Política

el contrapunt

El missatge del símbol

El procés per ver­te­brar un símbol és una mera­ve­llosa aven­tura que ens trans­porta a les arrels d'un con­cepte. Perquè, en el fons, és d'això del que par­lem, de con­cep­tes. I no ho dic en to pejo­ra­tiu, ho dic en to posi­tiu i super­la­tiu, en majúscu­les. I, en aquesta fabu­losa aven­tura, l'aven­tura de la història, que tan­tes vega­des no volem mirar o recor­dar, i que tants favors ens faria fer-ho, ens podem endin­sar de cop en les arrels d'un poble, en el sen­tit de per­ti­nença a un tot. No sóc de ban­de­res, jo, què voleu que us digui. No ho he estat mai. I més perquè mol­tes vega­des han estat emble­mes de sofri­ment o opressió. Però en tant que emblema d'un poble mil·lenari; un poble que s'ha cons­truït al vol­tant d'una llen­gua, mera­ve­llosa, com totes, un no pot dei­xar d'iden­ti­fi­car aquest símbol amb el lle­gat del pas­sat, de la història, la nos­tra, i de la capa­ci­tat que ha tin­gut una gent per bas­tir una cul­tura i un sen­ti­ment de per­ti­nença i con­vivència que va més enllà de la lògica, perquè arrela en el ter­reny del sen­ti­ments, gens lògics d'altra banda, però mera­ve­llo­sos. La senyera és la que aca­rona moltíssi­mes vir­tuts; de fet, totes, i a banda d' apro­pi­a­ments, hau­ria de fer-nos sobre­sor­tir el millor que por­tem a dins de gene­ro­si­tat i sacri­fici. Veure, doncs, encara tantíssi­mes senye­res, com a ban­dera, i este­la­des, com a esten­dard rei­vin­di­ca­tiu, ens mos­tra que pot­ser l'aven­tura de fer país pot ser –i serà– un nou punt de sor­tida per a un gran futur.

Joan tri­llas



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.