Les llàgrimes de la reina... i dels ministres

La reina és mare i àvia... i sogra. I en aquesta qualitat, i no en la de “professional” d'una institució amb afany de perpetuar-se, fa unes setmanes es va deixar fotografiar pels carrers de Washington passejant amb la filla, el gendre i els quatre néts. Sofia ha realitzat visites freqüents als EUA i mai no ho ha fet públic adduint que es tractava d'un acte privat. I curiosament, just quan va esclatar el cas Urdangarin, la reina es va fer acompanyar per un retratista per immortalitzar el seu suport a una branca familiar obligada a exiliar-se un cop des de La Zarzuela es va descobrir el pastís (que s'havia engolit el gendre). Ahir, la “professional” reapareixia al Congrés, acompanyant el marit i el primogènit i hereu amb la seva rigidesa característica, pensant que potser es toparia amb mirades de reprovació per les malifetes del gendre. I, en canvi, es va trobar amb una cambra entregada que va voler deixar constància que, passi el que passi, tenen el futur garantit. Llavors va ser quan a la mare, a l'àvia, i potser a la sogra, se li va escapar una llàgrima. Els monarques, doncs, van rebre el seu particular regal de Reis en forma d'ovació i en la posterior recepció del Congrés no dissimulaven que els havia arribat a l'ànima. Mentrestant, per tots els racons de la sala apareixien ministres amb un únic tema de conversa: les retallades. No s'ha donat ni cent minuts de gràcia a l'equip de Rajoy i tots en són tan conscients que ahir només se sentien plors i laments pel fet que la seva bona o mala estrena es mesuri per la seva destresa amb la tisora.