Política

LA CRÒNICA

DE barcelona

Relleus municipals (im)previstos?

Aquesta set­mana ha pres pos­sessió de l'acta de regi­dora Pilar Díaz, en subs­ti­tució de l'exal­calde Hereu, que s'ha reti­rat. La cerimònia ha tin­gut un com­po­nent extra­or­di­nari a causa de les carac­terísti­ques físiques de la nova regi­dora. Es tracta d'una per­sona amb un 78% d'inva­li­desa que es des­plaça amb cadira de rodes. La situ­ació sus­cita diver­ses pre­gun­tes. La pri­mera, que honora la feina dels ante­ri­ors con­sis­to­ris –i supo­sem que con­ti­nuarà amb el pre­sent–, és la cons­ta­tació, segons ha comen­tat la mateixa regi­dora aca­bada d'estre­nar, que Bar­ce­lona és la ciu­tat més acces­si­ble d'Espa­nya. La veri­tat, si ho com­pa­rem amb Madrid, sense anar més lluny, la diferència és espec­ta­cu­lar. Però resulta que se'ns explica, de manera més o menys simpàtica que, tal com va pas­sar aquesta legis­la­tura al Par­la­ment de Cata­lu­nya per la presència del dipu­tat de CiU David Bon­vehí i Tor­ras, també caldrà fer la cor­res­po­nent adap­tació física als dife­rents espais i edi­fi­cis de l'ajun­ta­ment. O sigui, que fins que no ha cal­gut, no s'ha fet. És nor­mal, això?

En ter­cer lloc, no ens dei­xarà mai de sor­pren­dre aquesta tàctica política tan pro­pera a l'estafa que sig­ni­fica pre­sen­tar-se a unes elec­ci­ons sense dir que, al cap de poc temps, te n'aniràs. Ho han fet per sis­tema els soci­a­lis­tes del PSC (també altres grups, però no tan des­ca­ra­da­ment ni tan sovint). Els alcal­des de Bar­ce­lona han dei­xat de ser-ho per tal de faci­li­tar l'accés als seus suc­ces­sors. S'abusa d'una pràctica que hau­ria de reser­var-se només a casos excep­ci­o­nals, però a més, tal com hem dit, no es té el valor d'anun­ciar-ho a les elec­ci­ons. I l'exal­calde Hereu va llui­tar a fons per l'alcal­dia sense avi­sar-nos que la seva intenció era anar-se'n sense haver estat ni un any de regi­dor.

Encara recor­dem la famosa frase d'un diri­gent soci­a­lista, pre­po­tent, fa uns quants anys –cre­iem que era José Zara­goza– en el sen­tit que, fins i tot pre­sen­tant un sofà de can­di­dat, gua­nya­rien l'alcal­dia de Bar­ce­lona. Molt bé, però que després no ens vin­guin amb la xer­ra­meca que les elec­ci­ons muni­ci­pals són dife­rents de les altres perquè votes “per­so­nes” i no pas sofàs.

En fi, en qual­se­vol cas, cele­brem l'arri­bada de la senyora Díaz, una dona corat­josa, cone­guda per la seva lluita pel reco­nei­xe­ment dels drets de les per­so­nes amb dis­ca­pa­ci­tat. Segur que, amb la seva cadira de rodes i la seva dis­ca­pa­ci­tat del 78% cir­cu­larà millor i a més velo­ci­tat que molts dels seus com­panys del con­sis­tori.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.