Una del Far West de Silla

Entre les darreres notícies que es comenten a la Plaça, especialment referides al nou govern, hi ha coses que es valoren molt positives i altres que no ho són tant. En primer lloc, segons les manifestacions del nou alcalde a la premsa, no hi ha diners a la Caixa, ni per a pagar les nòmines; s'ha trobat un munt de milions de deutes de l'anterior govern i, per tant, va a aplicar l'austeritat en la gestió municipal. Aquest darrer punt es materialitzarà fent fora una sèrie de funcionaris-fantasma, posats a dit; reubicant-hi altres, que estaven sobredimensionats (cas del gerent); reduint a la meitat els polítics alliberats i els sous.

Respecte de les obres que estaven en marxa, per acabar o per començar, com no hi ha ni un duro, es queden aturades, els carrers de Forns i adjacents oberts en canal, el multifuncional es deixa per a més endavant i els casals, que definitivament deixen de ser casals fallers i es convertiran en altres usos, també queden a l'espera. S'abandona, de moment, la remodelació de la Plaça del Poble i no se sap per on tiraran en el tema de la bastida de l'església. No se sap, tampoc, si el famós carril bici del carrer Moreral es repintarà o s'abandonarà, ni que passarà amb el camí del Port. Ni que passarà amb la Nau de la Cultura, estrenada però no inaugurada, ni amb el Museu, inaugurat però no acabat...

No hi ha dret, diu algú, que un govern faça el que li rote, com han fet Baixauli i els set confrares de la colla, que han deixat el poble pelat, sense ni un euro a la caixa, i els calaixos plens de factures, que s'han gastat un dineral en dinarots i soparots i ara resulta que no tenen cap “responsabilitat penal”. Per què no fan una auditoria? Es comenten les delegacions dels regidors del govern del PP en minoria. La impressió és prou bona, es tracta de gent jove i amb ganes de treballar, que tenen els peus en terra, per tant, si les propostes que presenten són raonables, Serafí no tindrà dificultats a tirar endavant; és l'opinió de la majoria. Quina necessitat tenia Baixauli d'haver promogut la temerària i suïcida operació de transfuguisme, per a tenir una majoria que no li ha servit de res?, es pregunta Jesús. Evidentment, reflexions d'aquest tipus, típiques d'una tertúlia de bar de la Plaça, ens tenen entretinguts, prenent la fresca i algunes canyes de cervesa.

L'expectació més immediata són les festes, que ja estan a les portes. És segur que la política d'austeritat, en una situació de penúria com la que se'ns ha assegurat que vivim, tindrà repercussions. Paco diu que enguany és el moment per a acabar amb els bous, malgrat que a l'alcalde li costaria un disgust perquè té molta afició. Vicent, que és molt anticlerical, suggereix que suprimisquen la processó; altre, les lluminàries dels carrers... L'expectació està servida i tothom coincideix que les festes seran una prova per al nou govern.

Dalt d'un dels balcons de l'ajuntament els Indignats del 15-M, han penjada una pancarta que diu: “si no ens deixeu somiar, no us deixarem dormir”. El text és magnífic i exacte, curt i directe, poètic i suggerent, pacífic i profund: una meravella de text que compendia molt bé el missatge que han llançat els indignats, que ha Silla s'han constituït en una assemblea. Bravo!, diu Josep, que explica com anà allò del maig del 68, que ell va viure de ple. Diu que la pancarta penjada de l'ajuntament li recorda les de París: “no apedaces res, l'estructura està podrida”, “sigueu realistes, demaneu l'impossible”...

Aleshores algú dóna raons de la reacció de la policia municipal de Silla, sobre aquesta pancarta, que han tractada de delicte. Com la nostra policia local s'assembla tant a la del Far West, han abaixat del fortí de l'altra banda de la via, i han fet un informe per a l'autoritat. Diu qui ha vist aquest informe que la part més curiosa és que atribueixen l'autoria de la pancarta, al Bloc. En conseqüència, s'organitza una barrila d'antologia: coses del xèrif Genovès per a fer mèrits..., sentencia Josep. Contagiats per l'esperit del western, algú demana una cervesa i diu:

—Quan Sento beu, tothom beu. Aleshores, tothom demana una cervesa. I Sento, quan se l'acaba, torna a alçar la veu i diu: - Quan Sento paga, tothom paga. Tothom es fa la cervesa a la salut de la pancarta que diu: “si no ens deixeu somiar, no us deixarem dormir”.