Només cal saber-se-les

Arriba Rivera a quarts d'onze del matí a la Facultat de Periodisme de la UAB, però encara tocarà esperar una mica més: el candidat ha convocat altres mitjans per fer declaracions abans de la trobada organitzada per aquest diari, que en campanya s'aprofita tot. Les fa a l'entrada de la facultat, i genera una discretíssima expectació: una dotzena d'estudiants que passen per allà i que, en veure micros, càmeres, acció i candidat, s'aturen i observen a una distància tant prudent com la que guarden el parell d'agents dels Mossos que escorten el cap de llista de Ciutadans. De tornada a l'estudi de ràdio on se celebra l'encontre, un dels joves que observaven recorre la distància, saluda el candidat, s'interessa pel motiu de la visita i pels preparatius de la campanya i hi manté una breu conversa, abans d'acomiadar-se desitjant-li sort. La cordialitat del xaval és l'altra cara de la moneda que més d'un cop ha trobat Rivera en alguna universitat, i que en aquesta ocasió només es concreta en la botifarra que minuts abans li havia fet una noia des de l'altra banda del vidre de la porta de l'estudi. Rivera l'havia vist mentre conversava amb els periodistes d'aquest diari i els professors allà congregats i s'havia limitat a tornar-li la mirada i replicar-li, amb un somriure i esperant que ella li llegís els llavis: “Molt educada, tu.”

Tot això eren preliminars. Després, Rivera sembla ficar-se a la butxaca els 11 escollits que avui li fan les preguntes. Al final, elogia el format i els felicita perquè li han repreguntat. És que una cosa que el va sorprendre molt en entrar en política, diu, és que, pel seu gust, en les rodes de premsa es repregunta poc i es colla poc els polítics, ell inclòs. La trobada, però, no la compara només amb el format roda de premsa, perquè diu que, de fet, és així com li agraden els actes de campanya: els mítings estan obsolets i ell, en comptes d'un discurs, prefereix que els assistents li preguntin, i anar responent, com avui. Mentre el candidat fa les consideracions finals als periodistes i professors allà congregats, una de les estudiants mira el mòbil: “Mira, tia”, li diu a una altra: “M'han passat les preguntes de l'examen. Ara només cal que me les sàpiga.”