Mas s'encomana a l'èpica nacional del 1714

Duran sentencia que l'Estat espanyol “és
una claveguera”

CiU es va encomanar ahir a l'esperit de la resistència del 1714 per erigir-se com a “constructora de la llibertat” del país. Artur Mas està decidit a passar a la història com el primer president de la Generalitat que –en els últims tres segles– permetrà que els catalans decideixin el futur de Catalunya. Però abans necessita, assegura, una majoria incontestable a les urnes. Amb aquesta càrrega èpica, el candidat nacionalista va demanar el vot des del Palau Sant Jordi, on es va exhibir davant de mitjans de comunicació d'arreu del món, i també des del Mercat del Born, on es va fotografiar al migdia amb les restes de la Barcelona nacionalment derrotada però eternament resistent.

Si Jordi Pujol serà recordat com el constructor de la Catalunya autonòmica, Mas aspira a ser-ho com el constructor de l'estat català. Davant dels 18.000 congregats al Sant Jordi, el candidat de CiU va proclamar que així com els catalans d'avui veuen en Villarroel o Casanova els “lluitadors de la llibertat”, les pròximes generacions haurien de veure “la gent d'ara” com “els constructors de la llibertat de Catalunya”. Dels “herois de la resistència”, als constructors de la llibertat.

“Entre el Born i el Sant Jordi hi ha tot un fil roig de la historia del nostre país”, va defensar Mas. El candidat de CiU no ha amagat la il·lusió perquè la convocatòria de la consulta es faci el 2014 però, davant les dificultats que s'albiren per celebrar-la, tan sols ha garantit que es farà en els pròxims quatre anys si, com es preveu, és revalidat diumenge a les urnes. Per a aquesta empresa, la federació juga la carta de l'expressió democràtica. Tant Mas com Josep Antoni Duran i Lleida van parlar en anglès per fer arribar el missatge més enllà de les fronteres de l'Estat. CiU creu que la celebració de la consulta és un comodí invencible en una Unió Europea que fa gala del seu caràcter eminentment pacífic i demolidor de fronteres. Mas va insistir que és “impossible” que l'Estat espanyol recorri a l'exèrcit per aturar el procés català.

Però per aconseguir-ho avisa que necessita una majoria indiscutible i, per tant, el vot prestat d'una part dels sobiranistes. Lloll Bertran, Miquel Calçada i Salvador Cardús van expressar públicament el seu suport com a representants del nou electorat que busca CiU.

Mas es va mostrar convençut que la “força” de la democràcia passarà per sobre de la Constitució i les calúmnies que intenten alterar les eleccions. “Que no es pensin que per practicar aquest tipus de joc es trobaran una Catalunya amb el cap cot”, va advertir el cap de cartell nacionalista. Mas va remarcar que el català no és un poble “mesell” ni “vassall”. “Planta cara quan ha de plantar cara”, va advertir.

CiU espera que el primer gest de dignitat nacional es produeixi aquest diumenge a les urnes com a colofó d'una de les campanyes més heterodoxes des del restabliment de la democràcia. “L'Estat és una claveguera”, va sentenciar des del faristol Duran. Com en tots els mítings que ha compartit amb Mas, el secretari general de CiU va ser rebut amb crits d'“independència”. Duran va demanar “explicacions” i “dimissions” al govern espanyol pel cas d'El Mundo, i va apuntar cap al ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz.

En un míting com el d'ahir, que dirigents de CiU qualificaven des de feia dies com a “històric”, Duran també va recórrer a l'èpica quan va citar el discurs de Pau Casals a l'assemblea de l'ONU. Pujol, símbol de la Catalunya autonòmica, va remarcar que “no estava escrit a la història que arribéssim tan lluny”. Convençut que el procedir de Madrid condemna els catalans a la “residualitat”, va fer una crida a l'autoconfiança: “Estigueu segurs que som forts i que tenim potència.”

L'altre escenari del tancament de la campanya va ser el mercat del Born, amb les restes de la Barcelona del 1714. Al migdia, mentre els arqueòlegs feinejaven, s'hi passejava Mas. Considera que és la imatge més gràfica de la “resistència heroica del poble català”. L'escenari que més entronca amb el futur que s'entreveu.