Política

Brega al PP balear pel català

La política lingüística anticatalana de Bauzá causa diferències entre els populars

L'alcalde de Manacor es mostra disposat a votar en contra de la modificació de la llei tot i les diverses amenaces que ha rebut

“No consentirem que deixin la llengua castellana com l'única llengua en ús a Balears. Ja ho va provar Franco i no se'n sortí.” Aquesta és l'advertència que el diputat de la coalició nacionalista PSM-IV-ExM, Antoni Alorda, va llançar al conseller d'Educació, Rafel Bosch (PP), en la cambra parlamentària. Just s'acaba de reprendre el període de sessions plenàries.

La política lingüística que està impulsant el president balear, José Ramón Bauzá (PP), no sols està despertant indignació entre els sectors més nacionalistes i academicistes de la societat balear, sinó també dins el mateix Partit Popular. La tesi de la dreta més extremista, encapçalada pel conseller de Turisme, Carlos Delgado, i pel president Bauzá mateix, s'ha imposat a l'executiu insular, no així entre els batles del PP de la Part Forana de Mallorca. El govern de Bauzá ha redactat un avantprojecte de llei per modificar la norma de funció pública i buidar de contingut l'oficialitat del català. L'avantprojecte modifica la norma marc, la llei de normalització lingüística que va ser impulsada pel president Biel Cañellas (PP) i que es va aprovar el 1986 per consens de totes les forces parlamentàries.

Ara l'executiu ha tirat pel tros dret: ha presentat les modificacions sense consultar els ajuntaments, tampoc els batles del seu propi color polític i menys encara la Universitat o l'Obra Cultural Balear. La reacció no s'ha fet esperar. A Bauzá ja l'han increpat a sa Pobla, la nit de la revetlla de Sant Antoni, i a Felanitx, on va anar a celebrar el consell de govern tot i saber que s'havia convocat una concentració. Sa Pobla i Felanitx són pobles on governa el PP amb majoria absoluta. “La política lingüística ha de tenir el consens suficient per perdurar en el temps i si hem de modificar la llei no ho hem de fer de forma traumàtica sinó recollint el sentiment majoritari de la població”, sentencia el batle de Manacor i diputat del PP, Antoni Pastor. La passada legislatura, Pastor era el portaveu del grup parlamentari popular. Aquesta és l'ovella negra del partit. Pastor lidera l'oposició a la política lingüística de Bauzá. Està “convençut” que la majoria de la gent, fins i tot la del PP, pensa com ell mateix.

L'Ajuntament de Manacor va presentar al·legacions a un avantprojecte de llei que ja n'ha rebut més de 10.000. Manacor és el segon municipi més gran de l'Illa, amb més de 40.000 habitants, i on Pastor governa des de fa tres mandats, i ara amb majoria absoluta. Pollença i sa Pobla, amb batles del PP, també n'han registrades. “A nosaltres l'avantprojecte ens va arribar a través de la Felib” (Federació de Municipis de les Illes Balears), es lamenta el batle de Pollença, Tomeu Cifre.

Des del partit han avisat Pastor que si vota en contra de la modificació de la llei l'expedientaran. Ho han fet a través dels mitjans de comunicació; directament no li han dit res. “És un tema de principis. No hi haurà cap amenaça que em faci tornar enrere”, sentencia. Després deixa anar “una reflexió i una autocrítica”: “Alguna cosa hem fet malament si vint-i-sis anys més tard ens trobam en aquesta situació.”

10.000
al·legacions
s'han presentat contra l'avantprojecte de llei que vol buidar de contingut l'oficialitat del català.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.