Els partits i la societat civil, dividits

Resulta desagradable la manera de criticar de l'oposició i d'alguns comentaristes polítics que ja abans dels 100 dies de gràcia tenien molta pressa, i continuen tenint-la, criticant la gestió del nou govern de la Generalitat, però això sí, sense mullar-se per donar alternatives. Els pregunto com veuen la solució de l'actual desastre econòmic: la renovació del tripartit?, amb les seves nafres tan criticades quan governaven i deixant la caixa de la Generalitat buida, amb aquella imatge de porta oberta plena de teranyines amb una aranyeta penjant d'un filet. Una coalició de “salvació” formada per sucursals que s'autoqualifiquen de “socialistes” i “populars” alternativament i, possiblement, a l'ombra de qualsevol gran arbre també s'hi acolliria, com sempre, IC-V, abans PSUC, i ara no sabem ben bé quina cosa són o fan. Siguem seriosos i donem temps al temps, respirem i deixem respirar, perquè aquest no és precisament el millor moment per llaurar en un camp abonat sinó de fer-ho en un pedregar.

Mentrestant, no només s'espolia Catalunya amb 22,000 milions d'euros anuals (8% del PIB) sinó que el govern espanyol reitera que no pagarà 1,450 milions d'euros del fons de compensació que deu a Catalunya amb la connivència del PSC. Però, en canvi, imposen les retallades: que si primer era d'un 10% però que millor seria un 20% que el govern català no està disposat a assumir, i a sobre els partits fent pinya contra el govern de la Generalitat en comptes de fer-la per reclamar a Madrid el que ens deuen. No és estrany que a cada bogada perdin un llençol.

Deixant a part el món polític amb les seves misèries i polèmiques per obtenir un lloc al Sol; entre l'any passat i aquest, les úniques grans alegries que hi ha hagut al país han vingut de la mà de la societat civil organitzada. Vegem-ho: tres motius de satisfacció han tingut un signe independentista; la gran manifestació d'un milió quatre-cents mil manifestants, la més gran que es recorda sota la bandera estelada, la consulta del 10-A, en què gairebé sense mitjans i amb poders de tota mena en contra s'ha assolit un èxit sense precedents, gairebé doblant el percentatge del govern municipal socialista en la consulta per la remodelació de la Diagonal o tots els partits independentistes junts en unes eleccions municipals.

La restitució de les quatre columnes de Puig i Cadafalch, ara també com a monument d'homenatge als patriotes catalans de tots els temps, tot un mèrit de la societat civil organitzada que ha aconseguit doblegar la voluntat del dictador que les va enderrocar l'any 1928 per ser el símbol de Catalunya. Amb aquestes tres efemèrides i les que vindran, la societat catalana va marcant el camí cap a l'alliberament nacional, únic camí per solucionar per fi el nostre problema nacional i els econòmics.

Cal no oblidar el que recentment ha manifestat Kemmeth Rogoff, ex economista en cap de l'FMI i professor de la Universitat de Harvard: “Aïllada, Catalunya seria un dels països més rics del món”. Ja ho sabeu, la solució és la independència, i per aconseguir-la, la unitat de tots els que estimen aquest país militin en un partit o en la societat civil organitzada.