L'ase dels cops

A nivell internacional, la marca Espanya s'està convertint en “l'ase dels cops”. Barak Obama ha destacat en els seus darrers debats televisius la passivitat espanyola davant la bombolla de la construcció i, sobretot, la tardança a reaccionar quan va esclatar la crisi. El mateix va fer el socialista francès Hollande quan va guanyar Sarkozy. Ambdós coincideixen en la desafortunada gestió governamental espanyola i la insostenible situació de les finances públiques. Per si fos poc, també al Parlament Europeu sovint s'escolten referències negatives en contra de la gestió econòmica espanyola.

Tot i que les dificultats que té Espanya no són diferents de les que pugui tenir Itàlia o les que els experts aventuren per a França, les espanyoles s'argumenten arreu sobre la base d'una mala gestió interna i no pas com una combinació de desajustaments europeus. S'expliquen acompanyats d'exemples. Un d'ells, el d'un diputat alemany que va dir a l'hemicicle del Parlament Europeu que la població espanyola majoritàriament és gandula, que s'aixeca tard i malament... Espanya és víctima, amb Itàlia i com ho han estat Grècia, Irlanda i Portugal, d'una mala imatge que tardarà anys a remuntar-se. És difícil entendre que des del govern estatal no s'intenti redreçar la mala imatge i es dediquin a posar llenya al foc en problemes que fa anys haurien d'estar resolts, com ara l'encaix de Catalunya. Darrerament, els consells de ministres dels divendres s'han convertit en un atac directe o indirecte a Catalunya. Fóra bo que, precisament, s'estudiés a fons com remuntar el que està passant perquè Espanya s'hagi convertit en l'“ase dels cops”. Que és allò en què Artur Mas no vol que es converteixi Catalunya enmig del desordre internacional.