Massa pocs culs per a tants calçotets

Ni la llen­ce­ria i la roba inte­rior no s'esca­pen de la cam­pa­nya de la por i de les deu pla­gues d'Egipte que Espa­nya augura a la Cata­lu­nya inde­pen­dent. L'euro­di­pu­tat del PP San­ti­ago Fisas va adver­tir abans-d'ahir, en un debat al Casal Català de Brus­sel·les, que al país “hi ha massa pocs culs per a tants calçotets”; és a dir, que els empre­sa­ris cata­lans, ja prou debi­li­tats per la crisi, neces­si­ten ven­dre els seus pro­duc­tes als con­su­mi­dors espa­nyols. Però fins i tot la ràdio pública belga francòfona RTBF, molt hos­til al naci­o­na­lisme fla­menc (i a tot allò que des­pren­gui una flaire sem­blant), dóna fe que “Cata­lu­nya fa gai­rebé 40 anys que intenta enten­dre's amb Espa­nya” i que no hi ha hagut manera. I no és només cosa de diners: “El naci­o­na­lisme català no ha nas­cut amb la crisi, les arrels són pro­fun­des, la llen­gua cata­lana és un con­flicte històric”, reco­neix en un repor­tatge el seu cor­res­pon­sal a Bar­ce­lona, Henry de Laguérie, que explica com “les pan­car­tes dels indig­nats con­tra les reta­lla­des són subs­tituïdes per d'altres a favor de la inde­pendència, que és en totes les con­ver­ses”. Per l'antena belga des­fi­len Muriel Casals, Eli­senda Palu­zie o Miquel Iceta, entre d'altres, i sona L'Estaca, de Lluís Llach. Fisas, per cert, després de com­pro­var que Alejo Vidal-Qua­dras no l'escol­tava, es va com­pro­me­tre a “tre­ba­llar des de l'endemà de la inde­pendència per evi­tar un vet” d'Espa­nya a la per­manència de Cata­lu­nya a la Unió Euro­pea.