“El 2008 el PSOE no existia, eren les celles de Zapatero”

Perquè es basa en les figures de Zapatero i Rajoy. Les marques dels partits gairebé desapareixen i tot l'èmfasi està focalitzat en les seves personalitats. Tota la campanya es construeix a través d'emocions més que d'arguments. La gent cada vegada sent més apatia per la política. Hem vist com cristal·litzava aquesta sensació, per exemple, amb moviments com el 15-M. Els partits tenen una gran dificultat per arribar a aquest nucli de població.

Perquè hi ha molts motius que la provoquen. La societat està molt cansada i detecta aquestes estratègies, no només dels partits polítics, sinó també de les firmes comercials, que intenten demanar-los només el vot, no l'opinió durant quatre anys. En les últimes eleccions ha pujat molt l'abstenció, sobretot, entre els votants socialistes. El 14% dels vots que ha perdut el PSOE se n'han anat a l'abstenció i un 7%, al vot en blanc.

És una aposta arriscada. Si fossin ara, tornarien a ser unes campanyes focalitzades en Rubalcaba i en Rajoy. Al PSOE, la marca els fa perdre vots. Rubalcaba intenta distanciar-se de la imatge de Zapatero, està dient: vull que em conegueu com Alfredo, vol construir una relació molt propera amb el ciutadà. I Rajoy està treballant en la mateixa línia. Li intenten donar un format més espontani. A Rajoy, li va molt bé la marca del PP, perquè té pes com a gestor econòmic.

Sí. Una altra cosa és que, amb el context de crisi, no es pot apel·lar a la il·lusió, com apel·lava el PSOE. Hi ha sentiments que estaran exclosos per si mateixos. No es pot ser tan naïf com va ser Zapatero fa quatre anys. Recorda aquells cartells de “por el pleno empleo”. Guanyarà el PP si aconsegueix capitalitzar tota aquesta gent indignada amb la crisi. I guanyarà Rubalcaba si aconsegueix apuntar-se determinats èxits com ara la sortida de la crisi o la fi d'ETA i sap dir a la gent: “No es resignin a Mariano Rajoy, perquè jo sé que a les enquestes ell no agrada”.

Dependrà molt del que passi a les eleccions del 2012. No és el mateix perdre per 13 punts, que perdre per 2 punts. També dependrà de si hi ha un congrés extraordinari o no. Però una marca es reconstrueix molt també a través d'un lideratge. El gran risc de les campanyes personalistes és aquest. Associes un immens projecte a una persona. Si aquesta persona perd la credibilitat, tot aquell partit s'ensorra. Això és el que ha passat amb Zapatero. El 2008 el PSOE no existia, eren les celles de Zapatero.

Ells ho han intentat evitar, amb això del govern dels millors. Totes les campanyes tenen un punt de personalització, però hi ha graus. La imatge de Mas ha canviat molt, des que va ser el successor de Pujol fins a un home que ja ha fet la seva travessa pel desert. Aquest canvi d'imatge ha contribuït molt. A més de l'efecte de la crisi que arrossega a totes les eleccions.

Montilla no transmetia una imatge de líder, mai la va transmetre. Que si no hi hagués hagut crisi potser li hauria anat millor? Segur. Però mai va arribar a comunicar. Aquesta és la clau que té Rubalcaba a la butxaca. A banda d'una persona intel·ligent, és un comunicador nat. Ell no va a una roda de premsa a contestar preguntes. Ell va a col·locar els seus missatges. I això és la comunicació política.