L'oposició de Torrent qualifica d'“imprudent” el pressupost
La majoria absoluta del PP no deixa prosperar cap al·legació de la resta de grups polítics
Els socialistes presenten una moció a la taxa Tamer
El qualificatiu més emprat a la sessió plenària de l'Ajuntament de Torrent en què s'hi discutien les al·legacions dels grups de l'oposició política d'aquesta ciutat gran de a comarca de l'Horta, ha estat “prudència”, en relació a la forma de fer i interpretar els pressupostos municipals.
Els socialistes representants per Andrés Campos i els nacionalistes de Vicent Beguer, han dit per activa i per passiva, que els pressupostos municipals per a l'exercici actual, “arriben nou mesos tard i d'una manera poc rigorosa”. Però a més d'això, tots dos grups polític han manifestat trobar-se decebuts per la manca de sensibilitat mostrada pel PP a l'hora d'assumir algunes de les al·legacions presentades, que denuncien ingressos unflats i un Pla de sanejament 2009 - 2015 que porta tres anys sense complir.
Però a més de tot això, sembla existir un romanent d'anteriors exercicis, que supera tota possibilitat d'equilibri i que deixa al descobert una bona part de les previsions pressupostàries.
Tant per al PSPV-PSOE com per a Bloc -Compromís, aquestos pressupostos aprovats definitivament amb la força dels vots dels populars, “estan ben lluny de tenir un caràcter social".
No obstant això, socialistes i nacionalistes, han mostrat la seua voluntat de treballar junt a l'equip de govern, en la consecució de l'equilibri pressupostari desitjable per a Torrent.
En l'apartat de precs i preguntes, els socialistes torrentins presentaven una moció ben fonamentada, a la contravenguda taxa Tamer adreçada a al sustent del servei mancomunat de replega de fems en l'àrea metropolitana.
No cal fer més però sí millor
Pere RossellEls temps han canviat i, d'això, sembla no adonar-se'n el grup polític que sustenta la majoria absoluta de l'alcaldessa de Torrent. Fa anys —no molts però— que l'objectiu dels polítics era fer més i més i molt més encara, però la realitat econòmica, polític i social, aconsella trabucar aquest objectiu en fer coses però millor fetes. Ara la política no sura per la quantitat del que es fa, sinó per la contenció de la despesa i per les coses ben fetes.
Han acabat els temps de posar-li flors a la Mare de Déu dels Silenci Angoixant, de fer-se fotos fins la sacietat o de publicar quantitats astronòmiques de butlletins i pamflets. Ara ha arribat el temps de no estirar més la mà que la mànega i de saber sobreviure al mateix compàs que els conciutadans a qui es representa.
Els nostres representants polítics han de saber col·laborar i deixar d'aplicar la política partidista que aconsella el seu grup, aquella que manifestant “aigua per a tots”, dificulta l'entesa i el diàleg. No cal fer més coses. El que cal fer és procurar el manteniment del que tenim i la restauració de la concòrdia política més enllà del 20N o del 2015.