La lluita pel segon diputat
El PSC, CiU i el PP volen ser els primers a Lleida i aconseguir un segon escó
Els nacionalistes i els socialistes es disputen la victòria
Agricultura i infraestructures, principals eixos
Tere Cunillera (PSC), Conxita Tarruella (CiU) i José Ignacio Llorens (PP) sembla que tenen força segur el seu escó, el mateix que ja van obtenir el 2008. No obstant això, la batalla en aquestes eleccions estatals a Lleida passa per saber qui guanyarà a la demarcació i qui s'emportarà el premi d'un segon diputat. En les darreres, se'l va emportar el socialista Fèlix Larrosa, però en gairebé quatre anys les coses han canviat i ara és tota una incògnita. Els aspirants són, un cop més, Larrosa, Marc Solsona per CiU i Inma Manso del PP.
I és que els socialistes han aguantat sempre força bé en unes generals i en quatre eleccions s'han emportat dos diputats. CiU ho ha aconseguit una vegada més i ara fa dues legislatures que tenen un sol escó al Congrés. Per tant, caldrà calibrar els danys que la crisi comportaran al PSC, que ja ha patit dos cops durs a les catalanes i a les municipals. En aquestes darreres, a més, el PSC va perdre la majoria de ciutats on governava, amb l'excepció de Lleida capital.
També caldrà veure si es manté l'embranzida de CiU o si les retallades aplicades pel govern català els passaran factura. El PP, en canvi, ha de demostrar si fa un cop d'efecte i si gairebé triplica els 32.000 vots del 2008 per guanyar a Lleida. Tenen els vents a favor, però a Ponent, potser no tant.
ERC només va aconseguir representació el 2004 i ara passarà l'examen per comprovar si els canvis al partit tenen algun efecte. ICV resta lluny de qualsevol representació, però ja a les municipals va superar, per exemple a Lleida capital, els d'ERC i aspiren a recollir vots desencisats dels socialistes. A Lleida, però, es presenten fins 14 candidatures al Congrés.
Les tres formacions amb possibilitats de representació no han tirat de banc. Han optat per l'experiència i els veterans. Cunillera, de 60 anys, afronta la seva sisena legislatura a Madrid. Tarruella, de 62, va per la segona, i Llorens, de 68, va per la setena. Per tots tres és possible que siguin les seves darreres eleccions.
Tots tres ja es troben en plena precampanya i encara no han concretat molts aspectes dels seus programes, sobretot perquè l'actualitat se'ls menja i es veuen forçats a usar-la. És a dir, l'aprovació del corredor del Mediterrani o la proposta de la nova Política Agrària Comunitària (PAC) per d'aquí a dos anys ja els ha obligat a pronunciar-se. Això no obstant, tots estan en contra de la proposta de la UE pel que fa als ajuts a pagesos i ramaders, que la proposta inicial comporta una forta retallada per Espanya i Catalunya. Però també es feliciten per l'eix ferroviari, tot i que es tiren els plats pel cap sobre la paternitat del projecte o sobre qui li ha donat més o menys suport en els darrers anys. I la tendència serà la mateixa durant la campanya. Agricultura i infraestructures centraran els debats, amb la lògica excepció del tema “estel·lar”: la crisi i la creació d'ocupació.
Per tant, el canal Segarra-Garrigues i les autovies a Osca, Viella i Montblanc compartiran espai als mitjans i als debats amb la situació econòmica.
Pel que fa al Senat, totes les candidatures menys CiU han optat per una renovació. El trencament del pacte d'Entesa pot comportar que PSC, ERC i ICV perdin una representació que tenien garantida des del 2000 amb tres dels quatre senadors. Ara CiU vol aprofitar aquesta disgregació dels vots d'esquerres per recuperar l'hegemonia, mentre que el PP aspira a un senador.
Els socialistes han optat per un valor reconegut al Parlament i en la seva gestió al Consell d'Aran, l'exsíndic Paco Boya. CiU repeteix amb un altre pirinenc, Ramon Alturo, molt actiu en la darrera legislatura. El PP posa com a primer en la llista de la cambra alta Simeó Abad, agricultor i regidor d'Alcarràs (Segrià). També ERC intenta aprofitar un polític conegut. Jaume Gilabert, fins al juny president de la Diputació de Lleida, aspira ara a tenir un escó al Senat.