Les edats de Ferraz

Els 956 delegats participants en el 38è Congrés del PSOE són rebuts avui per l'últim baró socialista, José Antonio Griñán, a Sevilla, una ciutat que, amb el PSOE a l'oposició i guiada pel nou alcalde del PP, Juan Ignacio Zoido, viu aquests dies amb passió que el batlle hagi canviat la nomenclatura de l'avinguda Pilar Bardem per la de Nuestra Señora de las Mercedes. El canvi de nom no és innocent perquè rebobina la llei de la memòria històrica –Pilar Bardem havia enterrat el 2009 el nom del franquista General Merry, i la mare del repressor Queipo de Llano s'anomenava precisament Mercedes–, sinó que és l'última cortina d'un atrezzo sevillà que certificarà la fi del zapaterisme. A l'hora de dirimir una elecció més decisiva que el nom d'un carrer, el PSOE serà revolucionari tant si entronitza Carme Chacón com Alfredo Pérez Rubalcaba.

En cas d'elegir la catalana Chacón, el partit que va fundar el tipògraf Pablo Iglesias el maig del 1879 al bar Casa Labra de Madrid tindria per primer cop en 132 anys d'història una dona com a secretària general. “El pas que he fet ens concerneix a totes, cada cop que una dona avança, avança la igualtat”, recalcava Chacón en l'únic acte netament feminista de la seva campanya, celebrat al Cercle de Belles Arts de Madrid. En cas d'elegir Rubalcaba, però, el PSOE faria història per la via de rebregar la tradició no escrita en el sentit que el secretari general entrant sigui més jove que el sortint.

A diferència d'unes primàries a la nord-americana –en què la pugna és tan ferotge que un company de partit exigeix al rival que mostri la declaració de la renda o reveli el seu patrimoni– o a la francesa –amb debats televisats–, la falta de confrontació ideològica entre Rubalcaba i Chacón ho ha deixat tot a l'única dada empírica: l'edat dels dos contrincants. Chacón (Esplugues, 13 de març del 1971) té ara 40 anys i en tindria 44 si arribés a disputar a Rajoy La Moncloa el 2015. El cantàbric Rubalcaba (Solares, 28 de juliol del 1951), en canvi, té 60 anys. Si el PSOE estigués elegint demà el secretari general que disputarà La Moncloa, Rubalcaba arribaria al duel del 2015 amb 64 anys. Si Rajoy fa bona la tradició que la sociologia hispànica acostuma a regalar a un president espanyol sempre un segon mandat, a una revàlida el 2019 Rubalcaba ja hi arribaria amb 68 anys. D'aquí el prec subliminar de Chacón pel canvi “sense interregnes”, per la sospita que l'opció Rubalcaba és només un tallafocs per a ella.

A falta d'explotar les eventuals diferències en l'estat autonòmic o en economia –tots dos han compartit Consell de Ministres en l'anterior legislatura i han beneït decisions impopulars com ara la congelació de les pensions o l'indult al banquer Alfredo Sáenz–, Chacón explota a consciència la dada empírica del seu DNI i passeja els seus 40 anys com el sinònim més tàctil de la renovació. Una dada irrefutable fins i tot per al poderós aparell de Rubalcaba. “Hi ha una diferència de gairebé vint anys d'edat; per tant, tinc menys futur des del punt de vista biològic que ella”, admet Rubalcaba, amb tota cruesa però enverinant els seus dards i exigint un “canvi amb contingut”. Conscient que ell ja era portaveu del govern de Felipe González i ministre d'Educació quan Chacón tot just es llicenciava en dret a la Universitat de Barcelona, l'aspirant cantàbric embolcalla la renovació amb el seu full de serveis. “Més que de passat, a mi m'agrada parlar de currículum”, precisa.

En el 35è congrés del PSOE, el juliol del 2000, l'emergent José Luis Rodríguez Zapatero va ser elegit quan tenia 40 anys. En el 34è congrés (1997), Felipe González va ser rellevat com a secretari general per un Joaquín Almunia que tenia 39 anys. En el congrés de Suresnes (França), celebrat a l'exili l'octubre del 1974, González era elegit secretari general... als 32 anys! És a dir, 28 anys menys dels que ara té Rubalcaba. I si al PSOE algú no desconeix l'historial de joventut al timó és precisament l'aspirant cantàbric. Rubalcaba té tan omnipresent la diferència d'edat amb Chacón que sempre emfasitza que són “quasi vint anys”, com si volgués fer valer que els compleix al juliol i la seva rival, al març. De tal manera que evoca que durant cinc mesos de l'any (entre el març i el juliol) la diferència és de 19 anys, quan la realitat és que en els set mesos restants és de 20. Paradoxalment, a l'entorn de Rubalcaba es difon que ell és l'únic garant de girar el full del zapaterisme, perquè s'imputa a la catalana la mateixa afició que l'encara líder té a “fer política amb imatges”.

L'obsessió per l'edat arriba al paisatge de les cares amb què els contrincants s'envolten. Com que Chacón irradia joventut, en la recta final s'ha esforçat a exhibir algun cromo de la Transició, com ara el del pare de la Constitució Gregorio Peces-Barba, per imprimir al seu canvi el segell de la credibilitat. Com que Rubalcaba irradia “més currículum que passat”, el rostre elegit com a portaveu de la seva candidatura ha estat el de la murciana María González Veracruz, actual diputada al Congrés, de 32 anys. Així que quan ella tenia 13 anys Rubalcaba ja era ministre de la Presidència i havia estat abans ministre d'Educació. En la versió rubalcabista de la màxima de Marshall McLuhan, la portaveu és el missatge. Si una jove que cursava setè d'EGB quan Rubalcaba era el rostre televisiu que explicava ja els consells de ministres de González veu ara en ell la renovació i pregona que “l'Alfredo és el canvi sòlid”, qui al PSOE amb el DNI a la mà gosarà desmentir la fe d'aquesta jove murciana?

Tot i l'apassionat debat de les edats de Ferraz que dirimeix ara el PSOE, en el 35è congrés el desenllaç va oferir la sorpresa de veure que Rubalcaba hi entrava avalant el veterà José Bono i que en sortia com a puntal de l'executiva del jove Zapatero. A vegades, l'edat és només un número.