La part proporcional de vergonya

No deixen de sorprendre'm. El PP del meu poble llança una pregunta aparentment innocent pel Facebook, sense més, on qüestiona si el que ha passat a l'institut Lluís Vives de València és “¿Realmente es una manifestación (con todo nuestro respeto a las manifestaciones) o un acto vandálico (que algunos Luditas emplean para salir del armario)? ”. Ho fan perquè “Se va viendo algún escrito por el Facebook referente a la manifestación estudiantil del instituto Luis Vives d Valencia, denominando la manifestación primavera valenciana”.

I clar, ara cladria preguntar-se si són vàndals els xiquets que no tenen transport escolar. Ho són els qui no tenen ni guix per poder escriure a la pissarra? Són vàndals els qui protesten davant del centre perquè no tenen calefacció? Ho són els alumnes de l'Institut Lluís Vives perquè han tallat el carrer davant del centre perquè l'IES no rep els diners que li pertoquen per al funcionament corrent, perquè no reben els diners per poder donar les classes? També ho són els pares, xiquets i professors que es tanquen als col·legis, com el de Vilallonga, per protestar pel mateix?

Els preferim jugant amb una Play Station, passant de tot, sense preocupar-se ni del col·legi? Estic convençut que els nostres dirigents del PP sí. Ho han aconseguit estos anys, elevant la taxa d'atur dels joves al voltant del 50%. I ara tenim uns joves indefensos (molts d'ells no han acabat l'ESO) perquè, en l'època de la bombolla immobiliària que el PP va potenciar, els xicons deixaven inacabats els estudis perquè era més fàcil guanyar diners en l'obra.

I ara torne a dir que ells sí; ells sí que preferirien veure joves apàtics, que no se'n preocupen. Perquè són ells els qui ens han abocat a esta situació; són ells els qui s'han gastat els diners públics en Fórmula 1, opens de tennis i torneigs de golf milionaris, en aeroports sense avions i en saraus diversos. Són ells els qui han deixat en fallida econòmica la Generalitat Valenciana; i els qui ara ens retallen més de 1.000 milions d'euros a la sanitat, educació i serveis públics (quinze dies després d'aprovar uns pressupostos de 13.000).

És 'solament' una pregunta llençada en veu alta”, des del Facebook d'un partit, en un poble menut. Però feta amb tota la intenció. Les ciutadanes i ciutadans d'este país —com els i les de Ròtova— deuen estar desconcertats en veure les forces de seguretat apallissant xiquets i xiquetes que reclamaven les mancances del seu centre, que anaven a tallar mitja hora la via. I, davant d'este desconcert, els dirigents del PP del meu poble fan això: llancen la consigna perquè la gent sàpiga com cal posicionar-se. Ara ja ho saben. La major part de vegades funciona així: dóna igual que parles d'una barana, d'una planta de transferència o de l'educació valenciana. Almenys a nivell local, contenen l'opinió. Perquè el que diga el consell de RTVV sobre la manipulació dels Informatius de Canal 9 ja no arribarà a ningú; ni els vídeos ni les notes de premsa dels sindicats de policies; ni els morats a les cames de la gent, ni cap evidència.

Sóc conscient que el missatge al mur del Facebook del PP del meu poble té la transcendència que té. I per mi, cap. Però sé la utilitat que li donen. Per això, a mi, m'agafa vergonya. És el mínim que puc sentir. Amb una part proporcional a la poca que ells tenen.