Política

Tendència solista

Més de la meitat de les grans ciutats no saben com es governaran, i a Badalona o Tarragona ni tan sols es perfila qui en serà l'alcalde

Els governs d'un únic partit dominen clarament allà on ja s'ha decidit el futur

A només cinc dies hàbils de la constitució, dissabte que ve, dels ajuntaments, la gran majoria de les ciutats més importants del país no sap a quines mans anirà a parar. Entre les que sí que ho tenen clar abunden els governs monocolors, ja que, dels deu municipis de més de 50.000 habitants que han confirmat l'alcalde, només dos es governaran amb pactes estables.

Les darreres eleccions municipals només van deixar el futur ben definit a les quatre grans ciutats on es van registrar majories absolutes: Lleida, Cornellà de Llobregat, Granollers i Sant Cugat del Vallès. A les tres primeres governarà el PSC (amb Àngel Ros, Antoni Balmón i Josep Mayoral com a alcaldes, respectivament) i a la darrera ho farà CiU (Mercè Conesa). La federació també manarà en solitari a Barcelona, Girona i Manresa, perquè així ho han anunciat els respectius caps de llista (Xavier Trias, Carles Puigdemont i Valentí Junyent). Tot i que negocia amb altres grups, també sembla que apostarà per la tendència solista Manel Bustos (PSC), que hi té la mà trencada perquè ja ho ha fet a Sabadell durant el darrer mandat. Els pactes de govern ja confirmats tindran lloc a Terrassa, on Pere Navarro (PSC) s'ha garantit el suport d'ICV, i a Reus, on Carles Pellicer (CiU) governarà de bracet del PP. D'aquesta manera, hi ha cinc alcaldes confirmats de CiU i cinc més del PSC. Tret d'aquestes deu ciutats, per tant, encara queda molta feina a fer abans de la proclamació dels alcaldes. Hi ha un segon grup de poblacions, especialment les de l'àrea metropolitana on es va imposar el PSC, que coneixen quin serà el seu alcalde, però estan pendents de saber si trobarà un soci per garantir un mandat més plàcid. En aquest paquet hi hauria Santa Coloma, l'Hospitalet, Sant Boi o Viladecans, per posar alguns exemples.

Pactar o no pactar?

El mateix passa al Prat, on Lluís Tejedor mantindrà l'única gran alcaldia per a ICV, segurament amb els vots socialistes. Amb tot, com en alguns casos fa pensar la falta d'avenços dues setmanes després de les eleccions, podria ser que algun municipi s'afegís a la tendència de manar en solitari i buscar aliances puntuals.

La fragmentació i difusió del poder resultant del 22-M arriba a la seva màxima expressió a quatre ciutats on el més calent és a l'aigüera. Les urnes han deixat un panorama incert a Castelldefels, Mataró i Tarragona, on es fa difícil predir què passarà. Curiosament, les dues primeres són les úniques ciutats on el PP va guanyar i a les dues darreres va aconseguir un ascens notable.

A Badalona, un feu tradicional socialista corprès per la victòria del PP, l'endemà de les eleccions ja sortien plataformes cíviques i campanyes a la xarxa per evitar que Xavier García Albiol arribés al poder gràcies al seu discurs xenòfob. El que semblava un clam popular al carrer, però, a hores d'ara no s'ha pogut concretar als despatxos. El candidat socialista, Jordi Serra, sap que ICV li cedirà els seus vots tot i mantenir-se a l'oposició, però necessita també el suport de CiU i els militants de la federació nacionalista no volen apostar per la mateixa fórmula que els ecosocialistes. Es debaten entre pactar amb el PSC o bé quedar-se a l'oposició i permetre així el govern dels populars, però a les darreres hores les declaracions creuades han crispat molt l'ambient.

Tampoc es presentava un panorama fàcil a Tarragona, on la victòria del socialista Josep Fèlix Ballesteros es podia veure amenaçada per una aliança entre CiU i PP que en un principi semblava que havia de ser bufar i fer ampolles. Amb el pas dels dies, però, l'ambient s'ha anat enrarint, ja que els convergents pateixen pel desgast que podria suposar el fet de donar als populars la primera alcaldia d'una capital de demarcació catalana, i més encara en cas que aquests endureixin més el seu discurs després d'una previsible victòria de Mariano Rajoy a les generals. A Mataró, l'aliança entre CiU i PSC és la més viable aritmèticament, però els egos de Joan Mora i Joan Antoni Baron compliquen l'acord, que podria acabar sent de qualsevol mena. A Castelldefels el futur també és ben incert, tot i que sembla clar que la clau de la governabilitat la té CiU. És la tercera força i no sap amb qui pactar. Encara té uns dies per rumiar-ho.

2
pactes tancats
després de dues setmanes de negociacions: els de Terrassa (PSC i ICV) i Reus (CiU i PP).
4
alcaldies buides.
A Badalona, Mataró, Castelldefels i Tarragona tot és possible.
10
alcaldes confirmats,
quatre dels quals van aconseguir majoria absoluta i quatre governaran en minoria.

Ni rastre del tripartit

Si les eleccions del 2007 van suposar un important declivi de la fórmula del tripartit en les alcaldies de les ciutats més poblades, les del 2011 podrien representar la seva eradicació total. La patacada socialista combinada amb la d'ERC, que s'ha quedat sense representació en molts dels consistoris on era present, ha fet impossible reeditar el pacte a diferents municipis. És el cas de Terrassa, on Pere Navarro en fa prou amb els vots d'ICV per ser investit alcalde, mentre que ERC no hi té representació. Tampoc es repetiran els tripartits de Girona i Manresa(manarà CiU en minoria en tots dos casos), Mataró (tot és molt obert, però els republicans no tenen cap regidor), Reus (acord entre CiU i PP) ni Vilanova, on la CUP ha pres el lloc a ERC i, en votar-se a ella mateixa, permetrà que CiU assumeixi l'alcaldia. Amb tot, no es descarta que el tripartit sí que sigui finalment la combinació pactada a ciutats on ara no n'hi havia, com Rubí, Mollet o Cerdanyola.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.