tarragona
La falta d'entesa entre el PP i CiU aplana el camí al PSC
L'opció que va prenent forma a Tarragona és un govern en minoria de Ballesteros; la fórmula per la qual ha mostrat predilecció
Les desavinences entre nacionalistes i populars vénen de fora
La possibilitat que el PSC acabi governant en solitari, és a dir, amb majoria relativa, va agafant més consistència a mesura que s'apropa l'11 de juny, data límit per a la constitució dels ajuntaments, i CiU i el PP continuen sense entendre's. Tot i que aritmèticament els dos partits tenien, i tenen a les mans, la possibilitat de fer fora els socialistes del poder gràcies als catorze escons que sumen entre tots dos –el PSC es va quedar amb dotze, al qual s'hauria de sumar el regidor d'ICV–, l'entesa no acaba d'arribar. Malgrat que de portes enfora feia la sensació que l'acord entre nacionalistes i populars semblava bufar i fer ampolles, la realitat és molt més complicada.
Per molt que es digués que les negociacions es farien únicament en clau tarragonina, d'això res de res. El que es pensi a Barcelona –on es cou la política general– pesa, i molt. A la cúpula de Convergència i Unió no li fa gaire gràcia haver de pactar amb el Partit Popular, tenint en compte que d'aquí a un any Rajoy segurament viurà a la Moncloa i el seu partit, que va impugnar l'Estatut, podria tornar a obrir la caixa dels trons cap a interessos de Catalunya. No només per això, sinó perquè significaria que CiU permetria que per primer cop el PP governés en una capital.
Desafecció, però no local
Això toparia radicalment amb les contínues picades d'ullet que va fent el partit del president Mas al seu sector més independentista des d'abans de les eleccions al Parlament. També és cert que a les acaballes de la campanya Duran i Lleida va deixar entreveure que donava via lliure a Victòria Forns perquè pactés amb el PP, cosa que sí que faran a l'Ajuntament de Barcelona per fer alcalde Xavier Trias. La diferència a Tarragona rau en el fet que els resultats electorals han dibuixat un escenari calcat, en el qual els convergents i els populars tenen la mateixa força i l'estira-i-arronsa sembla que és constant i alhora genera tensió perquè ningú no vol cedir. Per això algunes fonts de CiU més explícites recelen d'un pacte amb el PP per les conseqüències futures a partir de l'any que ve. A cap dels dos no els agrada compartir l'alcaldia perquè es té la sensació que la imatge que es donaria del govern seria de poca estabilitat.
El PSC, expectant
En vista d'això, la idea que la llista més votada –el PSC, amb Ballesteros al capdavant– sigui la que finalment agafi les regnes va adquirint més consistència i no és gens descartable que acabi sent l'opció triomfadora. Això sí, a canvi de concessions i acords puntuals amb altres formacions en assumptes clau de la política municipal. Fonts del Partit dels Socialistes van reconèixer que el pessimisme de l'endemà de les eleccions ha desaparegut i que la proximitat del dia 11, i veient que CiU i el PP no acaben d'arribar a cap acord, els fa ser optimistes, mantenint la cautela i el missatge de la prudència.
LA DATA
La ‘sociovergència', poc probable
Tenint en compte que totes les vies estan obertes i que, segons fonts de tots els partits, les possibilitats de pacte són diverses, l'entesa entre el PSC i CiU tampoc no està descartada. Tot i que tant d'una manera com d'una altra el PSC està obligat a fer concessions, potser en aquest escenari Ballesteros n'hauria de fer més que les que faria si algú li donés suport de manera puntual. Fa uns dies va agafar més força la d'un govern socialista en minoria amb suport “invisible” d'Alejandro Fernández. Però si aquest escenari també agradaria al PSC, perquè ningú no gosaria demanar-li l'alcaldia, a CiU no el satisfà perquè estaria en situació d'inferioritat, cosa que amb el PP no li passa, encara que sigui per només tres vots.
