“Al PSC ens ha passat factura la crisi i l'atur”

Dilluns al mig­dia vaig rebre una tru­cada del pri­mer secre­tari del PSC, José Mon­ti­lla, que abans de començar l'exe­cu­tiva volia par­lar amb mi. A la tarda vaig entrar al seu des­patx i em va pro­po­sar si volia ser sena­dora, atès que no havia sor­tit dipu­tada per Girona, però encara en espera del recompte dels vots. Hi havia dos sena­dors, que són d'assig­nació par­la­mentària, que s'havien d'ocu­par; un havia de ser un home i l'altre, una dona, la qual, a més, havia de tenir un per­fil de jurista. Jo vaig accep­tar, en espera, però, que fos defi­ni­tiu el fet de no obte­nir el segon dipu­tat, com ha pas­sat.

Crec que pot ser una gran escola, tot i que el màster de la meva vida l'he fet sent alcal­dessa de Salt. Vull defen­sar els interes­sos ter­ri­to­ri­als i, evi­dent­ment, seguir tre­ba­llant per recu­pe­rar l'alcal­dia de Salt, que és el meu objec­tiu pri­o­ri­tari. A més, jo crec que si s'acon­seguís fer la seva reforma, perquè fos una veri­ta­ble cam­bra de repre­sen­tació ter­ri­to­rial, això ens aju­da­ria a la cons­trucció d'un estat fede­ral, que jo sem­pre he defen­sat. Amb tot, sóc cons­ci­ent que serà com­pli­cat amb una majo­ria del PP.

No sé si la clau giro­nina es dife­ren­cia subs­tan­ci­al­ment de la gene­ral. Una crisi econòmica com l'actual, amb cinc mili­ons d'atu­rats, ens ha pas­sat fac­tura com a govern. És cert que hi ha cau­ses que són giro­ni­nes, com ara el retard de les obres de l'N-II, que no s'ha des­do­blat per pro­ble­mes amb les empre­ses adju­di­catàries i ha cos­tat molt de tirar el pro­jecte enda­vant. Això pot ser que hagi afec­tat, no dic que no, però no és la causa deter­mi­nant. El que amoïna la gent ara mateix és tenir amics o algú de la família a l'atur.