L'afusellament del general Goded

“La suerte me ha sido adversa y he caído prisionero, por tanto desligo de su compromiso conmigo a aquellos que me seguían.” Aquestes paraules pronunciades pel general de divisió Manuel Goded Llopis, pels micròfons de la ràdio al voltant de les sis de la tarda des del Palau de la Generalitat, a petició del president Companys, eren la certificació que el cop d'estat a Barcelona havia fracassat. Goded, comandant militar de les Balears, s'havia revoltat a Palma només dotze hores abans i s'havia traslladat amb un hidroavió a la Ciutat Comtal, on va arribar el migdia del diumenge 19 de juliol. Goded, que en principi havia de fer-se càrrec de la revolta a València, finalment optà per dirigir la de Barcelona, segons algunes versions, a petició dels oficials de la guarnició de la ciutat implicats en la insurrecció. Altres versions parlen que fou ell mateix qui va demanar posar-se al capdavant de la revolta a Barcelona ja que, en cas de triomfar en una ciutat de la importància d'aquesta, quedaria més ben situat en la lluita pel poder entre els militars revoltats.

La realitat fou que quan va arribar a Barcelona, malgrat ordenar la detenció del general Llano de la Encomienda, cap de la 4a divisió orgànica, donar un seguit d'ordres i fer trucades telefòniques per tal de capgirar la situació, el cop d'estat havia fracassat i Goded fou detingut i traslladat al Palau de la Generalitat, on va pronunciar les paraules abans esmentades.

Goded i el general de brigada Álvaro Fernández Burriel, cap de la rebel·lió fins a l'arribada de Goded a Barcelona, foren jutjats per un consell de guerra sumaríssim l'11 d'agost; el judici es va celebrar al menjador del vaixell Uruguay, habilitat com a presó. Presidí el consell el coronel Guillem de la Peña i després de les declaracions dels acusats i de diversos testimonis com els generals Llano de la Encomienda i Aranguren, els dos generals foren condemnats a la pena de mort acusats del delicte de rebel·lió militar. A partir d'aquest moment se seguiren tots els tràmits legals per al compliment de la sentència.

Malgrat que Vicenç Guarner parla a les seves memòries que per humanitat el president Companys estava disposat a dictar un indult però que la gent estava exasperada per les notícies d'afusellaments al bàndol contrari i que si l'indultava “l'arrossegarien pels carrers com els segadors al comte de Santa Coloma”, el cert és que la condemna fou notificada al govern central i la resposta, mitjançant un telegrama del Ministeri de la Guerra, fou que la sentència s'executés.

L'execució fou prevista per les sis del matí del 12 d'agost, als fossars del castell de Montjuïc. Executaria la sentència una secció de soldats del regiment d'infanteria número 15, i hi assistirien una secció del 19è terç de la Guàrdia Civil, una secció d'assalt, una secció de mossos d'esquadra i una de carrabiners. Els dos generals, Goded vestit de militar i Fernández Burriel de paisà, foren traslladats amb una camioneta custodiada per la Guàrdia Civil al castell a dos quarts de sis. Foren conduïts als glacis de Santa Elena, lloc de l'execució.

Els dos generals aparentaven serenitat i Goded va fumar fins al darrer moment. Un capità del regiment Almansa número 15 de guarnició a Tarragona fou l'encarregat de donar l'ordre de foc a l'escamot d'afusellament i de donar els trets de gràcia. A continuació l'escamot i la resta de les unitats militars presents i de les milícies antifeixistes, desfilaren davant dels cadàvers. Els membres del Comitè Central de Milícies Antifeixistes presents aixecaren acta de l'afusellament, que es produí exactament a les 6.20 h.

En una conversa mantinguda amb Manuel Azaña el 10 de desembre de l'any 1932 i recollida en el seu diari, on li negava la seva participació en la sanjurjada, el general Goded li va dir: “El que juega y pierde, paga, y hay que saber perder y pagar.”