“Si no lluitem contra l'exclusió estem condemnant tota una generació a perdre's”

De fàcil ho hau­ria estat més fa vuit anys quan al car­rer es va viure aque­lla mul­ti­tu­dinària revolta con­tra les polítiques d'Aznar però per a mi és un orgull molt gran encapçalar aquesta llista perquè m'iden­ti­fico i em sento pro­fun­da­ment com­promès amb els valors soci­a­lis­tes, que són els valors de la igual­tat d'opor­tu­ni­tats, de no dei­xar ningú enrere, d'avançar cap a una soci­e­tat més justa i equi­li­brada, de l'enfor­ti­ment de l'estat del benes­tar. Estic con­vençut, a més, que en la con­jun­tura tan difícil en què ens tro­bem, aquests valors són més neces­sa­ris que mai davant l'amenaça dels governs sense ànima de les dre­tes, tant de les dre­tes cata­la­nes com de les dre­tes espa­nyo­les que fàcil­ment s'alien per a des­ba­lles­tar tot el con­junt de ser­veis públics cons­truïts amb molt d'esforç. Jus­ta­ment és això és el que ens juguem en aques­tes elec­ci­ons, donar al vot a un model just soci­al­ment o injust, i dar­rera aquesta decisió hi ha mol­tes con­seqüències.

Sí, i per aquest camí anem cap al popu­lisme de Ber­lus­coni que ja hem vist com ha dei­xat Itàlia. La con­fron­tació ideològica és pedagògica, molt acla­ri­dora sobre­tot per com­pren­dre les inten­ci­ons dels qui la neguen. En aquests moments en el con­junt d'Europa, i per des­comp­tat a Cata­lu­nya i a Espa­nya, es con­fron­ten dos models dife­rents, un model social i un de libe­ral, pura escola de Chi­cago, que en el fons és con­ser­va­dor, tot i que a ningú li agrada dir-se con­ser­va­dor, ni als con­ver­gents, ni a l'Espe­ranza Aguirre, ni a Ruiz Gallardón... Tots pas­sen per libe­rals. Aquesta mena de libe­rals es dedi­quen a llençar fang con­tra les altres for­ma­ci­ons polítiques per evi­tar la con­fron­tació de pre­ses de posició i ense­nyar les pròpies car­tes. Però les tenen, el seu no-pro­grama és el de la bai­xada de la pressió fis­cal, les reta­lla­des dels ser­veis públics, de la pri­o­rit­zació de l'edu­cació i la sani­tat pri­va­des. I en això CiU i el PP tenen des del punt de vista ideològic una iden­ti­fi­cació total.

Que estan abo­nant el camí per un nou pacte i que serà el pacte de dues dre­tes molt dures, però també i res­pecte al tema del finançament, vull recor­dar que el model que vam impul­sar els soci­a­lis­tes, que va impul­sar el con­se­ller Cas­tells en el marc del nou Esta­tut d'Auto­no­mia ens ha donat deu vega­des més ingres­sos que l'acord fis­cal sege­llat pel senyor Pujol, el senyor Duran i el senyor Aznar al famós hotel. Cer­ta­ment ens queda un camí per recórrer amb l'horitzó final, per a mi, del sis­tema de con­cert econòmic. Hem d'anar per pas­ses. Per començar volem un nou acord fis­cal que ens reporti major capa­ci­tat de recap­tació i majors ingres­sos. L'hem de començar a nego­ciar l'any que ve i ha de ser una rea­li­tat el 2013, i per això neces­si­tem la suma del cata­la­nisme polític per arri­bar a un gran acord, i és pos­si­ble perquè quan el cata­la­nisme està unit és imba­ti­ble.

Sin­ce­ra­ment no trobo tan­tes diferències entre l'acord fis­cal que demana CiU i el que pro­posa el PSC i la resta de for­ces polítiques cata­la­nes. És cen­su­ra­ble que d'aquesta qüestió se'n faci interes­sa­da­ment política de des­a­cord i s'ali­menti el greuge. El greuge és excusa per a la no-política, per tapar la pròpia ine­ficiència, per jus­ti­fi­car les reta­lla­des tot invo­cant l'espoli fis­cal. A nosal­tres, en aquest argu­men­tari no ens hi tro­ba­ran. Nosal­tres volem reconèixer el que tenim gràcies a l'Esta­tut: un reforçament de la bila­te­ra­li­tat, nous cri­te­ris de revisió, i a par­tir d'aquí mirar enda­vant i avançar. I volem que l'any que ve el govern de la Gene­ra­li­tat vagi a nego­ciar i a millo­rar l'acord fis­cal amb un man­dat de totes les for­ces polítiques.

Ho fan córrer els matei­xos que pac­ten amb el PP, ja és ben curiós! A Con­vergència li interessa difon­dre la doc­trina dels bons cata­lans i dels mals cata­lans que va crear el pre­si­dent Pujol. És un mis­satge que fa molt de mal perquè no reco­neix la diver­si­tat de sen­si­bi­li­tats democràtiques i busca la seg­men­tació del país. Ho trobo ètica­ment molt repro­va­ble. Jo no sóc ni més ni menys català que els repre­sen­tants de les altres for­ces polítiques, fins i tot et diré que espero ser igual però ni més ni menys català que els que puguin ser esco­llits en una for­mació política que tan mal ha fet al con­junt de Cata­lu­nya com és el PP. També penso que aquests debats aju­den a tapar el que de veri­tat ens estem jugant els ciu­ta­dans.

És així, i ho diem ben clar tot i el res­pecte que tenim a les altres for­ma­ci­ons polítiques que repre­sen­ten també l'esquerra plu­ral al nos­tre país. El prin­ci­pal mis­satge que volem donar és el de la segu­re­tat per a les per­so­nes, des del punt de vista dels seus drets i del seu benes­tar, i apor­tem cre­di­bi­li­tat a aquest mis­satge tot repas­sant el balanç del govern soci­a­lista dels del 2004: la llei de dependència, d'igual­tat, de matri­moni entre per­so­nes del mateix sexe, de salut sexual i repro­duc­tiva, la recu­pe­ració del poder adqui­si­tiu de les pen­si­ons, la llei con­tra la violència de gènere... entre mol­tes altres ini­ci­a­ti­ves pro­gres­sis­tes. A Cata­lu­nya governa la dreta i ja veiem el que ha fet en pocs mesos res­pecte a la salut, a l'edu­cació, ja hem com­pro­vat les seves polítiques erràtiques, la seva ine­ficiència que genera més exclusió social. Si ara també governa la dreta a Espa­nya, ani­rem avançant cap a una soci­e­tat més desi­gual, més dura. La dreta vol apro­fi­tar-se de la crisi per reta­llar drets i con­ques­tes democràtiques. No ens hi podem resig­nar, el nos­tre com­promís fona­men­tal és la lluita con­tra l'exclusió, cap per­sona ha de que­dar al marge; si no tenim aquest prin­cipi clar, pot pas­sar que tota una gene­ració es perdi, es trobi con­dem­nada a l'exclusió.

De cap manera! Tot­hom ha de poder ser recu­pe­ra­ble, nosal­tres esta­blim un iti­ne­rari indi­vi­du­a­lit­zat per a cada tre­ba­lla­dor que ha que­dat sense feina i una millor coor­di­nació entre el SOC i els actors locals i els que ope­ren en l'àmbit pri­vat en la recerca d'ocu­pació. Hem de posar mesu­res per faci­li­tar l'accés a l'ocu­pació, però la recu­pe­ració econòmica serà lenta, vénen anys molt durs i hem de pen­sar en les per­so­nes, i en aquest sen­tit por­tem també en el pro­grama la cre­ació d'una renda bàsica de ciu­ta­da­nia per garan­tir a tot­hom els recur­sos mínims per afron­tar les situ­a­ci­ons d'extrema gra­ve­tat que es pre­sen­tin. Si no som sen­si­bles als pro­ble­mes que pateix la gent, no crec que siguem dig­nes de ser repre­sen­tants polítics.

Sí, la inversió pública és un motor econòmic, per exem­ple, la cons­trucció del túnel del TGV a Girona va gene­rar 8.000 llocs de tre­ball, direc­tes o indi­rec­tes, i en aquest aspecte és també lamen­ta­ble que la Gene­ra­li­tat no tiri enda­vant la cons­trucció del nou hos­pi­tal Tru­eta. La Gene­ra­li­tat està reta­llant la inversió pública quan hi ha altres llocs on posar la tisora.

Doncs es pot fer un esforç d'aus­te­ri­tat en la des­pesa pública eli­mi­nant les dipu­ta­ci­ons i donant més com­petències als ajun­ta­ments, que han de tenir també un nou model de finançament. S'ha d'evi­tar que les admi­nis­tra­ci­ons dupli­quin esforços, s'ha d'anar a man­co­mu­nar ser­veis... Aques­tes i altres mesu­res aju­da­rien a raci­o­na­lit­zar els recur­sos.

El mea culpa que hem de fer en aquests anys que hem gover­nat és que no hem posat fre al capi­ta­lisme sal­vatge i espe­cu­la­tiu que ens ha aca­bat arros­se­gant, i això ho hem de cor­re­gir.

La vam pun­xar amb refor­mes de la llei del sòl –apro­vada pel PP i CiU– en un intent de can­viar l'eco­no­mia espe­cu­la­tiva basada en la cons­trucció per una eco­no­mia més pro­duc­tiva, però la pro­fun­di­tat de la crisi es va impo­sar. Així mateix admeto que hem tin­gut una fis­ca­li­tat massa tova amb les grans for­tu­nes. En el nos­tre pro­grama també incor­po­rem l'impost per a les transac­ci­ons finan­ce­res i la modi­fi­cació de la llei hipo­tecària de manera que reguli la dació en paga­ment.

El movi­ment del 15-M ens ha donat un toc molt seriós pel seu incon­for­misme davant les injustícies i per la seva lluita con­tra el capi­ta­lisme sal­vatge i les pro­pos­tes d'apro­fun­di­ment democràtic.