Sopars de 300.000 euros

El primer ministre britànic, David Cameron, es va veure obligat ahir a revelar la llista dels donants del Partit Conservador que ha convidat a sopar al seu apartament privat de Downing Street després que diumenge dimitís el cotresorer dels tories, el milionari Peter Cruddas, per haver estat gravat secretament per dos periodistes del Sunday Times suggerint que els principals benefactors econòmics de la formació podien arribar a tenir accés directe al primer ministre en una trobada íntima, sempre que abans haguessin passat per caixa.

Dues-centes cinquanta mil lliures l'any (300.000 euros) podien donar dret, fins i tot, a influenciar en la política del govern o bé a plantejar idees durant les trobades que serien exposades posteriorment en el comitè polític de Downing Street, deixava entreveure Cruddas en la conversa amb els periodistes.

Així mateix, els assistents a aquests especials sopars de germanor podrien fer qualsevol pregunta a Cameron, Osborne o l'estrella més enlluernadora del govern en aquells moments al voltant de la taula. El ja exresponsable de finances tory va fer els comentaris als redactors del Sunday Times, diari del grup Murdoch, pensant-se que tractava amb homes de negocis de nacionalitat britànica establerts a Liechtenstein, però que volien estendre les seves empreses al Regne Unit. Cameron va anunciar ahir una investigació interna per escatir si hi ha hagut cap irregularitat en la tresoreria del partit.

Diumenge, Cameron va desmentir qualsevol conducta irregular, va assegurar que Cruddas mai no havia apuntat ningú a la llista dels seus hostes personals. “Ni tan sols ell mateix ha sopat al meu apartament.” Tot i que l'any passat va lliurar al partit més de 400.000 euros. Al mateix temps que Cameron parava el primer cop de l'escàndol, la seva oficina defensava la seva privacitat: “Els sopars han tingut lloc a l'apartament privat del primer ministre” i la despesa no ha estat carregada a l'erari públic, sinó al del matrimoni Cameron. Ahir a primera hora, Downing Street encara es negava a facilitar cap nom de la taula dels Cameron. Però a mig matí la pressió mediàtica es va fer insuportable. L'escàndol, de fet, posava en dubte no només l'honorabilitat del primer ministre, sinó la mateixa dignitat del càrrec, el temps del qual semblava que es podia vendre sempre que el postor posés prou diners damunt del tapet.

La llista dels tres sopars privats a l'apartament personal, a l'últim pis del número 11 de Downing Street, més un de celebrat al 10, la residència oficial, molt poc després que prengués possessió del càrrec, no va aportar cap gran sorpresa: banquers, notables, excàrrecs del partit, tots definits com a “amics personals” de David Cameron, alguns dels quals des dels temps d'Oxford, i amb la butxaca especialment generosa. En concret, en destacava David Rowland, un home de negocis que des del 2009 ha donat als tories més de 4,5 milions d'euros.

Més enllà de la rellevància de la llista, l'escàndol ha reobert un vell debat extensible a totes les democràcies: el sempre polèmic finançament dels partits. Al Regne Unit, qualsevol donació superior a 9.000 euros s'ha de declarar i la comissió electoral té l'obligació de publicar-la. L'any 2011, el Partit Conservador va rebre uns 15 milions d'euros d'ingressos. Nou i mig van ser provinents de donants individuals i poc més de quatre, de companyies privades.

Balls, sopars de gala amb presència del primer ministre i actes públics de tota mena completen els mètodes per engreixar la caixa.