Política

La desobediència colpejaria en primer lloc Irene Rigau

La consellera d'Ensenyament seria la principal responsable del desacatament judicial

Si el departament modifiqués la normativa, els docents insubmisos assumirien les conseqüències

En els últims dies són moltes les veus que s'han alçat a favor de desobeir la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Però, qui es responsabilitzaria de desacatar la decisió judicial? L'advocat Jesús Martínez, assessor de la Federació d'Ensenyament de CCOO, explica que en el cas hipotètic que el TSJC no acceptés el recurs del govern i reclamés un canvi de model educatiu, la responsabilitat recauria, en primer lloc, en la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau.

“És l'administració qui ha de canviar la normativa per la qual es regeixen els centres escolars”, explica. Per tant, si el departament no adaptés la normativa “seria impossible que els docents fessin el que l'administració no els diu”, destaca l'advocat.

Així doncs, si en la resolució judicial es considerés que la sentència del Tribunal Suprem (TS) va més enllà dels casos concrets de les tres famílies demandants, el departament hauria de modificar la normativa. Si no ho fes, seria la consellera Rigau la que podria ser acusada d'un delicte de prevaricació.

En el cas que l'administració introduís els canvis requerits, la responsabilitat recauria en les direccions dels centres educatius i en els docents. No obstant això, Martínez considera que la insubmissió no seria fàcil de perseguir: “Hi haurà un inspector a cada aula per assegurar el compliment de les ordres?” Aleshores, de nou, serien les denúncies de les famílies la via per treure a la llum el desacatament.

En aquest hipotètic escenari, Martínez preveu dues línies paral·leles d'actuació contra el professorat insubmís. “D'una banda, les famílies denunciarien per la via judicial, i de l'altra, Ensenyament hauria d'obrir expedients sancionadors”, concreta. A vegades, mentre es resol l'expedient es pot apartar l'afectat del lloc de treball. Llavors, què passaria si el desacatament fos en tot un centre educatiu. “Com es resoldrà?”, pregunta Martínez, per després afegir que “judicialment és una qüestió complexa”.

LA XIFRA

88.467
docents
imparteixen classe en el sistema educatiu català; 67.054 en centres públics i la resta en concertats.

Somescola.cat fa una crida a la mobilització

La plataforma Somescola.cat ha cridat la societat catalana a mobilitzar-se contra la resolució que posa en qüestió el model d'immersió lingüística en català a les escoles catalanes. L'organització ha convocat concentracions al davant dels ajuntaments a les set de la tarda del 12 de setembre, dia d'inici del curs escolar. Per a aquell mateix dia, Somescola.cat també ha demanat a les escoles que pengin un cartell en defensa del model d'escola catalana, que aquesta setmana estarà a disposició dels centres. La plataforma, a més, està impulsant una moció als ajuntaments en favor de l'escola en català i un manifest en defensa de la immersió.

Miquel Àngel Essomba, director del Centre Unesco de Catalunya (Unescocat), entitat que forma part de Somescola.cat, es va mostrar confiat ahir que el 12 de setembre les escoles començaran el curs amb “normalitat” i va anunciar que Somescola.cat demanarà al govern català que faciliti assessorament judicial als docents en cas de conflicte. Per si de cas, la plataforma els ha facilitat un argumentari perquè defensin el model lingüístic català.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.