Política

La immersió no perjudica el domini del castellà

Els resultats de les proves d'avaluació dels estudiants catalans superen la mitjana estatal

Els alumnes castellanoparlants obtenen bones notes en les assignatures que s'imparteixen en català

La immersió lingüística en català no perjudica el domini del castellà. Tampoc és un fre per als estudiants castellanoparlants a l'hora d'adquirir els coneixements en la resta d'assignatures. Dos mites recurrents que esgrimeixen els col·lectius contraris al model educatiu català i que rebaten els resultats de les proves d'avaluació i les investigacions dels experts.

En el rànquing de comprensió lectora de l'últim informe PISA, del 2010, Catalunya se situava per sobre de la mitjana de l'Estat. A més, el resultat obtingut per l'alumnat català de 15 anys, un total de 498 punts, només el superaven els estudiants de Madrid i Castella i Lleó. La resta de territoris estatals obtenien pitjor puntuació.

La prova estatal que avalua la competència en comunicació lingüística a segon d'ESO va tornar a situar aquest 2011 Catalunya per sobre de la mitjana estatal. Els alumnes catalans van superar els de les Balears i el País Valencià, on l'escolarització en català és minoritària.

Un altre indicador de l'ensenyament a secundària que mostra l'equilibri entre català i castellà és el percentatge de superació de les dues matèries. Als tres primers cursos, vuit de cada deu estudiants d'ESO van superar el català i el castellà en un percentatge igualadíssim.

A primària, l'avaluació de les competències bàsiques de l'alumnat de sisè realitzada el 2011 va evidenciar, novament, que el coneixement de les dues llengües és similar amb un lleugeríssim avantatge, de només 3,6 punts, favor de la catalana.

Un altre dels cavalls de batalla dels col·lectius que reneguen de la immersió lingüística és que perjudica els alumnes castellanoparlants a l'hora d'adquirir coneixements, ja que no poden seguir les classes de matemàtiques o ciències socials en llengua materna. Els resultats també desmunten aquest mite.

El curs 1993/1994, l'últim en què es van impartir classes en castellà com a llengua vehicular, es van analitzar vuit apartats d'àrees matemàtiques entre castellanoparlants que ja formaven part d'un programa d'immersió i entre els que continuaven estudiant en castellà. En tots els coneixements, des de la geometria fins a l'àlgebra, l'alumnat que formava part d'un centre amb immersió obtenia millors resultats.

Avui, les avaluacions de comprensió matemàtica i científica de l'informe PISA també situen Catalunya per sobre de la mitjana estatal i de comunitats autònomes on tot l'alumnat està escolaritzat en castellà. Amb 496 punts, els estudiants catalans van superar en matemàtiques els de Cantàbria o Astúries. En ciències es van situar per davant de bascos i murcians, entre d'altres.

En aquest sentit, diferents estudis que van més enllà de la immersió a Catalunya demostren que l'alumnat bilingüe obté millors resultats educatius que els que únicament dominen una llengua.

1993
El setembre d'aquest any comença l'últim curs
en què el castellà serà llengua vehicular a les aules del país.
1983
L'aprovació de la llei de normalització lingüística
erigeix el català com a vehicle d'expressió normal a l'escola.
1980
S'impulsen els primers programes d'immersió
quan les classes es feien en castellà, tret de la de català.

Expressions com la de ‘llover a cántaros'

La prova de competència en comunicació lingüística a segon d'ESO realitzada pel Ministeri d'Educació era en castellà perquè es tractava d'una avaluació d'àmbit estatal. Es va fer a 1.583 alumnes escolaritzats a Catalunya, que van obtenir una puntuació mitjana de 502 punts, lleugerament per sobre de la mitjana de l'Estat espanyol (500). Els estudiants que van participar en aquesta avaluació van haver de respondre a preguntes sobre el significat d'expressions tan castellanes com per exemple la de llover a cántaros: és a dir, ploure a bots i barrals. El coneixement del castellà que s'adquireix a Catalunya va ser suficient perquè els alumnes sàpiguessin el significat d'aquesta frase feta i poguessin superar un examen amb una puntuació per sobre de la de les Balears, el País Valencià, Canàries, Galícia, Extremadura, Andalusia, Ceuta i Melilla. En l'últim informe PISA, en què la mitjana catalana també va superar l'estatal, les proves de comprensió lectora incloïen, entre altres punts, una faula d'Isop, tot i que les expressions usades eren assequibles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.