Per eixe camí, no

Per la informació que he pogut recollir, el camí encetat (per fi!) pel govern municipal de Silla tractant d'arreglar el desgavell de la hisenda local, pot ser que acabe traient el carro a carregador, però, des del meu punt de vista, la via que volen seguir és la pitjor que podrien haver escollit.

Prieto, que segons les males llengües és qui talla l'abadejo (l'Ajuntament té un alcalde, Serafín, i un amo, que és Prieto, diuen pels bars de la plaça,) ha presentat una mena de ukasse als partits de l'oposició, un per un i de forma discreta, comminant-los a ser responsables i votar favorablement la proposta que el govern local pensa presentar en la pròxima sessió plenària. Si no ho fan així, diu aquesta personalitat, l'oposició serà culpable de que l'Ajuntament tire la persiana avall i tanque la paradeta, entrant en un procés de fallida total. Dit d'una altra manera: o acoten el cap i tanquen els ulls a tot el que ha passat ací, o la culpa és de qui tinga ganes ara d'esbrinar la veritat de les causes del desastre, a més de no donar la seua conformitat a que siguen els treballadors municipals els que paguen el pato.

Dit això, anem ara per parts. La proposta dels Prieto's boys (perdoneu, però, la resta de regidors del PP donen la impressió de pintar ben poc al costat del carismàtic Isidre) es centra en quadrar els números a base de retallar tant com calga el jornal dels empleats, però, no de tots, i tot seguit diré per què. Hi haurà un col·lectiu no definit encara (potser Prieto ja té la llista, però, no la fa pública) que seran mes desafortunats i aniran al carrer, sense més. Jo, que sóc molt mal pensat, m'imagine els criteris amb que faran la selecció. Per altra banda, sembla que la Policia Local, l'exèrcit d'ocupació, segons els anomena algú amb mala llet, ha fet una assemblea corporativa (sols per al gremi de les pistoles, per entendre'ns) i s'han juramentat en no consentir que els toquen un clau dels seus emoluments.

Que han de reduir la despesa de manera dràstica, és un axioma inqüestionable. Però, ¿per què comencen pel pa dels treballadors i ni tan sols de tots els treballadors? ¿No hi ha més llocs on rascar? No es pot reduir el nivell d'algun servei públic i deixar-lo en una mica menys de qualitat, però, amb un cost inferior? ¿Què passa amb les subvencions a entitats i grups? ¿Els han deixat a tots a zero, o algun col·lectiu pròxim als de la cassola (els “vip”, tals com els diuen ara) ha gaudit d'un tracte preferent?

Però, no sols han de retallar despesa. Els ingressos són un component importantíssim del pressupost. Què passa amb el milió i mig d'Euros que entre Generalitat i Diputació deuen a l'Ajuntament? Per què Prieto, un pes pesat en l'edifici de la plaça de Manises, no es planta i exigeix que uns i altres paguen allò que deuen al poble de Silla? O és que fan falta diners per pagar els vestits de Camps i les curses de cotxes que ens munta l'Ecclestone o com li diguen?

Estic convençut que totes aquestes preguntes poden tenir una resposta satisfactòria i que Prieto estarà disposat a donar-la. Però, havia d'haver començat per ací. Per altra banda, és important destapar les causes del desastre. No tot ve dels quatre anys de Baixauli, encara que aquest alcalde —que-volia-el-poble—, també s'ha lluït. Als vuit anys del anomenat quadripartit també passaren coses, i no poques. Si Prieto comença fent autocrítica (porta ja més anys a l'Ajuntament manant que el meu amic Lluesa, en glòria estiga), tot serà més fàcil.

Per acabar, demane un favor. Que els meus amics Pitarch i Teresa no es donen per al·ludits. La cosa no té perquè afectar-los. No és la meua intenció. Al cap i al fi, la seua responsabilitat política ja ha estat jutjada pel poble. Però, Prieto, la dreta local, encara caminen dalt del matxo, ara més que mai.