Es demana a Castelló una “moratòria” amb l'artista Juan Ripollés
La ciutat de la Plana està farcida d'escultures d'aquest artista mentre es discrimina a la resta d'autors de la demarcació
El portaveu d'Iniciativa-Compromís a la ciutat de Castelló, Jose Pedregosa, ha demanat a l'equip de govern que aplique una moratòria en la proliferació d'escultures de Juan Ripollés dins de la ciutat la qual ja està més que saturada i és un clar exemple de tracte de favor a un sol artista en detriment dels altres.
Segons Pedregosa “Castelló està repleta d'escultures d'aquest artista tant vinculat al PP, no parlem ja de la comarca i la cèlebre escultura de l'aeroport, o del que passa a Vall d'Alba, sinó del fet que des de la irrupció de l'escultura de l'Hort dels Corders, hem vist com aquest s'ha escampat des de l'Hospital Provincial, la Plaça del Rei, la plaça de les Aules, front al Casino del Grau, en la font- rotonda d'accés a les instal·lacions administratives portuàries, front al Planetari, o la gegantina de la ronda sud per la pau, són alguns dels exemples”.
El portaveu ecosocialista ha valorat que sense menystenir al polifacètic artista, tant estretament vinculat amb el PP i en especial amb la figura de Carlos Fabra “ cal posar fre i senderi, i ser justos, ja que existeixen molts artistes que no tenen oportunitat de treballar i el seu talent passa desapercebut, per contra, Ripollés ja ha deixat empremta suficient, i ja té la vida solucionada amb la paga vitalícia anual de 12.020 euros que atorga la Generalitat per la Distinció del Mèrit Cultural, quantitat que ha cobrat des de 2008”.
Pedregosa ha incidit en que algunes de les seues obres, com ara la d'Hort dels Corders, suporten molt malament el pas del temps, i en pocs anys poden quedar en mal estat pels rovells i envelliment, , per tant, no són inversions en valor, sinó una despesa perduda. “ La contractació s'ha fet sempre per via “digital”, no deixant opció a cap concurs, a que altres creadors pugueren optar a mostrar la seua obra. Castelló ja té a hores d'ara prou presència de l'artista del règim, i ara cal apostar per processos transparents, plurals i que incentiven la creació i la proliferació de nous artistes”