Onze de Setembre
Torna la guerra de les banderes
Cs vol escalfar la Diada
Ciutadans anuncia, pocs dies abans de l'Onze de Setembre, que portarà vint ajuntaments gironins a la fiscalia perquè no tenen la bandera espanyola al balcó
Els alcaldes diuen que hi tenen les banderes que hi han de tenir
Ciutadans vol escalfar la Diada de l'Onze de Setembre amb l'anunci que portarà a la fiscalia vint consistoris gironins que no tenen la bandera espanyola al balcó de l'ajuntament i amb l'intent de reobrir una guerra de banderes antiga. La formació política calcula que hi ha un centenar d'ajuntaments en què només oneja la senyera, i en vint d'aquests ha demanat que es posi la bandera espanyola. En concret, ho ha demanat a Tossa de Mar, Vidreres, Sils, Anglès, Santa Coloma de Farners, Riudellots de la Selva, Vilablareix, Llagostera, Cassà de la Selva, Quart, Flaçà, Sarrià de Ter, Celrà, Bordils, Torroella de Montgrí, Pals, Palafrugell, la Bisbal d'Empordà, Palamós i Sant Feliu de Guíxols.
Segons el portaveu de Ciutadans a les comarques gironines, Fran Hervías, el partit “ demanarà al delegat del govern que insti els respectius ajuntaments a fer complir la llei de banderes i informarà la fiscal en cap del TSJC de les instàncies presentades perquè la fiscalia exerceixi l'acció penal contra els consistoris que, tot i tenir coneixement de la seva il·legalitat, continuïn incomplint la llei”. Per la formació, “no estem parlant de qüestions simbòliques sinó del compliment de la legalitat vigent, les lleis, agradin o no, s'han de complir” i “la llei de banderes ho deixa ben clar, la bandera espanyola ha d'onejar conjuntament amb la resta de banderes oficials”.
Els alcaldes no ho veuen igual de cap manera. Asseguren que tenen als ajuntaments les banderes que creuen que hi han de tenir. L'alcalde de Vidreres, Jordi Camps (CiU), per exemple, assegura que no pensa posar la bandera espanyola i que Cs vol “esgarrapar vots al PP en les eleccions”. “Com a Ajuntament som lliures de decidir si volem posar-hi una bandera o no”, hi afegeix. També David Mascort, alcalde de Vilablareix (ERC), hi coincideix: “Hi tenim les banderes que creiem que hi hem de tenir”. Mascort creu també que aquest partit “té poca feina” quan es dedica a mirar aquest tipus de coses. Tampoc Joan Alfons Albó (CiU), alcalde de Sant Feliu de Guíxols, creu que en plena crisi sigui el moment de mirar aquestes coses. “Des de l'any 1999, l'única bandera que ha onejat a la façana de l'ajuntament ha estat la senyera i no ens fa cap gràcia que hagi de venir algú de fora a dir-nos què hem de fer al nostre municipi”, diu. L'alcalde de Celrà, Dani Cornellà (CUP), ho considera “ridícul”, pensa que és un “tema superat” i recorda que a l'ajuntament no n'hi ha cap, de bandera. Martí Noguer (independent), de Sils, diu que hi ha coses més importants que aquesta.
Des dels partits polítics de la demarcació, el més contundent és el president regional d'ERC, Josep Carrapiço, que assegura que la gent de Cs “sembla que visqui en un altre planeta” i que no vulguin veure que “els gironins vivim amb normalitat la nostra catalanitat, entre altres coses amb els nostres símbols, la senyera o l'estelada, però en cap cas la bandera espanyola”. Pel president de CiU a Girona, Eudald Casadesús, “amb els problemes que hi ha al país no és moment d'estar pendent” d'aquest tema. Diu també que “la decisió de posar-la o no és de cada ajuntament”. Per la seva part, el PSC no va fer declaracions, mentre que el president d'ICV a la demarcació, Joan Boada, considera que l'actuació de Cs té per objectiu “crear un problema que no existeix”. “En plena crisi, al ciutadà li importen més les retallades que no pas la sortida de Ciutadans”, hi afegia.