El professor ‘africà' d'ERC

Bosch s'ha lle­vat a les sis del matí i ha tin­gut temps d'acom­pa­nyar els seus fills a l'escola. La pri­mera parada de feina la té a les nou a la Uni­ver­si­tat Pom­peu Fabra, on els dimarts i els dijous impar­teix l'assig­na­tura d'història con­tem­porània de l'Àfrica. Domina la matèria i es nota. Hi posa molta passió i interac­tua amb els alum­nes. Avui trac­ten de les naci­ons, una pro­blemàtica que es podria tras­lla­dar a Cata­lu­nya. Parla de la impo­sició de les fron­te­res al con­ti­nent i recorda que els estats nació no exis­tei­xen a l'Àfrica –només se sal­va­ria Somàlia–. Acaba la lliçó amb un refrany aixanti (Ghana). “Per molt que plo­gui, el lle­o­pard no perd les seves taques.” És a dir, les naci­ons es man­te­nen vives encara que les opri­mei­xin. Una frase que podria fer ser­vir en algun míting.

S'acaba la classe d'avui i anun­cia que la set­mana vinent expli­carà als seus alum­nes la història d'Etiòpia, Nigèria i Sud-àfrica. Surt de l'aula i deci­deix tan­car-se al des­patx. “Neces­sito una estona de con­cen­tració”, asse­gura. Ha de pre­pa­rar el míting que té aquesta nit al barri de Gràcia. La pre­sen­tació de la coa­lició. El pri­mer gran acte de pre­cam­pa­nya. Vol fer un dis­curs emo­tiu, que toqui la fibra de la gent i que s'allu­nyi dels con­ven­ci­o­na­lis­mes més polítics. Li encanta con­nec­tar amb les per­so­nes.

El can­di­dat arriba a la seu d'ERC, al car­rer Calàbria, on l'equip de cam­pa­nya té el seu quar­ter. El diri­geix Lluís Sal­vadó, el fla­mant nou secre­tari gene­ral adjunt. Es reu­neix amb Bosch i es miren deta­lla­ment la llista de per­so­nes que donen suport a la can­di­da­tura i que aquesta nit es faran públi­ques. Hi tro­bem Gerard Quin­tana, Lluís Llach, Pep Cru­a­nyes, Màrius Serra o Àlex Gorina. També inten­ten enca­bir a l'agenda el màxim d'acti­vi­tats pos­si­ble.

Fa pocs dies s'ha edi­tat un altre lli­bre de Bosch, I ara què. Repassa els últims deu anys del cata­la­nisme polític i marca el camí per anar cap a la inde­pendència. Era una assaig que ja estava pre­vist abans que fos nome­nat can­di­dat. Ara, ha que­dat per dinar amb l'edi­tor, Joan Tar­rida, de Galàxia Guten­berg.

És l'hora d'anar a veure un vell amic, el carismàtic pare Manel, al col·legi Aigua­ma­rina, al barri de Ver­dum. Tots dos es conei­xen des de fa anys. El capellà havia fet de moni­tor a Bosch a l'esplai par­ro­quial Sant Josep Oriol. Quan es veuen s'abra­cen efu­si­va­ment. El can­di­dat vol conèixer les acci­ons solidàries que porta a terme la Fun­dació del pare Manel entre els infants i els ado­les­cents. Abans recor­den bata­lle­tes. Bosch revela que quan ana­ven d'excursió el mossèn es posava uns plàstics a les vam­bes per no embru­tar-se. Tot un senyor. Riuen. De cop, uns nens els envol­ten. Bosch regala un dels seus lli­bres al seu amic. Escriu: “Al més gran dels moni­tors, el pare de tots els joves des­pis­tats, com jo.”

El cap de llista es tras­llada en cotxe a Gràcia i repassa el dis­curs que farà d'aquí a mitja hora. El seu cap de premsa ja l'ha aler­tat dels rumors que apun­ten que ETA anun­ciarà en breu la fi de les hos­ti­li­tats. A les set de la tarda, la ràdio con­firma aquest extrem. Bosch intro­du­eix a corre-cuita unes notes en la seva inter­venció per fer referència a aquesta històrica notícia. A l'acte dema­narà que Espa­nya faci com el Regne Uni­tat i que per­meti que el País Basc i Cata­lu­nya puguin ser Escòcia.

Bosch arriba al Cen­tre Artesà Tra­di­cionàrius (CAT) de Gràcia i després de salu­dar uns quants mili­tants i sim­pa­tit­zants d'ERC s'asseu a pri­mera fila al cos­tat de la secretària gene­ral, Marta Rovira. Ell és l'últim a inter­ve­nir. Fa ser­vir el recurs de l'èpica per arren­car els aplau­di­ments. Des­taca la valen­tia de Cata­lu­nya, d'ERC, de Rea­gru­pa­ment i de la seva gent. A quarts de deu tot­hom comença a des­fi­lar cap a casa. Demà torna tocar mati­nar. Aquest cop, una con­ferència al Col·legi d'Engi­nyers a quarts de nou del matí