Política

‘Coscu', el fil roig

Es defineix comunista?“No exactament. Però sí que em considero fidel a la cultura del PSUC”

En Coscu, com el coneix tot­hom, és nou en política però no és cap novell. A finals dels setanta ja era advo­cat labo­ra­lista i va vin­cu­lar-se a Comis­si­ons Obre­res, i d'aquí a un mes, 35 anys després, ini­ciarà la seva sin­gla­dura política com a dipu­tat al Congrés. Joan Cos­cu­bi­ela (Bar­ce­lona, 1954) serà per pri­mer cop can­di­dat elec­to­ral d'ICV-EUiA el 20-N. El seu per­fil sin­di­ca­lista li dóna una imatge més pro­pera al roig que al verd. Es defi­neix, però, com a comu­nista? “No exac­ta­ment. Però sí que em con­si­dero fidel a la cul­tura del PSUC.”

L'apa­rença de Cos­cu­bi­ela és prou nor­mal. Tan nor­mal que la seva cançó pre­fe­rida és Medi­terráneo, de Ser­rat. Sem­bla jove, però té 54 anys i és avi. Bai­xet, prim, algun cabell blanc, porta ulle­res i arros­sega una miqueta les erres. És pun­tual. Té un caràcter emo­tiu, calent. Ja és un tòpic que s'aixeca cada dia a les sis per anar a córrer. El seu cap bull d'idees i té memòria pels números. És de tracte fàcil: ama­ble, pro­per i som­ri­ent. Fa uns dies es va des­per­tar pre­o­cu­pat perquè un colum­nista d'un diari bar­ce­loní el tit­llava d'“altiu, irri­tat i d'una acla­pa­ra­dora segu­re­tat”. Altiu, segur que no; irri­tat, amb algu­nes injustícies; però segur de si mateix, sí, això és cert. Fill de família tre­ba­lla­dora; el seu pare va par­ti­ci­par en les pri­me­res comis­si­ons obre­res. Ell segueix ara esti­rant del mateix fil roig.

Rei­vin­dica que no l'ano­me­nem polític o sin­di­ca­lista. “Sóc pro­fes­sor de dret i milito en un par­tit”, diu, però des del començament de la cam­pa­nya insis­teix que és “un ciu­tadà que està fent política de manera tem­po­ral”. La seva vida pública va can­viar el 1995, quan va subs­ti­tuir Josep Lluís López Bulla –un dels seus refe­rents polítics– al cap­da­vant de CCOO. Va durar 13 anys, fins al 2008. Ara encara pre­si­deix la Fun­dació Cipri­ano García, vin­cu­lada a CCOO. Exlíder d'un sin­di­cat roig i pro­fes­sor de dret labo­ral a Esade, és com­pa­ti­ble? “Cap con­tra­dicció. Amb natu­ra­li­tat.”

Està obses­si­o­nat amb el 2.0: sobre­tot amb el seu Twit­ter. Fa clas­ses a la Uni­ver­si­tat Oberta de Cata­lu­nya amb el mes­tre de la comu­ni­cació Manuel Cas­tells, i amb aques­tes com­pa­nyies no és estrany que trobi en les xar­xes soci­als la millor manera de comu­ni­car-se. És crític amb alguns mit­jans de comu­ni­cació, però mai ofe­reix cap roda de premsa sense pre­gun­tes.

Ara entra en política. En tenia ganes. És mili­tant, feia temps que volia tenir més par­ti­ci­pació a ICV i té molt bona relació amb Joan Her­rera. En un pri­mer moment, la cap de car­tell havia de ser la dipu­tada Dolors Camats. Però final­ment la direcció d'ICV va arri­bar al con­sens d'optar per Cos­cu­bi­ela. Ja té pre­pa­rada la maleta.

A Madrid, al Congrés, hi té dos grans objec­tius: llui­tar con­tra la crisi econòmica i l'atur –apos­tant per la inter­venció de l'Estat en l'eco­no­mia i una fis­ca­li­tat més pro­gres­siva– i fre­nar la des­a­fecció amb la democràcia –més referèndums i reforma elec­to­ral pro­por­ci­o­nal–. Inter­pel·laci­ons direc­tes des de i cap al movi­ment dels “indig­nats” i el 15-M. Tan­ma­teix, no cau en la trampa de con­si­de­rar-se “cap por­ta­veu dels ‹indig­nats›”.

El perfil Joan Coscubiela Professor de dret i exlíder de CCOO a Catalunya. S'estrena en política als 54 anys com a cap de llista de la coalició d'ICV-EUiA a Barcelona.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.