Primer, arreglar allò dels diners

L'Ajuntament va encetant la marxa després de les eleccions. Els regidors i regidores sembla que ja s'han posat d'acord en el repartiment del pollastre, segons diuen, amb esperit constructiu i sense baralles espectaculars, afortunadament. Ja saben quant cobrarà cadascú, els alliberats que han d'haver, quant de personal de confiança contractaran, etc. Però, hi ha un aspecte de la qüestió que, de moment, no ha despertat més comentari que el que feu l'alcalde als diaris pocs dies després de prendre possessió del càrrec, i que des del meu punt de vista és la clau de tota l'acció de govern que ha de venir després. Resulta que, segons diuen, a la caixa municipal no queda ni un cacau, i sense diners, ja sabem que no canta el cego. Mireu si la cosa va en serio, que han avisat els empleats municipals de que el dia 1de juliol no hauran cobrat ni la nòmina del mes, ni la paga extra de l'estiu.

Davant d'això, jo diria dos coses. La primera dirigida als treballadors i treballadores de l'Ajuntament: Aquests no deuen preocupar-se, perquè cobrar, cobraran, segur. Uns dies més tard, però, cobraran. La segona, que la primera obligació que té el govern municipal és presentar els comptes al veïnat de manera clara i sense romanços. El poble de Silla ha de saber què ha passat i qui és el responsable. Una vegada coneguts els comptes i repartides les culpes, govern i oposició s'han de posar d'acord en com arreglar la desfeta i, allò que és més important, comprometre's uns i altres, especialment, el que tenen la responsabilitat de governar, en ser disciplinats a l'hora d'executar les mesures necessàries per sanejar la hisenda local. Això vol dir gastar poc i procurar ingressar més.

Els Ajuntaments són entitats que pateixen sempre de manca de recursos. El camp d'actuació dels governs municipals definit per la Llei de Règim Local, té uns mínims obligatoris molt primaris (en el cas de Silla són: enllumenament públic, cementiri, recollida de residus, neteja viària, abastiment d'aigua, clavegueram, pavimentació de vies urbanes, parc públic, biblioteca, mercat i tractament de residus). En realitat és només aquesta llista de serveis els que ha de prestar obligatòriament l'Ajuntament. Però, hi ha un rastre de competències més en les que pot entrar-hi, si així ho decideix, encara que no està obligat a fer-ho. Imagineu tots els serveis socioculturals, assistencials, esportius, educatius, seguretat ciutadana, festes, etc; en una paraula, aquelles accions que proporcionen qualitat de vida al veïnat. Són competències que pot exercir, però, que, per llei no en té cap d'obligació. Per altra banda, els ingressos municipals depenen majoritàriament de fonts exteriors (Diputació, Generalitat, Govern d'Espanya i, de vegades, també de la Unió Europea) i els que pot decidir el propi municipi són de baix rendiment i escassa capacitat de maniobra. Tenen molta autonomia a l'hora de decidir què fan, però, les mans lligades per uns ingressos rònecs.

La realitat és que els governs locals, limitats de recursos i amb un camp d'actuació sobre dimensionat davant dels seus ulls, es senten impulsats a unflar el pit i voler fer més coses que ningú, sense pensar ni com dimonis pagaran les factures. Així, perden la prudència, el trellat i fins i tot la vergonya. Arribar a la fallida només és qüestió de temps. En el cas del nostre poble, si ara encara es podran pagar els jornals dels empleats, si no posen remei, abans d'un any pot resultar impossible. I ja m'explicaran vostès, quin panorama!

Si jo fora l'alcalde, sanejaria els comptes abans de comprometre'm en res més. És vergonyós i indigne deure factures a petits proveïdors locals des de fa dos anys i no saber ni quan es pagaran, no pagar les beques de menjador de xiquets als col·legis o prometre subvencions a entitats per deixar-les penjades després.

Una organització, igual que una família, amb ingressos segurs com és un Ajuntament pot viure molt bé, si no estira més el braç que la mànega. En cas contrari, acaba ensenyant el cul. Com ara ens passa a Silla.