Morir matant

A punt de fer les maletes, encara he tingut l'ocasió de contemplar, des de la barrera, com acaba el seu mandat Francesc Baixauli, i com ha materialitzat un altre dels seus capricis: el finançament d'una Guia turística local. Per aconseguir-ho, no ha dubtat en sol·licitar ajudes per tot arreu, ja que l'ajuntament, com la guia era un somni, no tenia cap partida prevista, traslladant-li la factura a Aquagest Levante, l'empresa concessionària de les aigües potables, que ha acceptat de pagar una bona part, per a recuperar-ho després en els rebuts de l'aigua. El segon organisme implicat és, curiosament, València Terra i Mar de la Diputació, ja que Baixauli no ha tingut reparo a sol·licitar la col·laboració del seu rival polític, Isidro Prieto, quan en altres temes més importants per al poble no ho ha considerat oportú. L'últim soci és l'editorial Edicions 96, encarregada de la distribució i venda; com l'edició ha comptat amb tantes ajudes i la guia s'ha posat a la venda a 15 euros, els beneficis no se sap per a qui han de ser.

El dijous, dos dies abans del canvi de l'alcaldia, Baixauli i Prieto presentaren la Guia, a la “Sala de les Termes”, de l'inacabat edifici de la Nau de la Cultura. Cal dir que les termes que donen nom a la sala estan sepultades, de manera irreversible, sota un paviment de formigó, malgrat que en el seu moment foren portada de diaris i Baixauli hi posà tot l'èmfasi del neoconvers a l'arqueologia, i que la seua “visita” forma part de l'oferta turística local.

La part més cridanera és com fou adjudicada la guia a l'autor: a dit. El beneficiari ha estat, altra vegada, Paco Tortosa, de l'empresa Paleta d'Ocres, especialista en propostes tan utòpiques com la que fa anys fracassà a Silla, concretament al Port. Per decisió personal de Baixauli, doncs, i per damunt d'altres necessitats, començà a dissenyar-se el procés, que progressivament s'ha anat materialitzant: la declaració de municipi turístic, els carrils bicis, la declaració d'interès turístic de les festes locals... i, sobre tot, el negoci més sucós, l'elaboració d'un plànol, del llibre guia que comentem i de diversos audiovisuals de rutes cicloturístiques.

El pressupost de l'autor, només per la redacció dels textos, el material gràfic, les dietes, el quilometratge i “despeses diverses”, era de 41.760 euros, un catxet propi de Premi Nobel, sense incloure la maquetació i reservant-se, a més a més, els drets d'autor de les fotografies. Semblava tan exagerat, que alguns tècnics municipals varen manifestar la necessitat de demanar altres ofertes, per raons administratives i també perquè la xifra semblava escandalosa. Això no obstant, va ser acceptada íntegrament per Baixauli adjudicant-li l'encàrrec directament, amb la total complicitat de l'arquitecte Alejandro Pons i del tècnic de medi ambient, José Villalba, entusiastes defensors de Paleta d'Ocres quan, curiosament, no feia molts anys el tècnic opinava tot el contrari.

Del contingut de la guia a simple vista no podem dir si aporta cap novetat científica, perquè encara no ha estat analitzada, de moment s'han detectat errors en la planimetria, no s'explica la toponímia, salten a la vista les descripcions líriques i la informació recollida en diversos documents públics com la Memòria del Pla General d'Ordenació Urbana, el Catàleg del Patrimoni Cultural, la pàgina web de l'Ajuntament, el Cadastre. Com es fa ús de les publicacions d'altres autors, caldrà també analitzar com ha estat emprada (M. Saragossà, Ll. Alapont, J. Antich, B. Cuñat, V. Avinyó, M. Marí, F. Guillem, L. Carbonell, J. Pitarch, etc.) Precisament, aquestes persones, experimentades en l'estudi dels temes locals i coneixedores del paisatge i de la història, han estat deixats de costat, en favor d'una empresa que ho desconeixia tot de Silla, a la qual, a més, se li havia de facilitar documentació, planimetria i tot allò que demanaren, en hores d'oficina i a càrrec de funcionaris municipals..

Sobre les fotografies que il·lustren una obra tan costosa no podem negar que algunes són atractives, no obstant, també representen una altra despesa innecessària, ja que el fotògraf oficial de l'ajuntament, Pedro Picazo, que és un professional amb trenta anys d'experiència i suficient capacitat, podia haver assumit la part gràfica de la guia i els seus honoraris és segur que no haurien arribat ni a la dècima part de la xifra que cobrarà Paleta d'Ocres.

Cal dir també, que fou el mateix Tortosa qui, a espatlles de l'alcalde i dels valedors, va enviar una còpia del text a un grup polític en l'oposició apel·lant a l'afinitat ideològica, assabentant-los dels detalls de l'encàrrec i destapant el nom de la persona que més estava en contra de la maniobra, Josep Antich, cronista oficial i tècnic de l'arxiu municipal. Tortosa volia conèixer l'opinió que els mereixia el seu refregit, però li va eixir malament l'encàrrec, perquè la crítica que va rebre fou demolidora.

Finalment, no podem sinó lamentar que Baixauli haja acabat la seua trajectòria política local ignorant allò que tenia a casa per tal d'afavorir el negoci d'una empresa de Carcaixent que cobra un dineral per fer una mena d'àlbum de fotos i per utilitzar l'esforç intel·lectual d'altres investigadors. És el pitjor exemple de com malbaratar uns diners públics que via impostos (Diputació) o en el rebut de l'aigua (Aquagest) acabarem pagant els veïns de Silla. Això es diu, morir matant.