De Gispert creu que la sentència només afecta les famílies que van presentar el recurs
La presidenta del Parlament confia que el govern sabrà trobar una resposta adequada a la interlocutòria del TSJC
Critica que PSOE i PP hagin reformat la Constitució “per la porta del darrere”
La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, confia que el govern de la Generalitat sabrà trobar una “resposta” adequada a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre el català a l'escola, i s'ha mostrat convençuda que la sentència “va més a buscar una resposta a aquestes 20 famílies que no hi estan d'acord que no pas una resposta general”, en la línia de les declaracions que ha fet el president del tribunal, Miguel Ángel Gimeno.
La presidenta del Parlament ha fet aquestes manifestacions des de Madrid abans de participar a la trobada de presidents autonòmics que té lloc a la capital de l'Estat.
De Gispert ha assegurat que li “preocupa” que no s'hagi acabat ja el debat sobre la llengua a l'escola després de 30 anys d'aplicació d'un sistema que “ha demostrat clarament que la immersió lingüística ha estat un dels guanys més importants per als catalans i ha estat una eina de cohesió i de convivència social molt important”.
En aquest sentit ha recordat que aquesta qüestió no genera cap dilema a la societat civil. “La normalització lingüística ha estat una política ben portada que mai havia creat problemes, i per tant confio que el govern sabrà tirar endavant la resposta a aquesta interlocutòria”, ha afirmat.
Les seves manifestacions coincideixen amb les del secretari general adjunt de CiU, Oriol Pujol, que veu en les manifestacions del TSJC, Miguel Ángel Gimeno, un “suport clar i contundent” al model d'immersió lingüística. Gimeno ha reiterat aquest dilluns que la sentència no va en contra del sistema de normalització i afecta només als casos particulars.
Lamenta que PSOE i PP hagin reformat la Constitució sense consens
La presidenta del Parlament també considera “preocupant” que el PSOE i el PP hagin tirat endavant la reforma de la Constitució al Congrés “per la porta del darrere” sense el consens de les formacions minoritàries. “Si durant 30 anys hem sentit que era molt difícil obrir el meló de la Constitució, la impressió i la realitat d'aquests dies és que ha estat molt fàcil quan els dos grans partits es posen d'acord”, ha dit.
A més, Gispert ha recordat que segons els experts constitucionalistes “aquesta reforma no era necessària” i “es podia fer a través d'una Llei orgànica”. “Suposo que hi deuen haver raons molt relacionades amb l'actual crisi econòmica perquè s'hagin posat d'acord, però entenc que una reforma com aquesta hauria requerit un consens molt més ampli”, ha sentenciat.
