El canvi d'alcalde a la Bisbal

Amb aquest títol sortia publicat ahir l'editorial d'aquest mitjà i sobre el seu contingut m'agradaria fer una sèrie d'aclariments del que, modestament i al meu entendre, no es correspon del tot amb la realitat. D'entrada, l'autor posa en dubte la meva “mà esquerra i bones aptituds per a la negociació i el consens” lligant-ho amb “el debat sobre els pressupostos, que Sais s'ha dedicat a tirar endavant sense èxit perquè l'oposició no els trobava ni creïbles ni ben documentats”.

Aclarir que quan parlem de pressupostos estem parlant del pressupost del 2011 i no del de l'any que ve, ja que tenim el pressupost prorrogat, i que, per tant, quan presentem als grups de l'oposició l'esborrany perquè el valorin i hi facin les seves aportacions, estem parlant d'un pressupost del que ja es porten gairebé deu mesos d'execució. Estem, doncs, davant un document estrictament tècnic, que no fa altra cosa que reflectir la realitat del que s'ha executat fins al moment i donar cobertura a totes les despeses previstes fins a final de l'exercici, tal com corrobora l'informe d'intervenció. A més, garanteix, igual que en els exercicis anteriors en què hem governat, un superàvit a final d'any i un romanent líquid de tresoreria positiu.

I quan es parla de “mà esquerra, negociació i consens”, deixar constància que fins a tres vegades vaig oferir a tots els grups de l'oposició la disposició del govern d'ERC a recollir les seves aportacions; aportacions que en cap moment es varen produir. Només el grup de CiU va donar senyals de vida, condicionant el seu vot favorable a l'aprovació del pressupost a un pacte de govern, però mai, igual que la resta de grups de l'oposició, discutint el contingut del mateix. I de fet, si es repassa l'acta de la sessió plenària, en què no s'aprova el pressupost i es perd la qüestió de confiança que obre les portes a la moció de censura, es pot comprovar que no es fan referències al seu contingut. De fet, en els propers dies tindrem la prova del cotó, ja que el nou equip de govern haurà d'aprovar un nou pressupost i veurem quines són les diferències substancials amb el presentat per ERC, la qual cosa no farà res més que confirmar la manca de motivació de la moció de censura presentada.

I el que cau per si sol és l'acusació de l'oposició que jo, de forma intencionada, he tensat la corda per evitar aplicar mesures impopulars. Si és així, per què aquestes darreres setmanes hauríem intentat arribar amb CiU a un pacte de govern? Finalment, i respecte al suport del PP a la moció i que això certifica “el diagnòstic sobre la gestió d'aquests mesos”, no cal tenir gaires màsters per comprendre la predisposició d'aquest senyor a carregar-se un govern d'ERC. Una altra cosa serà veure què li han promès els instigadors de la moció per intentar justificar el que és injustificable.