Unió proposarà que Jaume Torramadé presideixi la Diputació de Girona
Segons els pactes de CiU, UDC ha de presidir una de les quatre diputacions, tot apunta que li toca la gironina i que l'alcalde de Salt té l'aval de Duran i Lleida
Els cops de colze i les coces a dins de CiU, el PSC i ERC per aconseguir un escó a la Diputació de Girona duraran uns quants dies a causa dels recursos contenciosos electorals pels vots d'Esquerra a Girona. A CiU, per acabar-ho d'adobar, també depenen de les converses entre CDC i UDC, per la manera com es repartiran el poder en aquest mandat, en què controlaran la majoria de les institucions supramunicipals.
Per començar, a Unió, els toca una de les quatre diputacions del Principat. Les de Barcelona i Tarragona corresponen a Convergència des del primer dia. Queden les de Girona i Lleida. Tot apunta que CDC vol presidir la de Lleida per tal d'obtenir un cert protagonisme en la política de la Terra Ferma, amb el benentès que l'alcalde de la capital serà un socialista i que el líder d'Unió Democràtica, Josep Antoni Duran i Lleida, també hi té un lideratge notable. Encara hi ha un altre factor, l'alcalde de Figueres i favorit del partit, , pel seu compromís amb Figueres i amb els seus votants en les eleccions al Parlament. El corol·lari de tota aquesta situació és la presidència de la Diputació de Girona per a Unió Democràtica. Precisament ahir, Duran i Lleida va ser a Salt, a la presa de possessió de Jaume Torramadé com a alcalde de Salt. Avui ja tothom dóna per fet que Torramadé, valorat i portaveu de CiU a la Diputació els últims quatre anys, té l'aval del líder del seu partit. Només alguns sectors de CDC s'oposen a Jaume Torramadé, perquè està emmascarat per la imputació en el .
L'estampeta afecta la Diputació i el Consell del Gironès
Els efectes col·laterals dels recursos contenciosos electorals d'Esquerra per aconseguir un regidor, i de la CUP per defensar-ne el tercer, van més enllà de Girona. El conflicte polític de la butlleta d'ERC a Girona, invalidada perquè anava acompanyada de l'estampa de sant Josemaría Escrivá de Balaguer afecta el conjunt de les comarques gironines.
La llei és ben clara: “El procés de constitució de les diputacions haurà d'ajornar-se fins que s'hagin resolt prèviament tots els recursos contenciosos electorals contra la proclamació de regidors electes en els municipis de la província”. Ho estableix un afegit a l'article 205 de la llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general. Un cop constituïts tots els ajuntaments –l'1 de juliol arriba el torn de Girona–, les juntes de zona –de cada partit judicial– donen 5 dies als partits per presentar els seus candidats a diputat. Les juntes proclamaran els diputats electes, expediran les credencials. A les 12.00 h del cinquè dia posterior a la proclamació es constituirà la Diputació. En principi serà en la setmana de l'11 al 17 de juliol. La constitució del Consell del Gironès també quedarà endarrerida. La llei de l'organització comarcal de Catalunya segueix per als consells unes normes semblants a les de les diputacions, però entre la proclamació dels membres electes i la sessió constitutiva hi estableix 15 dies; per tant, com a mínim, el del Gironès no es constituirà fins a l'última setmana de juliol.