El poble contra Bauzá
El Parlament de les Illes debat avui les dues esmenes a la totalitat a la llei de la funció pública, que fulmina el català com a requisit
L'alcalde de Manacor, del sector crític, s'exposa a ser expulsat del PP
Les protestes contra la política lingüística del president balear se succeeixen des de fa setmanes arreu on va, també a Barcelona
Els ànims estan encesos a les Illes Balears, i no només pels efectes de la crisi econòmica. A pocs dies de complir el seu primer any a la presidència del govern, José Ramón Bauzá està tastant de prop les protestes de la societat civil contra les retallades en sanitat o educació però, sobretot, contra l'agressió lingüística que suposen bona part de les mesures dictades fins ara, i que avui mateix viuen un nou episodi amb el debat, al Parlament balear, de les dues esmenes a la totalitat a la llei que elimina el català com a requisit per accedir al funcionariat, i el converteix en un mèrit més.
L'escridassada que va rebre dimecres passat a la plaça de Sant Jaume de Barcelona d'un centenar de persones –sobretot joves balears instal·lats a Catalunya– va ser només l'última d'un reguitzell de mobilitzacions que han perseguit Bauzá sobretot a Mallorca durant l'últim mes. Ell no ha perdonat en les mesures “pel bilingüisme” que, és cert, duia al programa electoral –indiscutiblement hostils contra la llengua pròpia, com la mateixa llei de la funció pública, la segregació a l'escola o l'eliminació del català a les pel·lícules a IB3–, i ara bona part del poble no l'està perdonant a ell.
Després d'una primera manifestació multitudinària a Palma el 25 de març –que ja n'havia tingut una de prèvia a Barcelona dos dies abans–, el tret de sortida a l'última ràtzia de protestes va ser el 8 de maig, quan va rebre una sonora xiulada al Parlament balear després d'anunciar el tancament de dos hospitals. A partir d'aquí, l'escena s'ha repetit arreu on ha anat, si bé ja amb la discriminació de la llengua com a principal motiu. I de sortides, Bauzá n'ha fet unes quantes, la majoria coincidint amb la seva campanya per repetir com a president del PP a les Illes.
Des del 15 de maig a Manacor, les convocatòries espontànies a través del correu electrònic, els mòbils i les xarxes socials, que han reunit una mitjana de 200 a 300 persones cada vegada, han estat una constant, i s'han repetit, fins i tot dues el mateix dia, en indrets com Inca, sa Pobla, Capdepera, Pollença, Santa Margalida o fins i tot Eivissa. L'Estat fins i tot va haver d'enviar puntualment una seixantena d'agents antiavalots des del País Valencià per protegir el president, que en general ha intentat esquivar les protestes modificant l'agenda a última hora, si bé no sempre se n'ha sortit. A Sóller, per exemple, no va intentar ni accedir-hi, i va fer la reunió que hi havia prevista al poble del costat, Deià. Van ser en general mobilitzacions pacífiques que no van passar de crits i xiulets, si bé en una de les últimes, fa quinze dies a Bunyola, quatre joves van ser detinguts per la Guàrdia Civil i van passar la nit al calabós, per quedar després en llibertat amb càrrecs. Alguns més van ser identificats, en el que organitzacions com les Joventuts d'ERC –alguns integrants de les quals ja havien estat detinguts al gener en una manifestació contra la castellanització dels premis Ciutat de Palma– no s'han estat de qualificar de “caça de bruixes”, per demanar tot seguit la dimissió del delegat espanyol a les Illes, José María Rodríguez. “La de Bunyola va ser de les manifestacions més pacífiques, i es va detenir gent sense motiu aparent”, es queixen fonts consultades de les JERC.
El PP, entretant, sosté tot el contrari, és a dir, que han estat actes “violents” orquestrats per “grups radicals, antidemocràtics i delinqüents que recorden temps de falta de llibertat”, en paraules de la presidenta del seu congrés, Mabel Cabrer. A Manacor, per exemple, afirmen que van agredir diversos policies i un agent de seguretat de Bauzá, a qui van llançar diversos objectes. Els populars van intentar que el PSOE i el PSM s'adherissin a la seva declaració de condemna al Parlament, però no ho van aconseguir, ja que els van presentar un text alternatiu rebutjat per inconcret, ja que no feia al·lusió als “reiterats actes violents” (entre els quals també l'ocupació d'un edifici de la conselleria d'Educació), de què també ha estat víctima el president de la cambra balear, Pere Rotger.
L'alcalde díscol de Manacor
En aquest context, també hi ha veus al PP que s'han oposat a Bauzá. Entre elles, qui més s'hi ha significat és un dels fins ara vicepresidents a les Illes, l'alcalde de Manacor, i encara diputat, Antoni Pastor. Tot i que, com a militant, va anar a votar a la seu del partit, el dia del congrés del PP va preferir apadrinar al seu municipi, amb un discurs de benvinguda, la 12a edició de l'Acampallengua, una macrotrobada festiva que s'organitza cada any per reivindicar el català. “La data va ser pura coincidència”, assenyalen tant l'Ajuntament com l'organització, que coincidien a qualificar d'“èxit” la convocatòria. “Van acampar-se unes 3.000 persones i unes 15.000 van participar en els actes, i vam notar més entusiasme i implicació de la gent”, explica Antoni Oliver, de Joves de Mallorca per la Llengua, l'entitat organitzadora, que aquests dies ha lliurat un manifest a Bauzá per demanar-li que rectifiqui la política lingüística, si bé nega haver convocat les xiulades.
Uns i altres, això sí, no es posen d'acord sobre qui va tenir la iniciativa de fer-ho justament a Manacor, i accepten que se li pot donar una interpretació política. Al cap i a la fi, Pastor podria tenir els dies comptats al PP: avui es voten al Parlament les esmenes a la totalitat a la llei de la funció pública presentades per la coalició que encapçala el PSC i el PSIB, i ell ja ha dit que no hi combrega i ha demanat llibertat de vot al partit, que no li ha respost. O sí: ja l'ha advertit que en cas d'indisciplina li obrirà expedient i pot acabar expulsant-lo. Amb la llengua no s'hi juga, però amb el PP tampoc.