Política

Pere Navarro. CRÒNICA DE LA JORNADA

Candidat del PSC

“No sóc ni un profeta ni un messies”

“O apostem pel federalisme com la millor opció per a Catalunya i Espanya o això s'acabarà trencant de la pitjor manera”

“Posem unes urnes al carrer que siguin defensades pels Mossos i que vingui la Guàrdia Civil? Això és seriós i cal un acord per canviar la Constitució i que el resultat sigui legal”

Els nostres estudiants aniran a votar, però només la meitat tenen el vot decidit i esperen a veure si el seu candidat “la caga molt”
CONSTITUCIÓ
“Els catalans som els que estem més legitimats per demanar un canvi de la carta magna”
SIMPATIES
“És més enemic meu el senyor Millet que una senyora de Guadalajara que té la seva feina”
HIPOTEQUES
“Com a alcalde vaig posar en marxa una oficina de mediació; el drama social és enorme”
ESQUERRES
“Ens ha costat molt transmetre el missatge que és propi de l'esquerra; la solidaritat”
MANIFEST
“Demostra que a l'altra banda també hi ha gent que pensa que Catalunya ha de ser respectada”
ESPOLI FISCAL
“No sé què significa, jo el que vull és un finançament just que aporti una quota de solidaritat”
PSOE
“Amb Rubalcaba discrepem, però menys que Mas i Duran, que governen en coalició
HOLLANDE
“El pla d'Hollande és una alternativa; la crisi no l'ha provocada la socialdemocràcia ”
DRET A DECIDIR
“Cal un acord per reformar la Constitució, és l'única via legal i democràtica ”
TRANSICIÓ
“En plena Transició, tot i les enormes dificultats, van ser capaços de negociar, ara també”
Ha començat la cam­pa­nya elec­to­ral amb l'ombra del res­cat econòmic. Creu que és neces­sari? Com afec­ta­ran les con­di­ci­ons que imposi Europa en les polítiques soci­als que s'implan­tin aquí?

ALEIX JULIÀ

No sé perquè el PP no demana el res­cat, quan tot­hom pensa que és neces­sari. Tam­poc conei­xem com està la situ­ació bancària i crec que el PP està espe­rant que s'acabi el cicle elec­to­ral o que el govern arribi a un acord amb Ale­ma­nya. Segons el meu parer, s'han de fer dues coses; el res­cat econòmic i inter­ve­nir en les polítiques que fa Europa. Nosal­tres no com­par­tim l'aus­te­ri­tat i les reta­lla­des que vénen d'Europa, bàsica­ment d'Ale­ma­nya, i defen­sem el pla del pre­si­dent François Hollande a França, que és molt dife­rent.
Vostè està d'acord amb la impo­sició de mul­tes per qüesti­ons lingüísti­ques?

VIC­TOR MARTÍN

Sem­pre he estat d'acord amb la neces­si­tat de pro­mo­ci­o­nar i pro­te­gir la llen­gua cata­lana pel risc que corre de des­a­pa­rició. Ara bé, més que de san­ci­ons, sóc par­ti­dari de polítiques d'estímul sobre la base d'una estima per la riquesa cul­tu­ral i no pas per la por de rebre mul­tes. Amb tot, hi ha d'haver nor­ma­ti­ves i cal apli­car-les i com­plir-les.
Fa dos anys gover­na­ven a Madrid, a la Gene­ra­li­tat i a les alcal­dies de les qua­tre demar­ca­ci­ons de Cata­lu­nya. Què ha pas­sat perquè ara esti­guin llui­tant per ser la segona força, segons les enques­tes?

MARC CAS­SANY

Això és el que diuen les enques­tes! Ja veu­rem quin és el resul­tat final a les urnes, però segur que trau­rem més bon resul­tats del que vati­ci­nen. En qual­se­vol cas, i pel que fa a la pri­mera part de la pre­gunta, sí que vam fer una cosa mala­ment: no vam res­pon­dre ràpida­ment a la crisi que va arri­bar, cal dir-ho, sense avi­sar quan érem al govern. La ciu­ta­da­nia la va començar a patir, va visu­a­lit­zar el govern com els res­pon­sa­bles dels pro­ble­mes i, paral·lela­ment a una manca nos­tra de reacció, ens va col·locar a l'opo­sició. D'altra banda, és cert que no hem sabut valo­rar la gestió del tri­par­tit perquè vam cons­truir hos­pi­tals, esco­les, metro, car­re­te­res, i tot gràcies a la col·labo­ració entre els pre­si­dents Mon­ti­lla i Zapa­tero. Ara estem a l'opo­sició, però hem aprés dels errors i tenim la volun­tat de tor­nar a ser alter­na­tiva, perquè en els últims anys de govern de CiU i el PP les coses van cap a pit­jor.
En tot cas, la gent no els veu com a alter­na­tiva, segons les enques­tes...

MARC CAS­SANY

Les enques­tes valo­ren només la pro­posta naci­o­nal i sem­bla que la inde­pendència del país ho ha d'arre­glar tot. Però el procés serà llarg i els pro­ble­mes, a par­tir del dia 26, con­ti­nu­a­ran sent els matei­xos.
Hi ha gent que con­si­dera que Cata­lu­nya exis­teix fa 1.000 anys i d'altres que no exis­ti­ria sense Espa­nya. Què en pensa, vostè?

PERE BOLDÚ

Cata­lu­nya exis­teix des que una per­sona es va iden­ti­fi­car amb un espai ter­ri­to­rial, una cul­tura, i va tenir volun­tat d'auto­go­vern. Fa mil anys? Això no ho dis­cu­tiré, però avui, el 2012, Cata­lu­nya exis­teix, té una llen­gua, una cul­tura, una volun­tat d'auto­go­vern, unes tra­di­ci­ons, un codi civil i això és el que hem de valo­rar. I crec que el futur ha d'estar lli­gat a Espa­nya i a Europa, però en millors con­di­ci­ons que les d'ara des del punt de vista del res­pecte mutu, el conei­xe­ment, la iden­ti­tat i el finançament que ens per­meti cobrir les neces­si­tats de la gent.
Fa poc més d'un any van votar en con­tra de refor­mar la llei de des­no­na­ments. Què ha can­viat perquè ara esti­guin a favor de can­viar-la?

DIEGO HERNÁNDEZ

Aque­lla votació va ser com­plexa perquè tenia altres com­po­nents. En tot cas, com a alcalde de Ter­rassa vaig posar en marxa una ofi­cina de medi­ació que defen­sava la dació en paga­ment. En una ciu­tat les situ­a­ci­ons pro­blemàtiques es viuen molt de prop i el drama social que pro­voca, us ho asse­guro, és immens quan el resul­tat, a més, és absurd: un pis buit més per a l'enti­tat bancària i una família sense llar; per tant, tot­hom hi perd. Vam inten­tar fer veure que abans d'arri­bar a aquest pro­ce­di­ment judi­cial calia par­lar amb la família i donar-li l'opor­tu­ni­tat de refer-se con­ver­tint la hipo­teca en un llo­guer. Evi­dent­ment, això ho fem des d'un àmbit muni­ci­pal que s'hau­ria d'esten­dre a altres orga­nis­mes.
Defensa la reforma de la Cons­ti­tució, però vostè sap que: cal la majo­ria de dos terços tant en el Congrés com en el Senat (a la cam­bra alta neces­si­ta­rien tres vega­des més repre­sen­tació que la que tenen ara); el PP és con­trari a la reforma, i que aques­tes elec­ci­ons són al Par­la­ment i, per tant, el dia 26 la vos­tra repre­sen­tació serà la mateixa en les dues cam­bres. No ens enga­nya amb aquesta pro­posta?

GUI­LLEM HORS

No, la nos­tra pro­posta és pos­si­ble, ambi­ci­osa i dins el marc legal. El pri­mer que farem és pre­sen­tar una reso­lució al Par­la­ment que insti, i això està en el regla­ment, les Corts Gene­rals a ini­ciar un procés de reforma cons­ti­tu­ci­o­nal. És cert que el PP ofi­ci­al­ment no hi està d'acord, però també és cert que hi ha sec­tors d'aquest par­tit que ho cre­uen neces­sari perquè fa 35 anys que es va apro­var la carta magna. Lla­vors Espa­nya no era dins la UE, la soci­e­tat era dife­rent i, per tant, ara toca ade­quar aquest marc legal. L'Estat de les Auto­no­mies va apor­tar coses posi­ti­ves, però s'ha esgo­tat. La nos­tra pro­posta és fede­ral i més fàcil d'arri­bar-hi que a la inde­pendència, camí que encara ningú ha expli­cat com s'ha de fer. L'única solució és la fede­ral; o això es mou i s'ade­qua a les neces­si­tats o s'aca­barà tren­cant de la pit­jor manera.
Però no ha estat un recurs per vostè, això del fede­ra­lisme?

GUI­LLEM HORS

Ho hem escrit des de fa molts anys, és el que sem­pre hem pro­po­sat. L'Esta­tut va ser un intent de fede­ra­lisme però ara hem arri­bat al límit. La Cons­ti­tució no ens pot enco­ti­llar.
El PSC s'afronta a una crisi de la soci­al­de­mocràcia o a una crisi de les sigles PSC i PSOE? Cap a on van els vots que per­den?

FER­NANDO CAR­RERA

Si tingués la res­posta, remun­taríem les enques­tes i tindríem un resul­tat excep­ci­o­nal. És cert que des de l'esquerra ens ha cos­tat molt trans­me­tre el mis­satge que ens és propi; el de la soli­da­ri­tat. La dreta, en canvi, ha gua­nyat, des del punt de vista cul­tu­ral, en la bata­lla del “pri­mer nosal­tres i després, si sobra alguna cosa, per als altres”. Nosal­tres no podem ali­men­tar aquest mis­satge, hem de fer enten­dre que, si no tirem enda­vant tots junts, no se solu­ci­o­narà res. A poc a poc anem gua­nyant espais i ens adap­tem a la soci­e­tat del segle XXI. Les pro­pos­tes del pre­si­dent francès, Hollande, són alter­na­ti­ves per sor­tir de la crisi, que, val a dir, no l'ha gene­rada la soci­al­de­mocràcia. De fet, quan va arri­bar la crisi vam pen­sar que la gent s'ado­na­ria que la política de des­re­gu­lació que havia implan­tat la dreta des de feia anys no havia ser­vit de res, només per inflar glo­bus. Els soci­a­lis­tes, en canvi, hem defen­sat el mer­cat lliure però regu­lat pels par­tits polítics esco­llits democràtica­ment. Tan­ma­teix, veiem que encara hi ha qui creu que la dreta pot solu­ci­o­nar la crisi.
Com es finança la cam­pa­nya política del PSC en un moment de crisi com l'actual?

JOSEP FER­RER

La finan­cem amb les sub­ven­ci­ons que rep el par­tit d'orga­nis­mes públics i de les apor­ta­ci­ons extra­or­dinàries dels càrrecs.
Però hi ha enti­tats finan­ce­res que els paguen?

JOSEP FER­RER

Les enti­tats el que fan, aquí i en tots els àmbits, és con­ce­dir préstecs. Però vaja, si la pre­gunta és si hi ha alguna con­xorxa entre enti­tats finan­ce­res i el par­tit o alguna situ­ació de sub­missió, la res­posta és que no.
La pre­gunta anava més enca­mi­nada a si el fet de depen­dre d'alguna enti­tat finan­cera suposa algun con­di­ci­o­na­ment a l'hora de por­tar a terme algu­nes de les polítiques soci­als que vostès pro­mo­uen?

JOSEP FER­RER

No, no. El PSC, per exem­ple, va impul­sar una comissió d'inves­ti­gació de les pre­fe­rents, tot i saber que a les enti­tats finan­ce­res no els agra­dava. Si ens con­di­ci­o­nes­sin, pre­fe­ri­ria fer una cam­pa­nya molt més aus­tera i amb recur­sos pro­pis que no pas caure en la sub­missió de les enti­tats finan­ce­res, perquè això sí que impli­ca­ria una cor­rupció del sis­tema.
Per què el pri­mer secre­tari de les joven­tuts soci­a­lis­tes va en el lloc 16è de les llis­tes si les polítiques de jovent, diu el PSC, són cab­dals?

ÀBEL ÁVALOS

L'ela­bo­ració de les llis­tes elec­to­rals és el procés més difícil i amb un resul­tat més injust que s'han de fer en l'àmbit de la política. És el que menys m'agrada, perquè, a vega­des, és fruit dels equi­li­bris ter­ri­to­ri­als i sec­to­ri­als del par­tit. Tot i així, us garan­teixo que les polítiques per als joves seran defen­sa­des des del pri­mer fins a l'últim dipu­tat del PSC, no és una qüestió només dels joves.
Els petits i mit­jans empre­sa­ris s'han mos­trat favo­ra­bles a un estat propi català. Qui­nes creu que poden ser les con­seqüències d'aquest estat propi?

JORDI PALLA­RU­ELO

L'opinió dels empre­sa­ris és diversa. El que ja sem­bla clar, perquè fins i tot ja ho ha dit el pre­si­dent Mas, que exis­teix la pos­si­bi­li­tat que una Cata­lu­nya inde­pen­dent sor­ti­ria de la Unió Euro­pea. Això per a les empre­ses té una reper­cussió molt nega­tiva, ja que dei­xaríem d'estar en el mer­cat únic. En tots cas, i no ho dic com una amenaça, és el que recu­llen els trac­tats inter­na­ci­o­nals que tenim i crec que el ciu­tadà ho ha de saber. Ara bé, si hi ha alguna per­sona que defensa la inde­pendència i que creu que hi ha sacri­fi­cis que seran posi­tius perquè d'aquí a uns anys les coses ani­ran millor, doncs em sem­bla molt bé i com­ple­ta­ment legítim. Jo no ho crec, i penso que tinc el dret a expli­car-me sense que ningú apel·li al dis­curs de la por. I si em per­me­teu, vull recor­dar que l'Adéu, Espa­nya, de Joan Mara­gall, va ser escrit el 1898 en un con­text com­pli­cat per la pèrdua de les colònies. Deu anys més tard va escriure Visca Espa­nya, on can­vi­ava la visió i apos­tava perquè fos Cata­lu­nya qui liderés Espa­nya durant el desen­vo­lu­pa­ment indus­trial.
Durant la cam­pa­nya s'ha pre­sen­tat el mani­fest de suport al fede­ra­lisme. Creu que arriba tard, aquest suport?

JAUME SORDÉ

Bé, alguna vegada m'he sen­tit com el lla­nero soli­ta­rio one­jant la ban­dera fede­ral, men­tre tot­hom deia que a la resta d'Espa­nya no hi havien fede­rals. Així doncs, ben­vin­gut sigui el mani­fest! El més impor­tant, però, és que el docu­ment demos­tra que a l'altra banda també hi ha gent que pensa que Cata­lu­nya ha de ser res­pec­tada, que ha d'estar vin­cu­lada amb Espa­nya amb millors con­di­ci­ons i que el sis­tema fede­ral és la solució ideal per a Cata­lu­nya i també per a Espa­nya, que, és clar, resul­ta­ria per­ju­di­cada per la secessió, ja que Cata­lu­nya suposa el 20% del PIB espa­nyol.
Però es qüesti­o­nava l'espoli fis­cal?

JAUME SORDÉ

És que jo no sé ben bé què sig­ni­fica l'espoli fis­cal! El que hem de rei­vin­di­car és que el finançament sigui just. A mi no em sem­bla mala­ment que Cata­lu­nya aporti soli­da­ri­tat a altres ter­ri­to­ris d'Espa­nya si nosal­tres creem més riquesa. Aquest és el con­cepte de soli­da­ri­tat que s'exer­ceix també a l'hora de pagar impos­tos. Segur que els ciu­ta­dans que viuen a Pedral­bes paguen impos­tos per arre­glar Nou Bar­ris! El que hem d'acon­se­guir és que aquesta soli­da­ri­tat s'uti­litzi bé per part de qui la rep i que els que en donen no que­din per sota. El nos­tre model fede­ral defensa aquesta ordi­na­li­tat i que la soli­da­ri­tat es pugui arri­bar a eli­mi­nar.
Si el referèndum legal que vostès defen­sen no es pot fer, con­ti­nu­a­ran defen­sant la lega­li­tat espa­nyola o la cata­lana?

MARINA UTGES

La lega­li­tat no és espa­nyola ni cata­lana, són les lleis de les quals ens hem dotat democràtica­ment. A mi no se m'ha acu­dit cap manera de fer alguna cosa il·legal, i més si ho pro­mou un govern. Per això defenso can­viar la Cons­ti­tució. Què hem de fer? Posem unes urnes i que vin­gui la Guàrdia Civil, com diuen uns, i que els Mos­sos ens les defen­sin, com res­po­nen els altres? Això és seriós, i si volem que el poble de Cata­lu­nya opini i deci­deixi és legi­tim i estem obli­gats a posar-nos d'acord, com es va fer al Canadà i Escòcia. D'una altra manera no sé com es fa!. I pel que res­pecta a la resta d'Espa­nya, ells han de res­pec­tar el sen­ti­ment majo­ri­tari, perquè cal dir que també hi ha gent a Cata­lu­nya que vol exer­cir el dret a deci­dir per dir que es vol que­dar a Espa­nya. El 80% dels cata­lans van votar a favor de la Cons­ti­tució, som nosal­tres els que estem més legi­ti­mats per dema­nar-ne ara una reforma.
Tant el PSC com el PSOE han estat al govern i no han fet res per infra­es­truc­tu­res com ara l'N-II?

MARI­ONA PÉREZ

Però sem­pre l'hem rei­vin­di­cat i hem de con­ti­nuar fent-ho sigui quin sigui el color de qui governa. Hem de dema­nar als governs que com­plei­xin els com­pro­mi­sos, i us asse­guro que les nego­ci­a­ci­ons sovint són més difícils quan qui governa són com­panys de par­tit.
Con­ti­nua sent un can­di­dat poc cone­gut. Com es poden acon­se­guir uns bons resul­tats amb un nivell de popu­la­ri­tat tan baix?

ALEIX SOLER

Ara ja he pujat una miqueta el nivell! És veri­tat que si la gent no et coneix prou és un pro­blema, però per a alguns can­di­dats el pro­blema és que el cone­guin massa. Espero que aquesta cam­pa­nya ser­veixi per donar-me a conèixer i ense­nyar la meva tasca a l'Ajun­ta­ment de Ter­rassa.
Però el PSC no té idees sòlides i fins que no les tin­gui dóna la sen­sació que vostè és un recurs d'emergència?

ALEIX SOLER

-[Riu] Mai m'havien dit encara que fos un recurs d'emergència!
Bé diuen que quan aca­bin les elec­ci­ons vindrà..

ALEIX SOLER.

...El de veri­tat? [Som­riu­res a la sala] Sí, perquè el mes­sies ja el tenim i es diu Artur Mas, que ens vol por­tar a una terra pro­mesa que, em temo, no exis­teix. Jo sóc una per­sona que tinc un com­promís polític amb un par­tit i també amb una part impor­tant de la soci­e­tat cata­lana que neces­sita res­pos­tes, i jo estic dis­po­sat a ofe­rir-ne sense ser ni un pro­feta ni un mes­sies. Des de jove em vaig com­pro­me­tre amb la política, i con­ti­nuaré fent-ho després de les elec­ci­ons [silenci]... i espero fer- ho com a pre­si­dent.
Però com pensa can­viar la Cons­ti­tució

MARIA GORETTI GRÀCIA

Pro­po­sa­rem apro­var una reso­lució al Par­la­ment que insti les Corts Gene­rals a ini­ciar un procés de canvi de la Cons­ti­tució. Les Corts ho han d'adme­tre a tràmit i us asse­guro que el PSOE està dis­po­sat a ini­ciar aquest procés. A més, aquest procés es dóna també en sec­tors del PP. Sé que en volen par­lar. Aquest pas hau­ria de ser fàcil perquè després s'hau­ria de deba­tre cap a quin model hem de can­viar. Sem­pre dic, i val la pena recor­dar-ho, que, en plena Tran­sició, per­so­nat­ges com San­ti­ago Car­ri­llo i Manuel Fraga, i repre­sa­li­ats i repres­sors, van asseure's en una taula. I estem par­lant d'un temps molt dur! Van ser capaços de par­lar i ser gene­ro­sos perquè el poble dema­nava una cosa molt impor­tant: democràcia. Avui tor­nem a estar en un moment històric i crec que els polítics esta­rem a l'alçada i podrem deba­tre sobre tot això.
Cap a on creu que ha d'anar la nova Cons­ti­tució?

MARIA GORETTI GRÀCIA

Apos­tem per una Espa­nya fede­ral amb un reco­nei­xe­ment de Cata­lu­nya i un finançament just. A més a més, cal plan­te­jar altres qüesti­ons rela­ci­o­na­des amb l'apro­fun­di­ment democràtic perquè ara, ja queda clar, hi ha un dèficit. Calen més i millors sis­te­mes de par­ti­ci­pació i con­tac­tes entre els repre­sen­tants i els repre­sen­tats, trans­parència en el finançament dels par­tits i posar fi als casos de cor­rupció. Recordo que CiU té la seva seu hipo­te­cada amb tres mili­ons d'euros per una pre­sumpta impli­cació en el cas Palau, i aquí no ha pas­sat res. Doncs jo crec que hem de fer que alguna cosa passi. Hem ser exem­ple de trans­parència, democràcia i lega­li­tat.
Per què deixa l'alcal­dia de Ter­rassa?

MIREIA MIRÓ

Jo pen­sava que podria com­pa­ti­bi­lit­zar els dos càrrecs, però sent alcalde t'impli­ques molt amb la gent i aga­fes un com­promís molt per­so­nal, que va més enllà de l'ins­ti­tu­ci­o­nal. Per això vaig pen­sar que era millor dedi­car-me a defen­sar Cata­lu­nya des del lloc que em situïn els elec­tors i dei­xar que un altre com­pany es dedi­qui també les vint-i-qua­tre hores a defen­sar el muni­cipi.
No creu que el PSC arros­sega mol­tes con­tra­dic­ci­ons i que el seu posi­ci­o­na­ment en temes com el cor­re­dor medi­ter­rani, el procés de primàries o el dret a deci­dir els pot pas­sar fac­tura? Dimi­tirà si és així?

YAGO FERNÁNDEZ

La votació con­tra el cor­re­dor medi­ter­rani va ser un error en i vam dema­nar dis­cul­pes. El procés de primàries era sufi­ci­ent­ment impor­tant per fer-ho molt bé i tècni­ca­ment era impos­si­ble abor­dar-ho en tres mesos. Jo era el pri­mer interes­sat a fer primàries perquè legi­ti­mava el gua­nya­dor i ens per­me­tia obrir un espai de par­ti­ci­pació amb la ciu­ta­da­nia. A França van tri­gar anys des que van ini­ciar el procés i ara no ens podíem per­me­tre fer unes primàries d'estar per casa en què només aca­bes­sin votant 1.000 per­so­nes. Vull dir, però, que només hi ha un cul­pa­ble que no fem primàries, i aquest és Mas, amb la seva con­vo­catòria d'elec­ci­ons anti­ci­pa­des de manera pre­ci­pi­tada, perquè tenia majo­ria amb el PP per con­ti­nuar reta­llant o amb ERC per decla­rar la inde­pendència. El PSC va optar perquè, per pri­mera vegada, fos el con­sell naci­o­nal, el màxim òrgan de direcció del par­tit, i no pas l'exe­cu­tiva, el que triés el can­di­dat. A les pròximes elec­ci­ons la nos­tra pro­posta seran les primàries ober­tes a la ciu­ta­da­nia.
I el dret a deci­dir, creu que els pot per­ju­di­car?

YAGO FERNÁNDEZ

Nosal­tres hem anat evo­lu­ci­o­nat en les nos­tres posi­ci­ons, cosa que no va fer el govern, perquè, per una banda, et deia que volia nego­ciar però, de l'altra, no renun­ci­ava a res. No ens va donar pos­si­bi­li­tats d'acor­dar res. En el dret a deci­dir buscàvem fórmu­les que fos­sin legals i seri­o­ses per poder exer­cir-lo de manera con­vin­cent i ho hem acon­se­guit.
I dimi­tirà si es con­firma la pèrdua de dipu­tats que augu­ren les enques­tes?

YAGO FERNÁNDEZ

Les enques­tes no es con­fir­ma­ran.
Però vostès s'han posi­ci­o­nat en con­tra del dret a deci­dir, s'han abs­tin­gut i ara hi estan a favor?

CRIS­TINA COSTA

No podem entrar en la trampa de les parau­les, tal com va pas­sar amb el pacte fis­cal, perquè s'acaba fri­vo­lit­zant la política. Un exem­ple d'això va ser el pacte fis­cal. Mas pre­sen­tava el con­cert econòmic, que no com­partíem, perquè allò no era un pacte com ell volia fer creure. Ara, amb el dret a deci­dir, passa el mateix. Nosal­tres som clars; hi estem a favor, sem­pre i quan el procés sigui legal. Mas ho fa amb parau­les ben dife­rents, diu que no l'atu­ra­ran ni les lleis ni els tri­bu­nals; què vol dir? Nosal­tres hem vol­gut ser rigo­ro­sos. El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat no ens va fer ni cas quan es par­lava de millo­rar el finançament, tot i que vam ser els únics grups a pre­sen­tar pro­pos­tes sobre la taula. Ara hi ha mol­tes mane­res d'exer­cir el dret a deci­dir, la nos­tra pro­posta ofe­reix capa­ci­tat jurídica, no vull que el referèndum es con­ver­teixi en una con­sulta de la Señorita Pepis, que sigui de joguina. Vull que el resul­tat sigui res­pec­tat aquí i a Espa­nya, i per això cal que tin­gui solvència tècnica i jurídica.
Dir que no faran reta­lla­des, no és enga­nyar la gent, en plena crisi a Europa?

OCTAVI SALA­RICH

No, en abso­lut. Aca­bem de lle­gir que el govern d'Hollande acaba de posar un fons de 20.000 mili­ons d'euros en polítiques de crei­xe­ment a França en només sis mesos al govern. Mas fa dos anys que hi és i no ha fet res, i Rajoy, en un any, tam­poc. Quan nosal­tres fem pro­pos­tes con­tra les reta­lla­des també anun­ciem i expli­quem d'on trau­rem els ingres­sos. L'única pro­mesa elec­to­ral de Mas va ser treure l'impost de suc­ces­si­ons a les famílies més riques, men­tre que amb l'altra mà feia reta­lla­des a la sani­tat. És lògic? No, res­pon a una ide­o­lo­gia molt clara que vol bene­fi­ciar els que més tenen i dis­mi­nuir el poder del sis­tema públic. És el model de soci­e­tat que defen­sen, molt legítim, perquè la dreta sem­pre ha pen­sat que el sis­tema public ha de tenir molt poc poder i que la gent s'ha d'espa­vi­lar per si mateixa, però cal que s'atre­vei­xin a expli­car-la, i no ho fan.
I què pro­po­sen ara?

OCTAVI SALA­RICH

Nosal­tres en aquest aspecte som clars; retor­nem l'impost de suc­ces­si­ons i patri­moni, apu­gem l'últim tram de l'IRPF per a sala­ris supe­ri­ors a un milió d'euros, i llui­tem con­tra el frau fis­cal per recu­pe­rar els 5.000 mili­ons que s'eva­dei­xen. L'amnis­tia fis­cal del pre­si­dent Rajoy ha estat un fracàs, només ha ser­vit per recap­tar 50 mili­ons i el mis­satge que ha transmès, en canvi, és “defraudi que ja el per­do­na­rem”. A mi, en canvi, m'agra­da­ria que es publiqués la llista de la gent que posa diners en para­di­sos fis­cals. Aquests recur­sos ani­rien a polítiques de joven­tut, perquè no volem que els joves vagin a Lon­dres a ser­vir cafès, volem que tin­guin opor­tu­ni­tats per tre­ba­llar. Tenim un pro­grama per gover­nar amb pro­pos­tes i solu­ci­ons que s'assem­blen molt a les d'Hollande.
Qui­nes polítiques des­ti­narà als joves perquè tro­bin un lloc de tre­ball?

CECÍLIA SAIZ

Durant uns anys sem­blava que la uni­ver­si­tat era sinònim d'èxit. Ara hem d'apli­car un sis­tema més ade­quat a allò que la gent vol fer i que tot­hom tin­gui opor­tu­ni­tats. Calen polítiques de reac­ti­vació econòmica per crear llocs de tre­ball. Un dels nos­tres pro­gra­mes és ofe­rir als joves crèdits trans­for­ma­bles en diners que ser­vei­xin per fer estu­dis, pro­jec­tes empre­sa­ri­als o pro­jec­tes d'eman­ci­pació per­so­nal.
El mes de setem­bre pas­sat, a Gavà, vostè va tit­llar Cata­lu­nya de nació “trista i pobra”, i el secre­tari gene­ral del PSOE, Alfredo Pérez Rubal­caba, ja ha dit que és con­trari al dret a deci­dir, vostè què li diu, a Rubal­caba?

JAUME SORDÉ

Va ser una frase molt cri­ti­cada, ja ho sé, però ho sento, és el que veig. Als bar­ris, la gent està trista i és pobra, i estem obli­gats a millo­rar aquesta situ­ació. Els atu­rats, algú creu que estan con­tents? Població amb risc d'exclusió social, està con­tenta? Doncs no, estan tris­tos i pobres i Cata­lu­nya fa la seva gent i la nos­tra obli­gació és solu­ci­o­nar pro­ble­mes. Aquest era el sen­tit de la frase que tant van cri­ti­car alguns, que només veuen una Cata­lu­nya cofoia i tri­om­fa­lista.
I amb Rubal­caba?

JAUME SORDÉ

Amb Rubal­caba evi­dent­ment dis­cre­pem, però menys que Mas i Duran Lleida, pel que fa a l'estat propi i a Europa. A més, ni jo ni Rubal­caba ens pre­sen­tem en el mateix ter­ri­tori com sí que ho fan Rubal­caba i Artur Mas, per més inri, en coa­lició, per gover­nar junts. És una con­tra­dicció molt més greu que les que podem tenir entre el PSC i el PSOE, on la volun­tat de diàleg hi és pre­sent.
Però si d'aquí a 50 anys no hem acon­se­guit can­viar la Cons­ti­tució i tam­poc hem pogut fer el referèndum, vostès con­ti­nu­a­ran defen­sant la carta magna?

MARC CAS­SANY

Rei­tero que de lega­li­tat només n'hi ha una. L'espa­nyola ens afecta i les lleis, en el meu esquema men­tal, es poden can­viar, sí, sem­pre, però, democràtica­ment. Hi ha d'altres mane­res, és clar, però a mi no m'agra­den, m'estimo més la força dels vots i de la raó. Durant la Tran­sició, rei­tero, es van posar d'acord per­so­nes amb històries molt dife­rents i en un període que venia mar­cat per la Guerra Civil. Per tant, espero que l'acord també formi part del nos­tre període. Aquesta imatge que els espa­nyols són els nos­tres ene­mics no la com­par­teixo. És més ene­mic meu el senyor Millet, molt català, això sí, que una senyora de Gua­da­la­jara que té la seva feina a casa.


Són vint estu­di­ants, catorze nois i sis noies, que fan majo­ritària­ment ADE els que es tro­ben a l'aula 110 de la Facul­tat d'Eco­no­mia i Empresa de la Cen­tral. N'hi ha que vénen d'un curs d'oratòria i que són d'altres facul­tats, soci­o­lo­gia, dret i fins i tot de ciències de l'acti­vi­tat física i de l'esport. L'Eli­senda Paluzié, la degana, està una mica ner­vi­osa pel nivell de pre­gun­tes. En sor­tirà satis­feta. El can­di­dat millora en la distància curta i lluita con­tra el poc conei­xe­ment que li donen les enques­tes i que li recor­den els estu­di­ants. Tam­poc es refia dels dipu­tats que li donen perquè “les enques­tes no es con­fir­ma­ran" i i riu quan el tit­llen direc­ta­ment, però amb edu­cació, de “recurs d'emergència” del PSC com a can­di­dat.

Els nos­tres estu­di­ants tenen clar que ani­ran a votar. La mei­tat ja tenen el vot deci­dit, els altres estan a l'espera de la cam­pa­nya i un del seu can­di­dat “per si la caga molt". No hi ha tan d'acord sobre la par­ti­ci­pació. Un d'ell asse­gura que el seu pare li ha dit que arri­barà al 85%, i la majo­ria cre­uen que serà més alta que fa dos anys, entre d'altres raons per la presència de les CUP. Però hi ha qui pensa que molts votants soci­a­lis­tes es que­da­ran a casa, com a Galícia i Euskadi, diu, i que faran que la par­ti­ci­pació no sigui gaire més alta. Un com­pany ho rebat i diu que “aques­tes elec­ci­ons són alguna cosa més que esco­llir un govern”. Cre­uen, menys un, viure un moment històric, però alguns dub­ten que Mas aguanti el pols de la inde­pendència, que la majo­ria creu que és el camí que el país està obli­gat a recórrer. Des­co­brim un mem­bre cons­ci­en­ciat del 15-M i un mili­tant de les JSC. I un bri­llant ora­dor amb tics d'Albert Rivera, també des­co­bert en un curs d'oratòria. El can­di­dat asse­gura que en algun moment s'ha sen­tit com El Lla­nero soli­ta­rio i defensa la seva frase sobre les con­sul­tes de la señorita Pepis. No queda clar que els joves estu­di­ants cone­guin aquests per­so­nat­ges, més vells que els des­a­pa­re­guts Fraga, Car­ri­llo i Solé Tura, als quals Navarro posa com a exem­ple de gent que es va saber asseure a par­lar i pac­tar, mal­grat que havien estat ene­mics irre­con­ci­li­a­bles en el fran­quisme.


1. MARIA GORETTI GRÀCIA.

Estu­di­ant d'admi­nis­tració i direcció d'empre­ses, 23 anys.

2. CECÍLIA SAIZ.

Estu­di­ant de soci­o­lo­gia, 23 anys.

3. MIREIA MIRÓ.

Estu­di­ant de soci­o­lo­gia, 24 anys.

4. ABEL ÀVALOS.

Estu­di­ant de soci­o­lo­gia, 20 anys.

5. DIEGO HERNÁNDEZ

Estu­di­ant d'admi­nis­tració i direcció d'empre­ses, 21 anys.

6. JAUME SORDÉ.

Estu­di­ant d'econòmiques, 23 anys.

7. MARC CAS­SANY.

Estu­di­ant d'admi­nis­tració i direcció d'empre­ses, 24 anys.

8. MARINA UTGES.

Estu­di­ant d'admi­nis­tració i direcció d'empre­ses i dret, 20 anys.

9. MARI­ONA PÉREZ.

Estu­di­ant d'admi­nis­tració i direcció d'empre­ses i dret, 20 anys.

10. VIC­TOR MARTÍN.

Estu­di­ant d'admi­nis­tració i direcció d'empre­ses, 24 anys.

11. JOSEP FERRÉ.

Estu­di­ant de ciències d'acti­vi­tats físiques i de l'esport, 29 anys.

12. GUI­LLEM HORS.

Estu­di­ant de dret i admi­nis­tració i direcció d'empre­ses, 21 anys.

13. FER­NANDO CAR­RERA.

Estu­di­ant d'admi­nis­tració i direcció d'empre­ses, 22 anys.

14. OCTAVI SALA­RICH.

Estu­di­ant d'admi­nis­tració i direcció d'empre­ses, 22 anys.

15. ALEIX SOLER.

Estu­di­ant d'econòmiques, 23 anys.

16. PERE BOLDÚ.

Estu­di­ant d'admi­nis­tració i direcció d'empre­ses, 26 anys.

17. CRIS­TINA COSTA.

Estu­di­ant d'admi­nis­tració i direcció d'empre­ses, 20 anys.

18. YAGO FERNÁNDEZ.

Estu­di­ant de matemàtiques i admi­nis­tració i direcció d'empre­ses, 20 anys.

19. JORDI PALLA­RU­ELO.

Estu­di­ant d'admi­nis­tració i direcció d'empre­ses, 20 anys.

20. ALEIX JULIÀ.

Estu­di­ant d'eco­no­mia, 20 anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.