Política

Referèndum, segur

Mas convocarà una consulta d'autodeterminació amb o sense el vistiplau de l'Estat

CiU i ERC pacten que se celebri en la pròxima legislatura “prioritàriament”

Els par­tits ja han defi­nit els papers que tin­dran amb vista al 25-N


Referèndum, amb o sense l'auto­rit­zació de l'Estat. El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Artur Mas, va defen­sar ahir que els cata­lans han de poder deci­dir el seu futur en una con­sulta d'auto­de­ter­mi­nació encara que el govern espa­nyol no hi doni el vis­ti­plau. El minis­tre Alberto Ruiz Gallardón no es va fer espe­rar: va avi­sar Mas que ha de com­plir la llei. Però el pre­si­dent manté la deter­mi­nació que, si Madrid no s'hi avé, “s'ha de fer igual­ment”. Quan? Si pot ser, durant la pròxima legis­la­tura.

El debat de política gene­ral es tan­carà aquesta tarda amb l'apro­vació d'una reso­lució pac­tada entre CiU i ERC que insta el govern a con­vo­car-la “pri­o­ritària­ment” durant els pròxims qua­tre anys. Serà el colofó de tres dies de debat en què els par­tits ja han defi­nit quins papers volen tenir en les elec­ci­ons del 25 de novem­bre. Uns comi­cis molt pola­rit­zats entre els par­ti­da­ris i els con­tra­ris de l'estat propi i en què el PSC vol assu­mir la com­pli­cada empresa de pre­sen­tar-se com a ter­cera via: l'opció per als fede­ra­lis­tes que no hagin per­dut l'espe­rança d'enten­dre's amb Madrid.

Després de dies de nego­ci­ació, al ves­pre va ser un adverbi el que va des­en­ca­llar l'acord entre CiU i ERC. També l'ava­larà ICV-EUiA, encara que no es va ave­nir a sig­nar-lo. Es tracta d'una fórmula intermèdia entre la posició ini­cial de la fede­ració, que no era par­tidària d'enco­ti­llar exces­si­va­ment el procés en el temps (Mas avisa que els ter­mi­nis no depen­dran només de Cata­lu­nya), i la dels repu­bli­cans, que bus­ca­ven un com­promís ferm per cele­brar-lo el 2014.

“No hi posaré cap pausa: si es pot fer en una legis­la­tura, millor”, va garan­tir Mas, des del faris­tol, al repu­blicà Joan Puig­cercós. ERC ja és la prin­ci­pal ali­ada dels naci­o­na­lis­tes en el procés que s'acosta. De cara al 25-N els repu­bli­cans inten­ta­ran eri­gir-se com a garants de l'exigència naci­o­nal de Mas. Fonts del par­tit d'Oriol Jun­que­ras indi­ca­ven que l'acord par­la­men­tari pot ser la base del pro­grama de mínims con­junt amb què es podrien pre­sen­tar als comi­cis totes les for­ces del sí. Però si una cosa va dei­xar clara ICV-EUiA és que davant la pro­xi­mi­tat de les elec­ci­ons vol mar­car distàncies amb CiU, tot i les coin­cidències en el ter­reny naci­o­nal, que inclo­uen la defensa del referèndum.

Joan Her­rera inten­tarà que el debat pre­e­lec­to­ral també pivoti sobre les reta­lla­des i les polítiques soci­als. En vista d'una hipotètica cai­guda del PSC a les urnes, aspira a visu­a­lit­zar-se com la nova alter­na­tiva d'esquer­res majo­ritària. Her­rera tempta l'elec­to­rat desil·lusi­o­nat per la tebior naci­o­nal dels soci­a­lis­tes –alhora immer­sos en una crisi de lide­ratge i encara sense can­di­dat– i l'aposta de Jun­que­ras per posar l'accent sobre la inde­pendència i no sobre l'esquerra que li dóna nom.

Els de Pere Navarro han entrat en el debat del dret a deci­dir. Però tan sols ava­la­ran una con­sulta que dis­posi de l'auto­rit­zació de l'Estat. Els soci­a­lis­tes pro­po­sen “pro­moure les refor­mes necessàries” perquè hi hagi un referèndum “acor­dat en el marc de la lega­li­tat”. A més, amb la ter­cera via fede­ra­lista, el PSC s'allu­nya de l'elec­to­rat uni­o­nista. Aquest és jus­ta­ment el vot que el PP ja prova de posar-se a la but­xaca, riva­lit­zant amb Ciu­ta­dans. Alícia Sánchez-Camacho marxa a la recerca del vot espa­nyo­lista i més vul­ne­ra­ble al mis­satge de la por. La líder cata­lana dels popu­lars avi­sava els page­sos i rama­ders que per­dran ajuts euro­peus si Cata­lu­nya s'inde­pen­ditza.

Mas, però, nega les sentències apo­calípti­ques de Sánchez-Camacho. El govern sosté que el procés català no té pre­ce­dents a la Unió Euro­pea perquè encara és una incògnita com es desen­vo­lu­parà la con­vo­catòria del referèndum escocès. El pre­si­dent creu que el món haurà “d'escol­tar” per força el pro­nun­ci­a­ment democràtic dels cata­lans. Perquè ni Espa­nya ni l'Europa de les “naci­ons” poden caure en l'amenaça. La radi­ca­li­tat democràtica: és la carta amb què juga Mas als ulls de la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal, que ja observa Cata­lu­nya. Ell –va dir– és tan sols un “ins­tru­ment”: el líder que vol encapçalar la tran­sició cap a l'estat propi, el que assu­mirà la “res­pon­sa­bi­li­tat” si, en el pit­jor dels casos, fra­cassa. L'obsessió de Mas és que Cata­lu­nya no cometi els errors del Que­bec: el referèndum s'ha de fer per gua­nyar-lo.

Tothom ha de seure a la taula per negociar amb quines condicions es pot complir la voluntat democràtica majoritària d'un poble. Això passa als països civilitzats del món
Si es pot fer en una legislatura, millor, perquè sé que aquests processos creen unes certes incerteses, això és evident, i en aquesta incertesa no s'hi pot viure sempre

“Catalunya no farà cap disbarat”

En espera que CDC i UDC acabin de tancar el programa electoral pel 25-N, Artur Mas i Josep Antoni Duran i Lleida deixen entreveure les primeres diferències de concepció sobre l'anomenada transició nacional. Mentre que Mas defensava ahir des del Parlament que el referèndum s'haurà de celebrar encara que el govern espanyol no l'autoritzi, Duran va garantir que el govern de la Generalitat no incomplirà la legalitat espanyola. “No farem cas omís de la llei, el que ha dit Mas és que cal dialogar amb les institucions”, va assegurar el líder dels socialcristians en declaracions a la SER.

Duran també va remarcar que no és el mateix la defensa de l'autodeterminació que la independència. “Jo puc defensar un referèndum i apostar per una fórmula que convisqui amb Espanya”, va precisar. El secretari general de CiU va admetre que ell i els convergents parlen “llenguatges diferents” quan s'aborda el referèndum. El president del comitè de govern d'Unió subratlla que existeix el límit infranquejable de la cohesió social. En el seu congrés, a més, els socialcristians van refermar l'aposta confederal per treballar “junts” amb Espanya reconeixent una “sobirania” catalana que ara no és en la Constitució. “Catalunya no farà cap disbarat”, va dir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.