Política

L'atac a la llengua endureix la resposta ciutadana

Una desena de poblacions gironines van celebrar ahir marxes de torxes, i a la capital ja oneja una senyera gegant

Cen­te­nars de giro­nins es van con­cen­trar ahir a les esca­les de la cate­dral de Girona, pri­mer, i a la plaça del Vi, després, per par­ti­ci­par en la marxa de tor­xes orga­nit­zada per Òmnium Cul­tu­ral en el marc dels actes de com­me­mo­ració de la Diada, en què els eixos sobre els quals va pivo­tar la mani­fes­tació van ser els habi­tu­als, però amb un endu­ri­ment clar del to rela­ci­o­nat amb els dar­rers atacs a la llen­gua. El mani­fest inclou la recla­mació inequívoca del dret a deci­dir, i a favor de la inde­pendència del país. Després d'escol­tar uns quants temes del can­tant sol­sonès Roger Mas amb la façana de la cate­dral com a marc, la marxa es va diri­gir cap a la plaça de l'Ajun­ta­ment, on es va pro­ce­dir a la crema simbòlica del Decret de Nova Planta del 1714 i a la lec­tura d'un mani­fest, el qual remar­cava el moment “impor­tant i deci­siu” en què es troba el país, “immers en una segona tran­sició”. El comu­ni­cat asse­nya­lava que les rela­ci­ons amb Espa­nya es tro­ben en un punt de “no retorn”, i enun­ci­ava tres con­di­ci­ons indis­pen­sa­bles per fer avançar el país: El model d'immersió i la nos­tra llen­gua no poden patir més atacs, man­te­nint el català com a llen­gua vehi­cu­lar a l'escola; en els pro­pers qua­tre anys, Cata­lu­nya ha d'acon­se­guir recap­tar els seus impos­tos i deter­mi­nar la seva política econòmica (con­cert econòmic), apel·lant a la uni­tat política per acon­se­guir-ho i recor­rent a la insub­missió fis­cal com a últim recurs, i rei­vin­di­car el dret a deci­dir i la cele­bració ofi­cial d'un referèndum vin­cu­lant sobre això. D'altra banda, ahir al ves­pre l'ADAC va pen­jar al balcó de la seva seu a Girona, una pan­carta de nou metres de lon­gi­tud en què es pot lle­gir una lle­genda prou con­tun­dent: “N'estem fins als collons: INDE­PENDÈNCIA!”.

Ahir també es van cele­brar mar­xes de tor­xes, en què no van fal­tar les his­sa­des de ban­dera i lec­tu­res de mani­fes­tos, a les pobla­ci­ons de la Cellera de Ter, Olot, Sant Feliu de Guíxols, Bla­nes, Hos­tal­ric, Figue­res, Santa Coloma de Far­ners, Salt i Amer.

His­sada de la senyera

D'altra banda, al matí es va cele­brar la his­sada de la senyera a la plaça Cata­lu­nya. Un acte pro­mo­gut pel nou govern de la ciu­tat i que va comp­tar amb la par­ti­ci­pació de pràcti­ca­ment tots els colors polítics (CiU, el PSC, el PP, la CUP i Rea­gru­pa­ment) i de tots els regi­dors, a excepció dels dos d'ICV. També hi van ser con­vi­dats repre­sen­tants d'ins­ti­tu­ci­ons com la Dipu­tació i la Gene­ra­li­tat, i per­so­na­li­tats vin­cu­la­des al món econòmic i cul­tu­ral de la ciu­tat.

La plaça es va omplir per seguir aquest acte, sen­zill i de curta durada, però car­re­gat de sim­bo­lisme. Un repre­sen­tant dels Mos­sos d'Esqua­dra i un altre de la Poli­cia Muni­ci­pal van ser els encar­re­gats d'his­sar la ban­dera (de 5 metres de llarg i 3 d'amplada) men­tre la cobla Ciu­tat de Girona
inter­pre­tava el Cant de la Senyera. Men­tres­tant els tres regi­dors de la CUP,
i altres mem­bres de la
for­mació inde­pen­den­tista, van alçar este­la­des i pan­car­tes en què s'hi podia
lle­gir: “A la plaça Cata­lu­nya hi volem l'este­lada”. Un
cop la senyera va ser his­sada, M. Teresa Cros va lle­gir el poema La nos­tra ban­dera, escrit per Joan Mara­gall el maig del 1903. I l'acte
es va cloure amb el cant d'Els sega­dors. Al final, crits d'inde­pendència d'alguns assis­tents van ser
ofe­gats pel pre­sen­ta­dor
de l'acte, en donar pas a una audició de sar­da­nes.

“Cre­iem que Girona, com una de les capi­tals naci­o­nals d'aquest país que és, havia de tenir en un lloc des­ta­cat la senyera”, afir­mava ahir l'alcalde de Girona, Car­les Puig­de­mont, i va afe­gir: “hem fet un acte inte­gra­dor, a l'alçada de la ciu­tat i del país”. A l'altre extrem, un dels grups que va mos­trar el seu dis­gust va ser la CUP, pel fet que en l'acte hi fos­sin pre­sents repre­sen­tants dels cos­sos
poli­ci­als, “espe­ci­al­ment de l'espa­nyol”. La senyera one­jarà tot l'any a la plaça
i ha estat ela­bo­rada a la
ciu­tat de Girona espe­ci­al­ment per aquest acte.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.