Política

La batalla per Girona

El PP vol, i pot, capgirar el marcador i fer que Girona deixi de ser l'única demarcació a l'Estat sense representació popular

El PSC, ara amb tres diputats, vol frenar la caiguda, i CiU vol assolir el tercer

La ter­mi­no­lo­gia bel·licista va com l'anell al dit per defi­nir el fet dife­ren­cial gironí: serà una bata­lla entre CiU, que amb el veterà Jordi Xuclà aspira al ter­cer dipu­tat –ara en té dos–, i el PP d'Enric Millo, que vol recu­pe­rar el dipu­tat que va per­dre ara fa vuit anys. Final­ment, i en aquest esce­nari, un PSC que aquests dar­rers qua­tre anys ha estat la força hegemònica, amb tres dipu­tats, tot indica que inten­tarà sal­var tots els mobles que pugui en vista d'una més que pre­vi­si­ble dava­llada dels soci­a­lis­tes en el con­junt de l'Estat. Al PSC, que lidera Àlex Sáez, li balla el ter­cer dipu­tat, que va asso­lir pels pèls a les pas­sa­des elec­ci­ons gene­rals. Els esce­na­ris més pes­si­mis­tes fins i tot indi­quen que li balla el segon. Final­ment hi ha dues for­ma­ci­ons que sem­bla que vagin a la cua: ERC i ICV-EUiA. ERC, que encapçala Teresa Jordà, exal­cal­dessa de Ripoll, en subs­ti­tució de Fran­cesc Canet, i amb un pacte amb Rcat, a pri­ori sem­bla que ho té més com­pli­cat per man­te­nir el dipu­tat, i encara més difícil al Senat, després que els repu­bli­cans es des­mar­ques­sin de l'Entesa Cata­lana de Progrés, on ara en tenien un, jun­ta­ment amb el PSC i ICV. Pel que fa a ICV, la for­mació eco­so­ci­a­lista que lidera Marc Vidal, ho té molt com­pli­cat, després de per­dre a les pas­sa­des elec­ci­ons uns 4.500 vots i no haver asso­lit cap dipu­tat.

Un ball de vots

Ara mateix, uns cinc mil vots són els que ha de con­que­rir el PP de Girona, que lidera Enric Millo, per obte­nir el pre­uat dipu­tat. En les pas­sa­des elec­ci­ons gene­rals va acon­se­guir uns qua­ranta mil vots, però la demar­cació de Girona va ser l'única a tot l'Estat en què el PP no va asso­lir repre­sen­tació al Congrés, tot i que lide­rava la llista la que avui és pre­si­denta del PP de Cata­lu­nya, la bla­nenca Alícia Sánchez-Camacho. La pre­si­denta del PP català, en la seva estada a Girona amb motiu de la pre­sen­tació de la can­di­da­tura, ja va indi­car que “Millo asso­li­ria el que ella no va ser capaç de fer”. El que ara mateix és força notori és que Girona con­ti­nua sent una peça clau, i molt il·lus­tra­tiva, en funció del resul­tat, de com que­darà con­fi­gu­rat el mapa polític. En mol­tes demar­ca­ci­ons de l'Estat el peix ja és al cove, perquè o hi ha en joc un dipu­tat o en són dos, però ja és clar qui, segu­ra­ment, els asso­lirà. A Girona hi ha damunt la taula sis dipu­tats al Congrés. Serà, doncs, tan impor­tant la victòria dels popu­lars, tal com indi­quen les enques­tes? Girona, sens dubte, mar­carà tendència i això jus­ti­fica la importància estratègica.

Al marge de tendències con­jun­tu­rals en el con­junt de l'Estat, i també a Cata­lu­nya, el fet dife­ren­cial de Girona es torna a posar en relleu en diver­sos temes que ben segur que tin­dran reper­cussió. Per un cos­tat, la uni­tat que fan CiU, ERC-Rcat i el mateix PP asset­jant el PSC, que acu­sen de no haver des­en­ca­llat obres impor­tants, com ara l'N-II, un autèntic cal­vari per als soci­a­lis­tes. El seu líder, Àlex Sáez, ha reba­tut de totes les mane­res pos­si­bles aquesta crítica afir­mant que, a banda de l'N-II, i sense ama­gar-se de les difi­cul­tats en aquesta qüestió, els soci­a­lis­tes han abo­cat una gran quan­ti­tat de recur­sos en molts altres temes, com ara l'aero­port, el TAV i la cul­tura. I, per l'altre cos­tat, el PSC, ERC-Rcat i ICV-EUiA adver­tei­xen que amb els popu­lars i CiU, fet que Millo i Xuclà sem­pre des­men­tei­xen, es mate­ri­a­lit­zarà un retrocés pel que fa a l'estat del benes­tar. Tots, però, són mis­sat­ges en clau molt sim­ple; mis­sat­ges molt telegràfics i fins i tot sintètics als quals ens tenen acos­tu­mats els par­tits en les últi­mes cam­pa­nyes elec­to­rals.

Del que passi a Girona pen­ja­ran mol­tes coses, que s'hau­ran de veure. Si és cert l'aban­do­na­ment endèmic que alguns par­tits diuen que ha vis­cut Girona, el PP amb una majo­ria abso­luta a l'Estat el recon­duirà? El que és una dada objec­tiva és el crei­xe­ment del PP des del Par­la­ment a les muni­ci­pals. La bata­lla serà dura i, ara mateix, té tres actors: el PP, CiU i el PSC.

LES CLAUS
CiU i el PP.
Són les dues formacions en pugna per ser clau a Girona. CiU aspira al tercer diputat i a assolir més representació al Senat, i el PP vol assolir diputat.
Reagrupats.
ERC i Rcat, un cop formalitzat el pacte, han sabut donar una imatge d'unitat en una aposta clara de futur. La pregunta és si seran a temps de recollir el rendiment.
I el PSC?
Després de perdre l'emblemàtica Girona a les municipals, el PSC veu com alguns dels seus votants tradicionals es decanten pels populars.
Àlex Sáez
PSC
Aquest polític té el repte de liderar, i en un context gens favorable, un partit que en les passades eleccions va aconseguir tres diputats.
Jordi Xuclà
CiU
Xuclà ha apostat fort per destacar l'oblit que han tingut els socialistes amb Girona i advertir que el PP podria ser un fre per a Catalunya.
Teresa Jordà
ERC-Rcat
Jordà arriba a la política parlamentària amb dos reptes: les comparances amb el seu antecessor, Francesc Canet, i donar un tomb a les enquestes.
Enric Millo
PP
Millo aprofitarà el bon moment del PP i, a més, apostarà fort per dir que els populars invertiran a Girona.
Marc Vidal
ICV-EUiA
Vidal ho té realment complicat perquè surt d'entrada sense tenir cap diputat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.