El candidat que dispara arguments

Plou a Vic, la capital d'Osona, que viu un dels primers dies freds d'aquesta tardor que tot just acaba d'arrencar. El termòmetre marca dotze graus, hem quedat a la una del migdia i Alfons López Tena (Sagunt, 1957) entra exactament a aquesta hora per la porta del modern edifici on hi ha la sala en què es farà l'entrevista. Per molt que sigui campanya, es nota que aquest candidat no és gaire d'anar pel món fent relacions públiques i va per feina. Saluda el director del diari, Xevi Xirgo, i, sense gaire temps per a res més –el just per canviar-se el pin amb l'estelada que du a l'americana per un altre amb les sigles del seu partit–, s'asseu a la taula frisós per respondre a l'interrogatori. Per moments, el que ha de ser una conversa amable amb un grup d'estudiants sembla un examen i que qui s'examini sigui un candidat amb moltes ganes de demostrar que sap de què parla i que vol matrícula d'honor. Ja fa alguns anys que López Tena va aparcar una brillant carrera judicial que el va portar, entre altres responsabilitats, a ser vocal del Consell General del Poder Judicial a proposta de CiU. Però el seu passat com a notari se li nota en les formes i en un discurs que pot resultar aspre, perquè és accelerat i carregat de dades, dates, exemples, ciutats, països, noms, cognoms i percentatges. Perquè, més que parlar, el cap de llista de SI dispara els arguments sense donar ni un respir a l'entrevistador, i amb una mirada que intimida. No perquè sigui amenaçadora o violenta, sinó perquè pot passar-se dos minuts sense parpellejar, com va tenir ocasió de comprovar aquest astorat cronista amb el rellotge. L'entrevista va durar una hora.

La independència no és tan difícil ni tan estranya, i Espanya ens roba. Són els dos eixos sobre els quals pivota l'extensíssim argumentari d'un candidat que en va tenir prou amb els vint primers minuts per convèncer els alumnes de la seva competència com a orador, i del fet que no l'enxamparan amb preguntes incòmodes. Només dos s'han atrevit a repreguntar-li al principi. La resta l'escolten i apunten, no se sap si convençuts o aclaparats per la retòrica de qui, malgrat tot, s'ha de considerar un dels millors oradors que ha tingut el Parlament en aquesta última legislatura.