Política

maRESME

Temps de tornar a ser bons amics

CiU

La federació s'imposa a la majoria d'alcaldies, però ho ha de fer amb aliances de tota mena

El PSC té segur el govern a només tres dels vint-i-vuit municipis del Maresme

Ja ho deia Miquel Martí i Pol, encara que fos en un sen­tit ben dife­rent: “Tot està per fer i tot és pos­si­ble”. Mal­grat que el Maresme es va lle­var el dia 23 de maig amb un pano­rama polític força sac­se­jat i amb algu­nes alcal­dies històriques davant l'avenç impa­ra­ble de CiU, avui, a una set­mana de la com­po­sició dels nous ajun­ta­ments, encara que­den molts ser­rells per tan­car. I és que Con­vergència era molt cons­ci­ent que gua­nyar és una cosa i gover­nar una altra de ben dife­rent. Per aquest motiu, els mis­sat­ges repe­ti­tius dels can­di­dats dema­nant majo­ries àmplies esta­ven del tot jus­ti­fi­ca­des a l'hora d'estal­viar-se tants mal­de­caps.

Excep­tu­ant aquells muni­ci­pis com Tor­dera, Santa Susanna, Vilas­sar de Mar, Cal­des d'Estrac o Òrrius, on la victòria és incon­tes­ta­ble per a CiU i no demana cap aliança, en d'altres, com Premià de Mar, Premià de Dalt, Cale­lla o Sant Iscle de Vallalta, la falta d'un regi­dor obliga el futur alcalde a pren­dre una decisió: gover­nar en mino­ria o refer ponts de diàleg per­duts amb altres for­ces.

El com­pany del PP

Les urnes van con­ver­tir el PP en la ter­cera força a la comarca del Maresme, amb un pes en nom­bre de vots i de regi­dors que l'ha con­ver­tit de la nit al dia en el millor aliat per a CiU, que veu que sovint la resta de for­ces li giren l'esquena. Els popu­lars es dei­xen esti­mar i, sub­til­ment, van sumant governs locals com els de Canet, Cabrils o Sant Andreu de Lla­va­ne­res. Tot i això, tam­poc rene­guen d'altres for­ma­ci­ons, com el PSC, si el pacte és prou satis­fac­tori, com sem­bla que pas­sarà a Premià de Dalt i a Dos­rius. En qual­se­vol cas, la ree­dició de les bones rela­ci­ons entre CiU i el PP pros­pera i un bon exem­ple són les con­ver­ses en aquest sen­tit per gover­nar el Con­sell Comar­cal del Maresme.

L'altra cara de la moneda cor­res­pon al PSC, ferit de mort com a garant del muni­ci­pa­lisme: a dia d'avui només pot garan­tir tres alcal­dies dels vint-i-vuit muni­ci­pis del Maresme. Una única majo­ria abso­luta, la de Pineda, una amb majo­ria sim­ple, a Pala­folls, i una ter­cera amb el suport del PP, a Dos­rius. En el camí de les elec­ci­ons els soci­a­lis­tes han anat per­dent els llençols del Mas­nou, Cale­lla, Canet, Arenys de Mar i Cabrils.

L'illa d'ERC

Ale­lla, després dels mals resul­tats d'ERC arreu del país, s'ha con­ver­tit en l'Ítaca de les for­ces repu­bli­ca­nes en un mar pin­tat de CiU. Andreu Fran­cisco aguanta el tipus amb elegància. L'altre muni­cipi on ERC ha que­dat com a segona força, Arenys de Munt, dar­rere de la CUP i amb opci­ons per gover­nar, encara no s'ha pogut resol­dre per divergències sobre l'entrada o no de CiU.

Cas a part són els tres pobles on s'han impo­sat els grups inde­pen­dents. Men­tre a Teià, Gent per Teià sem­bla abo­cada a no poder pac­tar amb ningú, a Cabrera, Joan Vilà, de Gent per Cabrera, ja no vol cedir l'alcal­dia a CiU dos anys com ha fet en aquest man­dat que ara acaba i els con­ver­gents, de moment, no accep­ten la con­dició. Final­ment, Tots per Argen­tona no té garan­tit el govern, perquè es man­te­nen les nego­ci­a­ci­ons a tres ban­des per donar l'alcal­dia a CiU.

L'escenari obert i incert de Mataró

El panorama que van deixar els comicis a Mataró és tan complicat que a hores d'ara no hi ha res tancat. CiU va guanyar per primer cop en unes municipals però la victòria va ser ajustada i la federació va obtenir vuit regidors, un més que fa quatre anys. Els mateixos que va aconseguir el principal rival, el PSC. L'aritmètica fa que l'únic pacte que donaria una certa tranquil·litat al mandat i un govern amb majoria és la sociovergència. Una opció que, més enllà de les diferències en el programa electoral, té com a principal entrebanc ni més ni menys que els propis caps de llista. El convergent Joan Mora i el socialista Joan Antoni Baron han mantingut una relació tensa i freda i ni l'un ni l'altre s'han entès mai. Tot i això, mentre el PSC ja ha fet públic un document en què detalla les condicions programàtiques que considera innegociables per començar a parlar d'aliances, l'alcaldable de CiU, Joan Mora, aposta per intentar convèncer tothom i fer un govern de concentració al voltant d'un gran acord de ciutat “per treure Mataró de la crisi econòmica”. La proposta, però, deixaria fora Plataforma per Catalunya i els seus tres regidors a l'oposició. L'estratègia no ha agradat a ningú, ni a la CUP, ni a ICV-EUiA, ni al PP, ni al PSC, que no van trigar ni un dia a rebutjar-la.

L'únic partit que més obertament s'ha mostrat partidari de pactar amb CiU són els populars de José Manuel López, que consideren que són imprescindibles perquè a la capital del Maresme es faci el canvi “de veritat” després de 32 d'anys d'hegemonia socialista. Malgrat això, el govern continuaria en minoria. Per aquest motiu, des de la federació no s'han cansat de repetir que “no tenen por” a governar sols i que els vuit regidors que van treure el 22-M estan “capacitats” per fer-ho si es dóna el cas.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.