Contra Hamas i l'Egipte de Mursi

Si l'última ofen­siva d'Israel con­tra Gaza va tenir lloc el gener del 2009, dos mesos abans de les elec­ci­ons isra­e­li­a­nes, ara, també a dos mesos de les elec­ci­ons, amb l'esca­lada de llançaments de coets des de Gaza, res­pos­tes impla­ca­bles d'Israel i míssils pales­tins caient a Tel Aviv i Jeru­sa­lem, tot fa pen­sar que estem en el pre­ludi d'una nova ofen­siva ter­res­tre. I una guerra amb coets caient sobre les ciu­tats d'Israel acon­se­guirà un cop més la cohesió la soci­e­tat jueva al vol­tant dels que volen eter­nit­zar la política de fer impos­si­ble l'existència d'una petita Pales­tina inde­pen­dent en pau amb Israel. Però, a diferència del que va pas­sar fa qua­tre anys, l'esce­nari és dife­rent, tant pel que fa als pales­tins com a la situ­ació de la regió, on Israel ha per­dut el règim amic que tenia en l'Egipte de Mubàrak i l'ene­mic pacífic de la veïna Síria d'Al-Assad.

Pel que fa a Pales­tina, aquesta esca­lada té lloc un any després de l'alli­be­ra­ment de mil pre­so­ners pales­tins de Gaza i Cis­jordània a canvi del sol­dat Gilad Sha­lit, pac­tat entre Hamas i el pri­mer minis­tre, Ben­ja­min Neta­nyahu, cosa que fou una victòria dels isla­mis­tes de Hamas enfront del debi­li­tat pre­si­dent palestí Abbas. Passa també un mes després de la visita de l'emir de Qatar, Ham­mad bin Kha­lifa al-Thani, i la seva gla­mu­rosa esposa a Gaza. I Qatar és, sens cap mena de dubte, la nova poten­cia regi­o­nal que ha sor­tit bene­fi­ci­ada de tots els can­vis que hi ha hagut en l'ano­me­nada pri­ma­vera àrab. La visita de l'emir de Qatar era una legi­ti­mació de la Gaza de Hamas, par­tit que, recor­dem-ho, va gua­nyar democràtica­ment les elec­ci­ons legis­la­ti­ves pales­ti­nes del 2006, que la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal no va accep­tar. I l'esca­lada mili­tar entre Gaza i Israel té lloc també dies abans –serà el 29 de novem­bre– que la Pales­tina de Mah­mud Abbas demani la admissió, encara que només sigui com a obser­va­dor, a l'Assem­blea Gene­ral de les Naci­ons Uni­des.

Però qui s'ho juga tot si el con­flicte de Gaza con­ti­nua amb una invasió és el pre­si­dent egipci, l'isla­mista Muham­mad Mursi, que va enviar el seu pri­mer minis­tre, Hixam Qan­dil, a Gaza per donar suport al líder de Hamas Ismail Haniya. Mursi s'havia com­promès a com­plir els acords sig­nats per Mubàrak amb Israel, però està pres­si­o­nat no només pel car­rer egipci, total­ment favo­ra­ble als pales­tins, sinó també pels Ger­mans Musul­mans i pels sala­fis­tes de Nur, que con­si­de­ren que Mursi con­ti­nua sot­me­tent-se a Occi­dent, tant pel que fa a les rela­ci­ons amb Israel com pel poc pes que, des del seu punt de vista, té la xara a la Cons­ti­tució que es redacta. Si Israel pro­voca un altre cop cen­te­nars de morts a Gaza, l'Egipte de Mursi, porta d'entrada i sor­tida de Gaza, amo del canal de Suez i lli­gat pels acords que va fer Mubàrak, haurà de pren­dre postu­res en un altre sen­tit.