Aprofitem l'oportunitat

El dia 25 de novembre d'enguany la ciutadania de Catalunya té, per primera vegada en molt temps, l'oportunitat de començar a decidir el seu futur de manera democràtica, pacífica i tranquil·la.

Això és possible no per una conjunció astral, ni tampoc per una casualitat, sinó per la feina, la lluita i el sacrifici de molts anys per part de moltes persones, que en els darrers temps s'ha cristal·litzat en la gran manifestació de l'Onze de Setembre passat i en el compromís i el lideratge del president de la Generalitat, Artur Mas, que ha escoltat la veu del seu poble i ha fet seves les demandes d'un país esgotat per anys de tracte colonial per part de l'Estat espanyol.

En la història de les persones, però també en la dels països, les oportunitats cal aprofitar-les, ja que no sempre es repeteixen. Catalunya, si vol esdevenir un nou estat, no pot deixar passar les properes eleccions com si fossin unes eleccions autonòmiques qualssevol. Cal que tinguem ben clar què és el més convenient per anar avançant en la direcció cap a la constitució del nou estat de Catalunya.

Molts independentistes “de tota la vida” es pregunten de bona fe: arribarà el president Mas fins al final? Amb algun company de viatge com Duran Lleida és factible assolir aquest compromís? La tradicional actitud de peixalcovisme tornarà? Quan l'Estat espanyol colli més, aguantarà?

Lògic que hi hagi gent que es faci aquestes i altres preguntes semblants.

El primer que cal dir i repetir fins a l'extenuació és que, en l'actual situació de Catalunya, només el president Mas, que s'ha compromès davant del seu poble, pot tirar endavant aquest procés. Cap altre líder polític català ho pot fer, ja que només des d'una posició de majoria democràtica, que de moment cap altra força política té ni tindrà a curt termini, es pot pilotar aquest viatge cap a la llibertat.

En segon lloc cal afirmar, sense cap mena de dubte, que la manera segura per no arribar fins al final del trajecte és que el president Mas no obtingui un gran resultat el dia 25 de novembre. Només si el president Mas en surt reforçat, es podrà arribar a assolir l'objectiu somniat. Totes les forces espanyolistes treballen per fer-lo fracassar i aquesta i cap altra és la seva obsessió actual.

Els independentistes catalans clàssics volem tenir els mateixos objectius que els espanyolistes més recalcitrants?

Gairebé totes les forces polítiques concorren en aquestes eleccions amb les mateixes estratègies de sempre, erosionar el líder que va al davant i intentar millorar les posicions de sortida o no empitjorar-les gaire, en funció de les enquestes. Tanmateix aquestes eleccions poden ser, si els ciutadans volem, completament diferents de les que hem fet fins ara.

A Reagrupament Independentista hem tingut clar des que es varen convocar les eleccions que calia un enfocament diferent i explorar una unió de tots aquells que volem la independència, que volem una Catalunya sobirana, que volem un estat lliure que gestioni els nostres interessos i que ens representi en el món amb l'energia i el coratge que cal.

Malauradament no ha estat possible i tots els partits han prioritzat els seus propis interessos, legítims sense cap mena de dubte, però que en aquests moments tan transcendentals es troben molt lluny del que més interessa a Catalunya.

En definitiva, hem d'aconseguir que aquestes eleccions siguin un plebiscit per avançar cap a l'estat propi i això ho hem de fer donant suport al president, que ha posat els interessos de Catalunya al davant dels del seu partit i del seu propi futur polític.

Sense cap altra prioritat que els interessos de Catalunya, penso que cal donar suport incondicional al president Mas i el dia 25 de novembre votar-lo amb l'esperança que els dies de la llibertat del nostre país siguin més a prop.