Tot per decidir
El PSC, CiU i fins i tot el PP es disputen el lideratge a Catalunya, mentre que Esquerra s'hi juga el ser o no ser a Madrid
El popular Rajoy surt amb un avantatge respecte al socialista Rubalcaba que sembla irreversible
El compte enrere per a les eleccions del 20 de novembre ha començat amb unes perspectives més obertes que mai a Catalunya, un fet diferencial indiscutible respecte del panorama espanyol, en què pocs dubten que el PP tornarà al poder després de dues legislatures a l'oposició.
Amb Mariano Rajoy encarrilat cap a La Moncloa, per tant, la contesa pren una rellevància especial en clau catalana. Més enllà del pes en el Congrés dels quaranta-set diputats que s'escullen al nostre país, en clau interna hi ha en joc dirimir la legitimitat per plantar cara als previsibles vents en contra que bufaran des de Madrid.
El primer lloc, en joc
En aquest context, caldrà veure fins a quin punt el cicle electoral descendent iniciat ara fa un any pel PSC és prou acusat per caure gaire per sota de la vintena d'actes, a distància del rècord dels vint-i-cinc diputats del 2008, clau, a més, per a la victòria de Zapatero.
El que més es juga en aquests comicis, perquè és el que més expectatives a l'alça ha generat, és CiU i el seu candidat Josep Antoni Duran i Lleida. Partint dels deu diputats actuals, la coalició que governa des de fa un any a Catalunya s'ha marcat com a objectiu imposar-se a les generals per poder guanyar força en un hipotètic estira-i-arronsa sobiranista amb el nou executiu estatal. Una fita que no és només en mans d'una formació que ja comença a acusar el desgast de la tisorada, sinó que dependrà del fet que el transvasament de vot en clau espanyola entre el PSC i el PP sigui prou important en nombre.
En aquest context, fins i tot els populars catalans, que confien en l'onada blava que previsiblement s'estendrà per la resta de l'Estat, no descarten pugnar pel primer lloc a Catalunya, una cosa impensable fins fa poc, però avui una hipòtesi que no es pot descartar.
En una cursa paral·lela, Esquerra s'hi juga, literalment, el ser o no ser a Madrid, i ICV, mantenir la representació sense patir. Amb la pugna PSOE-PP resolta, a Catalunya les generals són unes eleccions més catalanes que mai.
Clau espanyola, clau catalana
Una de les incògnites decisives en clau catalana d'aquestes eleccions és saber com es mantindrà la correlació entre les forces d'obediència catalana i les espanyolistes, fins ara clarament favorables als partits estatals. Dels quaranta-set diputats que hi ha en joc a Catalunya, el PSC-PSOE (25) i el PP (8) en van sumar 33 el 2008, molt per sobre dels 14 de CiU (10), ERC (3) i ICV (1). Tot i el previsible canvi del repartiment d'escons que sortirà de les urnes el dia 20 de novembre, caldrà veure si aquesta diferència de 33 a 14 en favor del vot en clau espanyola es manté, o el sobiranisme, que avança a les enquestes de manera creixent, és capaç de fer el salt a la política real, i més en un context com unes eleccions espanyoles. És indubtable que qüestions com ara el concert econòmic i la defensa de la llengua es poden defensar de manera molt diferent si la majoria de parlamentaris catalans tenen veu pròpia o obediència espanyola.
