Que surtin de l'armari...

Entre altres coses, la campanya electoral serveix per descobrir determinats personatges que estaven tancats dins l'armari quan s'abordava el futur de l'independentisme a Catalunya. El seu pronunciament era sempre confús i, des de fa uns dies, hem descobert que dins de Convergència i Unió Democràtica hi ha més independentistes que allò que semblava. Els socialistes també en tenien algun que ha quedat apartat de les llistes per anar al Parlament. A ERC i Solidaritat ho eren tots. La meitat de la militància de ICV-EUiA també ho era de tota la vida...

Fa només un parell de mesos que molts han sortit de l'armari. Sense complexos expliquen que ara volen un estat propi per a Catalunya i que estan tips de la situació actual i d'haver de dependre permanentment d'Espanya. A Espanya també hi ha personalitats que han sortit de l'armari. Ara han començat a escriure sobre “l'onada sobiranista”. Hi ha hagut un manifest que ha aparegut el cap de setmana, i signat per tres-centes persones majoritàriament de centreesquerra. Després de negar l'existència de cap mena d'hostilitat de la societat espanyola envers Catalunya, les personalitats espanyoles signants reconeixen el sentiment nacional català. Aposten per una reforma federal de la Constitució i admeten que Catalunya pateix una injustícia fiscal.

És un manifest que arriba tard. Ara sembla més en contra que a favor. On eren aquestes tres-centes persones quan Catalunya, l'any 2005, va presentar un nou estatut? On eren quan l'Estatut recollia, entre altres qüestions, tot allò que ara es veu que és de sentit comú? On eren? És probable que amb un manifest d'aquesta mena n'hi hagués hagut prou per calmar una campanya que aleshores es va fer des de Madrid per atacar els catalans.

Que surtin tots de l'armari. Espanyols, independentistes, federals, confederals, nacionalistes. Tots... Ben segur que ensenyant les cartes serà més fàcil d'arribar a bon port...