“El 22-M va ser un fracàs per a CiU”

Una inquietud per fer coses pel poble a través de la política, a la qual mai m'he volgut dedicar. He après com funciona l'administració pública, que és totalment diferent de l'empresa privada, tot i que molts les confonguin sovint. Als ens públics, el benefici social està per sobre de l'econòmic. De fet, jo mateix vaig renunciar a les meves atribucions municipals com a portaveu de CiU.

Dels tres anys i mig, del 2003 al 2007, que vam governar, quan vaig ser regidor d'Urbanisme. Vaig poder aplicar tot allò que pensava que podia millorar la vila.

Sí. Va ser una situació molt complicada i, en part, poc entesa per la població. Em va saber molt greu abandonar el govern, però va ser necessari perquè no compartíem els criteris amb el PSC. Va ser per dignitat i coherència.

Ara toca gaudir de la jubilació i de la família, que en aquest temps m'ha trobat força a faltar. Molts polítics d'abans ens dedicàvem a altres feines a banda de la política i això ens restava temps per a altres coses. La política ha ser una part de la teva vida que dediquis a la col·lectivitat, que et doni una satisfacció íntima, sense esperar un reconeixement de la gent, del qual jo sempre he fugit.

El 2007 vaig anunciar a CiU que plegaria a mig mandat, però em van convèncer per seguir fins a esgotar-lo. Pels comicis d'enguany, es va apostar per rejovenir la llista, però no em va agradar com s'estava fent el procés.

Com al 2007, estàvem incorporant a les llistes persones inadequades pel seu passat. A més, la candidatura estava plantejant canvis traumàtics, que no conjuntava el bo del passat amb el millor del futur. Els resultats, lamentablement, ens han donat la raó.

El 22-M ha estat un fracàs per a CiU, perquè fa quatre anys, amb un resultat electoral similar, es va dir el mateix. Amb l'onada de la victòria a la Generalitat hauríem d'haver vençut clarament, que era l'objectiu. Això, però, no ha passat. Sort de l'aparició d'en Salguero –regidor electe pel PRE–, perquè sense ell el tripartit d'esquerres continuaria governant i nosaltres seguiríem a l'oposició.

Vaig proposar a l'alcaldable que decidís entre involucrar-me de ple uns anys més o fer-me plegar. Ell va optar per acceptar la meva participació, però des d'una segona línia que jo no estava disposat a acceptar. Després de 20 anys, volia ocupar una responsabilitat destacada, no pas treure les castanyes del foc als altres.

Caldrà veure-ho. Són gent preparada, però potser no tenen prou coneixement del poble. Montgat no té grans problemes per necessitar grans canvis polítics.

Montgat no té problemes greus. Però passa que els quatre darrers anys de govern socialista han estat nefastos per al poble, perquè no hem avançat en res i en coses que teníem en marxa hem retrocedit, com amb el geriàtric. La vila té unes possibilitats que no s'han aprofitat.

Era l'únic acord factible. Un pacte amb el PP hauria tancat moltes portes, mentre que pactar amb Esquerra obre un ventall d'acords que poden facilitar el govern.

És una pregunta difícil, la deixo amb interrogant. Aquest missatge del PSC és políticament correcte. I una de les coses de la política que no m'agraden és això.