La ciutadania dibuixa un Alacant sense ànima i sense rumb però amb alternatives de futur

El debat que havia plan­te­jat l'actual alcal­dessa d'Ala­cant, Sònia Cas­tedo, no havia satis­fet els regi­dors de la coa­lició Com­promís i és per això que a l'ins­tant es van plan­te­jar fer un debat amb la par­ti­ci­pació real de la ciu­ta­da­nia i no han parat fins que ho han acon­se­guit.

Amb aquesta ini­ci­a­tiva, volien un “debat real sobre l'Estat de la Ciu­tat”, “no com el que ens vam haver d'empas­sar al ple de l'ajun­ta­ment el 8 d'octu­bre”. Un debat on els dife­rents sec­tors que con­for­men la ciu­tat tin­guera veu, els comer­ci­ants, els sin­di­cats, la Pla­ta­forma d'Ini­ci­a­ti­ves Ciu­ta­da­nes (PIC), el turisme, les dones, les qüesti­ons soci­als, la trans­parència a l'acció de govern, l'acces­si­bi­li­tat i fins i tot el 15M, bé i el públic, que en aquesta ocasió si que ha pogut par­ti­ci­par.

L'únic però que pot posar-se a la selecció feta de grups, enti­tats i asso­ci­a­ci­ons ciu­ta­da­nes per a aquesta ocasió, seria la manca de repre­sen­tants de l'empre­sa­riat, que alguna cosa també hau­rien de dir.

Entre tots van dibui­xar ahir dis­sabte i durant qua­tre hores, la ciu­tat actual, van esbos­sar les raons, les debi­li­tats i també les for­ta­le­ses, hi van abo­car molta crítica, però també molta pro­posta i espe­ci­al­ment mol­tes ganes de par­lar, d'expres­sar-se i de con­ti­nuar fent-ho.

Hi ha alter­na­ti­ves

El debat estava orga­nit­zat en dos meses amb dos grans eixos un de caire econòmic i un altre social, “Hi ha alter­na­ti­ves” i “Una ciu­tat per a les per­so­nes”.

La pri­mera idea que s'ha posat de mani­fest ha arri­bat per part del nou pre­si­dent de la PIC, José Maria Perea, que va car­re­gar con­tra l'Ajun­ta­ment a qui a acu­sat de no ser capaç de donar res­posta a la degra­dació que —segons ell— viu la ciu­tat, a més va rei­vin­di­car deba­tre sobre qüesti­ons reals “Ala­cant no és ja la quarta província de l'estat, pot­ser si en població, però no en renda dis­po­ni­ble, que estem per sota del 40” i apro­fi­tava per a apos­tar per un pen­sa­ment supra­mu­ni­ci­pal i una coor­di­nació entre Elx i Ala­cant en matèria econòmica, estratègica, cul­tu­ral i també uni­ver­sitària, “no tenen sen­tit dos uni­ver­si­tats públi­ques a 20 kilòmetres com­pe­tint”, va sen­ten­ciar Perea.

Con­su­elo Navarro, de CCOO, va rei­vin­di­car al seu torn, un canvi al model pro­duc­tiu —curi­o­sa­ment el mateix que demana el pre­si­dent de Cier­val dar­re­ra­ment— i una aposta deci­dida per la cre­ació d'ocu­pació, dema­nant que es ver­te­bre el ter­ri­tori amb polítiques econòmiques i d'ocu­pació per a aca­bar acu­sant al PP de fer polítiques que ser­vei­xen als pode­ro­sos i no a la ciu­ta­da­nia.

Pel que fa al comerç, Pedro de Gea plan­tejà ahir el paper del comerç local com a motor de la ciu­tat, un sec­tor que fa cinc anys era res­pon­sa­ble de 20.000 llocs de tre­ball direc­tes i que ara ha per­dut entre 5 i 6 mil. Per a de Gea, la crisi, la bai­xada de con­sum, però també les grans superfícies —n'hi ha 7 al terme muni­ci­pal— en són les res­pon­sa­bles del pano­rama de deso­lació que viu el petit comerç i que ell rei­vin­dica com a fona­men­tal en la cul­tura i soci­e­tat ala­can­tina i per això ha recla­mat que siga decla­rat Bé de Rellevància Local.

Tomàs Mazón, direc­tor de la càtedra d'estu­dis turístics Pedro Zara­goza de la UA, va estar molt crític amb la política turística de la ciu­tat, arri­bant a a afir­mar que aquesta no exis­teix i asse­gu­rant “Ala­cant no té res a ofe­rir als visi­tants”, la manca d'infra­es­truc­tu­res com una con­nexió fer­roviària amb Anda­lu­sia o l'AVE també han estat objecte de crítica en la inter­venció de Mazón que també des­ta­cava la neces­si­tat de roda­lies que comu­ni­quen i ver­te­bren les comar­ques d'Ala­cant. La seua argu­men­tació que va fina­lit­zar rei­vin­di­cant una aposta pel turisme d'hivern i per que les admi­nis­tra­ci­ons i polítics “es cre­guen això que això del turisme és molt impor­tant, perquè no tenen ni idea”.

La dar­rera inter­venció d'aquesta pri­mera mesa de debat ha estat per a l'advo­cada i des­ta­cada femi­nista Concha Collado, qui recla­mava que s'incor­po­ren les pers­pec­tiva de gènere a les polítiques muni­ci­pals com una eina per a garan­tir la igual­tat i fer que la soci­e­tat gua­nye amb la dona —que està més for­mada que mai— con­tri­buint al progrés de la soci­e­tat. Collado també ha car­re­gat con­tra el que con­si­dera “des­man­te­lla­ment de l'estat social”, que afecta de manera espe­cial a les dones ja que són les que tra­di­ci­o­nal­ment s'han ocu­pat de l'espai domèstic.

Una ciu­tat per a les per­so­nes

La dipu­tada Mireia Mollà va estar l'encar­re­gada de pre­sen­tar la segona mesa de debat i ho va fer recor­dant que les polítiques que ens venen “des de dalt” també afec­ten a les ciu­tats, ja que “l'obli­ga­to­ri­e­tat de posar en pri­mer lloc el paga­ment dels interes­sos als bancs, també es veu als pres­su­pos­tos muni­ci­pals que no tenen l'opció de pri­o­rit­zar la necessària inversió o les per­so­nes.

Oscar Llo­pis, del sin­di­cat UGT ha començat fent un repàs de les reta­lla­des i com estant afec­tant als ser­veis públics per aca­bar afir­mant que “cal con­ti­nuar denun­ci­ant aques­tes polítiques que no són més que pura ide­o­lo­gia reac­cionària que ens vol dur a un estat de bene­ficència”.

Sílvia Ramírez, tècnica en inter­venció social, ha estat molt gràfica a l'hora de des­criure com ha aug­men­tat des­pro­por­ci­o­na­da­ment el nom­bre de per­so­nes en situ­ació d'exclusió social a Ala­cant, però sobre­tot ho ha estat a l'hora de par­lar dels con­di­ci­o­nants ideològics que por­ten a veure aquesta situ­ació com a “pobresa” sim­ple­ment o com a una qüestió d'exclusió social. Segons Rami­rez, les polítiques de l'ajun­ta­ment afa­vo­rei­xen l'exclusió social el drama de la qual no es veu ara, sinó d'aquí a uns anys ja sense solució.

La ciu­tat acces­si­ble també va estar pre­sent ahir dis­sabte en el debat ciu­tadà, un apar­tat en què Lla­nos Rodri­guez ha expli­cat que el 63% de les llars del cen­tre són inac­ces­si­bles, el 67% dels comerços, el 50% dels bars i res­tau­rants i fins i tot la majo­ria de les dependències muni­ci­pals on fins i tot “les poques que dis­po­sen de bany adap­tat, com el nou ajun­ta­ment, l'uti­lit­zen per a altres coses i no el poden usar”. Lla­nos Rodri­guez es pre­guntà com podien par­ti­ci­par de la vida pública les per­so­nes amb dis­ca­pa­ci­tat, si sovint ni tan sols hi podem acce­dir”.

El debat ha fina­lit­zat amb les inter­ven­ci­ons de José Maria Copete del movi­ment 15M que va car­re­gar con­tra el sis­tema que con­si­de­rava caduc i que havia arri­bat l'hora de subs­ti­tuir-lo, amb exem­ples de gestió d'espais al marge de les admi­nis­tra­ci­ons, com l'Hort de Caro­li­nes i de José Luís Sola, de Govern Obert i va rei­vin­di­car una política trans­pa­rent mos­trant dades que situen la Gene­ra­li­tat i dife­rents muni­ci­pis valen­ci­ans a la capçalera de l'opa­ci­tat en matèria de con­trac­ta­ci­ons o d'urba­nisme.