Carlos Fabra, al banc dels acusats
El jutge decreta l'obertura del judici oral
L'expresident de la Diputació de Castelló haurà d'abonar una fiança de 4,2 milions d'euros
El jutge que instrueix el cas Fabra, contra l'expresident de la Diputació de Castelló, ha decretat l'obertura del judici oral. Igualment, s'ha fixat una fiança de responsabilitat civil de 4.270.859,6 euros que haurà d'abonar el mateix Fabra, amb amenaça d'embargament si no es fa efectiva.
En una interlocutòria anterior, el jutge va subratllar que l'expresident de la Diputació de Castelló podria haver amagat ingressos a Hisenda i haver demanat 150.000 euros a un empresari per una gestió davant el Ministeri d'Agricultura.
La decisió arriba després que el passat desembres el Tribunal Suprem reobrís la causa contra Carlos Fabra, deixant sense efecte l'arxivament per prescripció decretat per l'Audiència de Castelló de quatre dels cinc delictes fiscals pels quals es va investigar l'expresident de la Diputació de Castelló.
Se l'acusa de rebre ingressos de 3,6 milions sense justificar als exercicis fiscals, entre els anys 1999 i 2004, segons l'acusació. La decisió del Suprem responia al recurs de cassació interposat per la Fiscalia Anticorrupció que demana 15 anys de presó, 10 d'inhabilitació i una multa de 2,3 milions.
El ministeri fiscal també demanava vuit anys de presó i 1,1 milions a la seva dona, Maria Amparo Fernández, per delicte fiscal així com quatre anys de presó i una multa de 600.000 euros per a l'empresari Vicente Vilar i la seva dona.
Tots quatre estaven acusats de falsejar documentació per obtenir autoritzacions del Ministeri d'Agricultura i fabricar productes fitosanitaris en les seves empreses, a més d'ocultar ingressos a Hisenda.
El procés es va iniciar arran de la denúncia de l'empresari Vicente Vilar, que va acusar el president del PP a Castelló de cobrar-li quantioses comissions per fer-li de mitjancer en l'obtenció de llicències per elaborar productes fitosanitaris. Fabra hauria utilitzat les seves influències per aconseguir aquests permissos. L'empresa que els fabricava estava a nom de les dones de Fabra i Vilar i es deia 'Naranjax', nom del cas.