“És clau que CiU i ERC vagin en la mateixa direcció”

Dels resultats de diumenge passat, hi ha diversos elements positius, un és la majoria de forces i escons autodeterministes en el Parlament de Catalunya. També la majoria de diputats ara ja obertament independentistes al Parlament de Catalunya i la minoria dels grups dependentistes o unionistes. La lliçó positiva és que el procés nacional el poble català ha volgut que fos pluripartidista i, per tant, ha diversificat la seva confiança en les diverses formacions que defensen el dret del poble català a decidir.

Crec que Artur Mas ha tingut un problema, no pas personal, perquè crec que ha exercit bé les seves funcions de lideratge. Però el que no es pot pretendre és, en dos mesos i després d'una manifestació, canviar la imatge, la ideologia, la pràctica i els objectius polítics d'una força que té més de tres dècades d'existència. Això és absolutament impossible. I aquí ha jugat molt la percepció de la gent que difícilment podria aconseguir una unitat de vot cap a la seva sigla quan no es percebia que internament hi hagués una unitat de projecte.

Jo ho matisaria. El que té de positiu és que, amb un programa sobiranista, sabem que CiU arriba fins a 50 escons. La pregunta a fer és 50 escons amb un programa sobiranista és el mateix que 50 escons de diputats sobiranistes?

Crec que el panorama confirma el que deia: l'existència d'una majoria clara autodeterminista i també d'una majoria clara independentista al Parlament, sempre amb la incògnita de desconèixer quin serà el vot en el referèndum d'Iniciativa. Dit això, en els grans moments d'avenç nacional és important que, tant els partits de govern, que en aquest cas són dos a Catalunya, Convergència i Unió, com la primera força de l'oposició, ERC,vagin en la mateixa direcció, com ja va passar el 2005 amb l'Estatut d'autonomia de Catalunya. Aleshores, el primer partit de l'oposició va estar a favor de l'Estatut, com els partits que hi havia al govern. Per tant, això és un requisit indispensable. Els grans avenços nacionals es fan amb més facilitat si els partits del govern i la primera força de l'oposició caminen en la mateixa direcció.

El mandat del vot dóna a ERC una responsabilitat molt gran i no dubto que l'exercirà d'acord amb el sentit dels seus votants. Hi ha hagut molta gent que ha anat a votar ERC com a garantia de continuar en el camí cap a la independència. I no tinc cap dubte que ERC serà fidel als seus electors.

Crec que les circumstàncies, en principi no previsibles, han situat ERC en un lloc de privilegi i si, fins ara, la construcció d'una alternativa nacional a l'esquerra semblava que difícilment es podria fer sense el PSC, ara els papers s'han invertit. Ara ERC té a les seves mans poder actuar amb intel·ligència i crear les condicions perquè Catalunya pugui disposar d'una gran alternativa d'esquerra nacional que garanteixi no només l'alternança en temps de normalitat democràtica, sinó també
la continuïtat del camí cap a la independència. És una situació que ERC ha de saber aprofitar, sobretot amb una mirada que vagi molt més enllà de la pròpia sigla.