SI par­tint de zero –alguns relle­vant edils d'ERC–, i els qua­tre que ha gua­nyat la CUP, que ha afe­git dos regi­dors més al que ja tenia a Valls, i que estre­narà repre­sen­tant a Reus i al Mont­mell. Fet i fet, 259 edils –que hau­rien pogut ser 270 si hagues­sin unit for­ces–, pels 279 de fa qua­tre anys.

Curi­o­sa­ment, però, l'inde­pen­den­tisme pre­senta un saldo posi­tiu de 147 vots, ja que la suma de les tres opci­ons n'obté 45.878 (13,96%), pels 45.731 (13,93%) del 2007, i els 44.099 (i 224 regi­dors) del 2003, quan es va pro­duir el gran salt res­pecte del 1999 (24.705 vots i tot just 95 edils). Això sí, els vots, enguany, s'han repar­tit de manera dife­rent, ja que, dels 44.707 del 2007, Esquerra n'ha per­dut més de 7.000, que han anat a parar a la CUP (que ha pujat de 1.000 a prop de 5.000) i SI, que ha gua­nyat els 3.500 res­tants.

Les claus

Un missatge més local i un de nacional més ambiciós

ÒSCAR MESEGUER

Àmbit del discurs

La professora de comunicació política de la URV Arantxa Capdevila ajuda a comprendre la davallada d'ERC al Camp i de l'independentisme fragmentat, en primer lloc perquè fa veure que ni els uns ni els altres potser no han sabut adaptar el missatge nacional al context municipal, ni discriminar i comunicar les “especificitats” locals. Aquest discurs, massa fonamentat en “les línies generals”d'una formació que ara mateix està en caiguda lliure, com a força d'esquerres que ha governat just amb l'esclat de la crisi i, segons part de la militància, com a víctima activa del segon tripartit, és el que explicaria el vot de càstig a la marca nacional ERC, sobretot a les grans ciutats. En pobles més petits, i en general a les Terres de l'Ebre, no ha estat així.

Erosió de govern

Capdevila també destaca el fet que ERC ha rebut fort allà on formava part d'una coalició de govern municipal, com és el cas de Tarragona, Reus i Cambrils i, en general, situa la desfeta en una “dinàmica del canvi” que, malgrat ser cíclica, està ara “més instal·lada que en altres èpoques”.

Anar més enllà, i junts

La politòloga assenyala la contradicció que suposa el fet que la independència tingui cada cop més adeptes i, en canvi, que el principal referent de l'independentisme, ERC, perdi força sense aturador, i planteja a Esquerra un repte comunicatiu: que vagi més enllà de la independència, com a primer pas, i que expliqui a l'electorat “com seria aquesta Catalunya independent”, quin règim, quins impostos pagaria la gent, etc. Capdevila també constata que la fragmentació és “fatal”, però ho matisa. “La unió per la unió, com a Barcelona, tampoc no és la solució”, sosté, en un cas, segons Capdevila, “marcat pels personalismes”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.